NOM DE L'ALUMNE/A: Aina Carrión Quílez
CORREU ELECTRÒNIC: aicaqui@alumni.uv.es



PRIMERA SESSIÓ
En la primera sessió vam fer una posada en comú sobre els nostres coneixements al voltant de les TIC. Si han existit sempre, per què eixe nom… Seguidament, el professor, a través d’un power point, explicava i feia preguntes al voltant dels conceptes a tractar.
Vam parlar d’Internet, quina definició criem que era la més adequada i després com, perquè i amb quina finalitat fou creat. Com naix a partir de la Guerra Freda i la finalitat, la qual era estratègica i com actualment el fem servir, ja siga de manera lúdica o per treballar. El fet que internet haja evolucionat imparablement en qüestió de 40 o 50 anys, fa pensar que en un futur formarà part de la nostra vida diària i no podrem viure sense ell.
Aquesta evolució d’Internet des dels anys seixanta fins a avui, ens portà a parlar del Web 1.0, creat als anys noranta, on no tots els usuaris podien fer-se un web ja que era molt difícil, i amb l’arribada del nou mil·lenni, la creació del Web 2.0 l’usuari ja era capaç de poder crear qualsevol tipus d’espai a Internet, wikis o blocs, com també la facilitat per a relacionar-se amb gent de tot el món. Per tant, ens trobem davant d’un "paradigma comunicatiu nou" per la facilitat en què es transmet la informació, les relacions humanes… Davant d’aquest paradigma comunicatiu nou, palpable, per on ens movem, analitzàrem les dades estadístiques on se’ns presentava una comparativa sobre l’ús que fem d’Internet.
Els menors de 16 anys, el fet d’haver nascut en l’era digital, no tindran cap problema a l’hora de manejar Internet, doncs el 82% l’usen habitualment, en canvi els majors de 16, de la població espanyola, només l’usen un 49%, els valencians un 46%, quedant molt per baix de la mitjana europea on Holanda destaca amb un 81%. Avui dia, per tant, a una persona mínimament competent, se li exigeix estar culturitzat pel que fa al món que el rodeja, i en aquest món formen part les TIC. En un futur, fa feredat pensar en un món controlat per Internet, on empreses controlaran els moviments que faran les persones i on la intimitat no existir.


SEGONA SESSIÓ

Junt amb Gonçal López-Pampló, Antoni de la Torre, l'altra "meitat" de l'assignatura.
Es va fer una nova introducció a l'assignatura, per si alguna cosa no havia quedat clara i ens posàrem en matèria. Com que en la classe anterior ja es varen introduir els wikis, aquesta classe anà orientada per aquest camí. Es va definir el wiki i, seguidament, es passà a explicar el wiki per excel·lència: la Viquipèdia; qui, quan i per què es creà, quines característiques i possibilitats té, per a qui està destinada, quins usos podem donar-li i qui pot escriure-hi i quins filtres passa alhora d'editar-se un text determinat. Abans de passar al power point preparat pel professor de la Torre, vam parlar sobre quins buscadors usem (google...) i agregadors (Diigo...). També de les xarxes socials com Myspace o Facebook i qui hi ha darrere, quines persones ho manegen, també la no privacitat, a Facebook, de les fotos, comentaris,... que els usuaris d'aquest compte pengen. Seguidament, passàrem a la visualització i explicació del power point que havia preparat A. de la Torre sobre els wikis a través de la seua experiència personal com a mestre en secundària.
Primer, va fer una distinció entre els blogs i els wikis que, a primera vista, podem pensar que són semblants però que es diferencien en què el wiki té més possiblitats, ja que permet la interacció interna entre els usuaris i alhora permet que aquestos actualitzen els continguts. Després, presentà les possibilitats d'un wiki tant per al professorat (es poden fer des de classes, conferències, currículum professional...) com per als alumnes (presentació d'un treball per a classe... ) i les empreses on el wiki pot servir com a eina col·laborativa entre diferents sectors, la qual cosa permet un estalvi de temps, diners... i alhora permet un equip més unit i amb més idees per a fer que una determinada empresa puga funcionar millor. Per últim, A. de la Torre va mostrar breument quin ús li havia donat per a les seues classes i quina havia estat la resposta de l'alumnat la qual ha estat molt positiva. Una vegada, analitzat les possibilitats d'un wiki, concloem que podem donar-li un ús molt útil tant en l'àmbit escolar com professional, ja que permet cohesionar un grup per treure endavant un treball comú i poder veure el procés i el resultat final; des de les coses que fem malament i poder corregir-les o donar intruccions per fer una tasca o per a aconsellar, donar opinió sobre el treball del company... En la segona part de la classe vam fer un debat sobre serveis i servituds en el web 2.0, la creativitat digital i la distribució de continguts a Internet.


TERCERA SESSIÓ


En la tercera sessió ens plantejàrem “com ens comuniquem per Internet”; i dins d'aquest: el llenguatge tradicional, els mitjans tradicionals, l'hipertextualitat, la multimedialitat i la interactivitat.
Pel que fa al llenguatge digital vam comentar que és un llenguatge de base informàtica (combinació 1+ 0) açò produïa un trencament en el temps i en l'espai: pots comunicar-te en línia i la comunicació pot ser immediata o no.


MITJANS TRADICIONALS
Els RSS trenca la poca periodicitat d'un mitjà audiovisual (avisos, lector de feeds...). L'HTLM és la informació del contingut junt; i XML disgrega la informació-contingut.


HIPERTEXTUALITAT
Segons Vega:11, els canvis produïts són qualitatius ja que la hipertextualitat permet la mobilitat de l'usuari per diferents textos només prement una de les paraules que tinguen relleu i anar allà on més els interesse. A classe posàrem un exemple a la Viquipèdia i a l'Enciclopèdia catalana, per tal de veure com se'ns presentava la informació. Mentre que a primera hi havia tot un món hipertexual mentre que a la segona no hi ha cap hipertext, havíem d'anar a altra pestanya, i altra,... per anar on volíem.


MULTIMEDIALITAT
És la fusió d'un hipertext amb un hipermèdia i la possibilitat d'accedir a les propostes comunicatives són moltes més.
La multimedialitat té tres maneres de presentar la informació; la primera és visual, la segona és a través del llenguatge no verbal i la tercera és amb imatges d'àudio. Com a exemple: ODEO plataforma de l'estil de Flikr per apujar vídeos i fotos per tal de compartir-les.


INTERACTIVITAT
Programari lliure (Viquipèdia) tindrà un màxim de creixement perquè les persones que el sustenten hauran de tenir temps per a fer altres cosesi privat (l'Enciclopèdia).
És la lectura fragmentada o a la carta, seqüencial o no seqüencial.
Per exemple la diferència entre un diari digital i una pàgina web: són llargues i la comunicació no és seqüencial, igual que els diaris la novel·la els còmics.


QUARTA SESSIÓ


Aquesta sessió va ser com crear un wiki, el seu funcionament i les seues aplicacions pràctiques.
El seu funcionament es basa en què quan es crea un wiki ha d'haver un administrador que el controle, així a través del wiki de classe el professor ens anava indicant les diferents funcions que té: des d'acceptar “l'ingrés d'algú”, els moviments, crear pàgines i organitzar-les i controlar els moviments quan algú escriu, enllaços a altres pàgines...
Després per a crear les etiquetes, títols, subtítols...


La segona tasca de la sessió va ser crear nosaltres mateix un wiki, senzill. On les aplicacions bàsiques fou inserint foto, vídeos, ... i tots aquells elements que ens agradaren. Una vegada feta la wiki personal, a la wiki de classe hi havien enllaços que ens mostraven un munt de pàgines interessants seleccionades pel professor, majoritàriament d'ensenyament, i on es mostraven els avantatges de treballar a l'aula amb un wiki. Els resultats eren espectaculars i el grau d'implicació de l'alumne també.
Com exemple, hi havien de literatura: poesia, rondalles,... on de vegades els alumnes enregistraven les seues veus; també hi havien wkis amb el material necessari per a la preparació de la prova de la Junta Qualificadora de Coneixements en Valencià grau superior. És un recurs molt interessant per a canviar la manera de fer classe: més dinàmic i divertit per als alumnes que una classe ordinària.


CINQUENA SESSIÓ


A l'ultima sessió ens vam dedicar a fer una repassada per totes les pàgines que poden ser interessants en el seu ús.
La setmana anterior el professor va demanar-nos que si no teníem un compte en gmail que ens el férem perquè presenta un món de possibilitats i seria convenient revisar-ho.


Primer revisàrem Scribd, són revistes o llibres que es fan visibles; si descarregues qualsevol document t'apareixen en format de llibre o de pergamí.
El Box, guardar els nostres documents escrits en power point, excel...es poden fer visibles en un web, wiki... en la barra de navegació apreix un <script> es còpia en la banda baixa i es crea un “plug in”.
Slideshade, permet sonoritzar les presentacions i es pot buscar qualsevol tema.
Web 3.0 : TACS (o etiquetes) ens ajuden a trobar més fàcilment el que busquem.


En aquesta part, entrarem de fons en el món GOOGLE. El professor apuntà totes les nostres adreces per a participar-hi tots al google docs que per una banda permet des de llocs diferents participar tots a la mateixa vegada, és a dir, és com si fóra un messenger de molta gent però aplicat al treball i on es permet compartir tots els documents qeu vulgues. Fa més fàcil el treball en grup des de la distància.
Molt útil és el Google llibres que estan escanejats i poden ser de molta utilitat, ja que pots llegir-te'ls sense necessitat de comprar-los ni pagar.
El Google traducctor és molt interessant ja que permet traduir instantàniament a moles altres llengües. Després el calendari de Google...



L’ESPERIT NÒMADA DEL COUCHSURFING: AFICIÓ DE VIATJAR



INTRODUCCIÓ



Una pàgina web ha revolucionat la manera de viatjar al món. Si abans confiaven en l’hospitalitat d’un amic, o una amiga, que ha anat d’ Erasmus a un altre país, o en un familiar que viu a l’estranger, ara un nou portal a la xarxa ha generat una nova manera de conéixer gent amb un interés compartit: VIATJAR.


Al couchsurfing, el pacte resideix en prestar la teua habitatge de forma gratuïta mentre els visitants d’altres llocs, que formen part de la xarxa, tinguen un lloc on dormir mentre viatgen a la ciutat en qüestió. No cal pagar allotjament i, a sobre, pots conéixer a la gent local per tal que et servisca de guia turística per descobrir els secrets millor guardats de la seua terra i cultura.
La traducció exacta del **CouchSurfing** és “surfeig de sofàs” i fou creada al gener del 2004 per Casey Fenon, un consultor de New Hampshire als Estats Units.
La xarxa compta ja amb més de dos milions de membres, 237 països representats i, vora, vuitanta mil ciutats. Aquesta xarxa social per a viatgers permet, no només una estada gratuïta, sinó també, baratar els costos d'aquesta en la ciutat als visitants ocasionals i, així, poder conéixer altres cultures i idiomes.
El projecte es va crear amb la finalitat de fomentar l’intercanvi cultural entre persones de tot el món, i de promoure el respecte i la tolerància entre les diferents cultures i nacionalitats.
Més que una forma d’estalviar en allotjament, és una filosofia de vida.



1.PERFIL DE L'USUARI
L’usuari que es registra en aquesta web ha d’indicar on viu, l’edat que té, el sexe i, a banda, generar un perfil amb tots els seus interessos. La foto és alternativa, no necessària.
Per altra banda, s’hi indica quins són els viatges que s'han realitzat i els que té en ment realitzar, en un futur pròxim. Un cop et registres i omplis el perfil, quan decideixes fer un viatge pots buscar en Couch Surfing altres membres que visquen a prop, uns 20 km dels llocs on vas a visitar. Després de contactar amb ells i explicar-los el viatge, aquests t’aconsellaran els millors llocs on anar. Fins i tot, poden arreplegar-te a l’aeroport i allotjar-te a casa seua. A canvi, el visitant ha d’integrar-se en la vida i l’entorn, i també, ajudar en les tasques domèstiques…



1.2. GRUPS
Dins del perfil de l’usuari, que fa servir el surfcoaching, s’hi distribueixen els interessos en forma de categories o carpetes de noms genèrics: llocs, idees, música i art, aventures, polítics i govern, estudiants, voluntaris, el projecte couchsurfing…
Dins d’aquestes categories, al mateix temps, es subdivideixen altres temes com per exemple, a dintre de música i arts podem trobar: fotografia, pel·lícules, festivals de música, ballarins, amants dels llibres, punk-rock, arquitectura…
A dintre també hi ha subgrups específics on s’hi indica el nombre de membres i on s’obri un fòrum que posa en contacte tots els interessats.



1.3 PRINCIPIS DEL COUCHSURFING
A la pàgina web s’hi especifica l’esperit de “sense ànim de lucre” i els principis del couchsurfing:
a. Apreciar la diversitat, crear oportunitats per a les persones depén d’u mateix.
b. Practiquen el treball en equip amb respecte per la llibertat personal: construir una comunitat amb uns interessos compartits, basats en el compromís.
c. Unificar a la gent a través de l’empatia i la comunicació.
d. Preservar de manera conscient la diversitat amb organització o sense organització.
e. Buscar un desenvolupament personal continu: incitar i animar a cadascun dels membres a compartir coneixements, i tractar de recolzar als altres en la persecució dels seues reptes i metes.
f. Reflexa els reptes com oportunitats.
g. Practicar la gratitud cap a tot el món.
h. Mantindre la diversió en tot allò que es fa.
I. Valorar les connexions interpersonals a través dels equips.
j. Operar com una organització sense anim de lucre amb l’objecte de servir a la missió del Couchsurfing.



2. HIPERTEXTUALITAT A FAVOR DE LA “CIUTADANIA MUNDIAL”
Tal i com expliquen els principis del surfcoaching a través de la xarxa social, es volen assolir uns principis que respecten les minories culturals i ètniques, al temps que recolze la seua identitat cultural. En aquest sentit, l’educació cosmopolita que es recolza a través del surfoaching ens permet aprendre més al voltant de nosaltres mateix, al temps que, s’encaminem a resoldre problemes que requereixen la cooperació internacional.

3. ESTRUCTURA POLIÈDRICA: IMMEDIATESA I DINAMISME EN LA COMUNICACIÓ
Al surfcoaching es produeix, igual com en la xarxa social de myspace, un intercanvi incessant d’informacions de manera immediata i dinàmica. Pots enviar missatges tant públics com privats, que instantàniament són publicats a la web per tal que siguen consultats per tots aquells membres que estiguen interessats o, fins i tot, per persones que no estiguen donades d’alta en el surfcoaching.
Per tant, la informació és pública i lliure perquè no hi ha cap tipus de filtre i pot ser consultada per qualsevol persona sense necessitat de ser un usuari registrat al portal web. S’hi dóna una evident universalització de la informació.



4. EQUIP DE PROFESSIONALS DEL COUCHSURFING
Per altra banda, a la web hi ha diverses pestanyes on se’ns presenta als diversos membres encarregats de dur a terme totes les operacions del portal web.
Des dels fundadors, fins a l’administració i equip de voluntaris que tracten de dur a terme tots els principis abans descrits. L’empresa tracta, així, de mostrar una imatge eficient, cooperativa i coherent a la marca digital creada.



5. CONCLUSIONS
La missió del surfcoaching busca, per sí mateixa, establir una xarxa internacional de personal i llocs, per tal d’oferir intercanvis educacionals, fomentar la consciència col·lectiva, la tolerància i facilitar, així, l’enteniment cultural.
A través de la xarxa, i totes les seues aplicacions, es genera un trencament de l’espai i el temps on es poden conéixer a diverses persones arreu del món amb interessos compartits al voltant dels quals el viatjar esdevé el nucli central i la raó de ser d’aquestos contactes.
El seus sistemes de seguretat són efectius, ja que una sèrie d’administradors es dediquen a dur el portal web malgrat que les informacions poden ser tant positives com negatives, perquè donen llibertat als individus per comunicar-se entre ells. La interactivitat que ofereix la xarxa juga un paper fonamental en el desenvolupament de diferents viatges i projectes tant individuals com col·lectius.
Aquesta proposta obri un nou món de possibilitats davant d’un sistema capitalista, açò és, compartir temps, allotjament i dedicació sense intercanvi de diners. Una mena d’inversió simbòlica hi és adherida a aquest incipient i nou mode de relacionar-se la ciutadania. El valor democràtic cobra més importància que mai dins de les xarxes socials i només és el començament d’un camí al que noves propostes s’uniran en el futur.







  1. BIBLIOGRAFIA
Els membres del couchsurfing.com (http://www.couchsurfing.org/)
Los límites del patriotismo: identidad pertenencia y “ciudadanía mundial”
Martha C. Nussbaum, Editorial Paidós. Colección Estado y Sociedad














-

==