NOM I COGNOMS DE L'ALUMNE/A: Anna Laura Diaz Iglesias
CORREU ELECTRÒNIC: adiazi@alumni.uv.es


SESSIÓ 1


El passat dijous 1 d’octubre, vam començar l’assignatura Tecnologies de la Informació i la Comunicació. La pretensió d’aquesta assignatura és mostrar als estudiants l’evolució del model de comunicació d’acord amb el creixement i globalització d’aquesta nova tecnologia, familiaritzar-nos, si escau, i emprar un sentit crític a l’hora del seu ús.

Per introduir la temàtica, el professor va recórrer, inicialment, a explicar-nos què era un Wiki, ja que estarà una de les bases d’aquest curs, i la plataforma pública on docents i alumnes ens trobarem cibernèticament, a més de contribuir a l’avaluació final del curs.

De manera breu, podem dir que el Wiki remet a la creació col·lectiva d’un espai web de manera senzilla i mostrant, pas a pas, la construcció del coneixement.

Per altra banda, el professor López-Pampló va presentar-nos una panoràmica general de la xarxa, que incloïa des del naixement i origen d'aquesta, amb la connexió de dos terminals per diversificar informació, passant pels albors d'Internet fins arribar a la situació actual. Així, veiem com en, pràcticament, mig segle el salt qualitatiu i quantitatiu d'aquesta eina informàtica ha arribat a perfeccionar-se de tal manera que ja es preveu que d'ací poc temps els buscadors (i altres programes) estaran perfilats per respondre, ajustadament, a les necessitats de cada usuari.

Relacionat amb aquesta darrera idea, abordàrem la qüestió del que anomenem Web 2.0, característica principal del qual és la interelació dels seus usuaris i que compta amb un potencial comunicatiu molt elevat i que encara no està prou espremut, malgrat ja estar en marxa el protocol del web 3.0.

Com a reflexió final, cal destacar la menció que es va fer al respecte de les societats més avançades, on la comunicació esdevé un bé habitual d’intercanvi i d'oci, però evidenciant i agrandant una escletxa cada vegada més notòria amb els espais més marginals, integrats a les grans metròpolis del primer món, allò que diem "quart món"o bé als països subdesenvolupats. Açò fa pensar que les TIC, ara per ara, són pertinença globalitzada però no universalitzada, qüestió que hauríem de revisar-nos els consumidors d'aquest producte, darrere dels quals també hi ha persones...



SESSIÓ 2


En la classe corresponent a la segona sessió d’aprenentatge sobre les TIC vam reprendre el tractament d’algunes qüestions iniciades el dia anterior, però amb una visió més crítica i profunda.

Primerament, dir que amb la facilitat amb què s’accedeix, a la nostra societat, a Internet i a les eines que aquest comporta, han proliferat, darrerament, els espais web on la distribució de la informació més diversa es troba a l’abast de tots els usuaris, d’una manera ràpida i senzilla. Cal matisar, però, que tot aquest volum de dades ha d’estar sota la inspecció acurada d’aquell que l’haja de consumir, ja que, com és evident, no tot allò que trobem a la xarxa prové de fonts fidedignes.

Una mostra d’aquesta “moda” cibernètica és la Viquipèdia, la qual ha esdevingut un referent de consulta, al menys a casa nostra, malgrat no saber si aquells que l’administren tenen al seu abast els mecanismes pertients per publicar amb competència la informació que allotjen.

Per altra banda, el professor Antoni de la Torre va presentar un power point amb explicacions diverses, contundents i clares dels avantatges que conté el format Wiki: la distribució, l'espai de debat, l'opció de construcció col·lectiva, diferents companyies que els proporcionen, ja siga de franc o sota quota, etc. en detriment del blog que, encara que útil, no presenta tantes possibilitats interactives. És en aquest punt d'interelació en què posarem el major interés, remetent, novament, al model del web 2.0 i també introduint els nous buscadors, que s'han perfeccionat de tal manera que els cibernautes realitzen les cerques ajustades a les seues preferències, és a dir, d'una manera intel·ligent.



SESSIÓ 3

En la tercera sessió van tractar la qüestió de la revolució tecnològica i del que ha suposat la globalització dels mitjans digitals, com ara: l’abaratiment dels productes, l’ampliació de la capacitat dels dispositius, etc. Però, si hem de destacar alguns elements d’aquest canvi substancial de la tecnologia respecte a l’usuari és el nou llenguatge que empra, el format en què es presenta i la importància del receptor, que esdevé una peça clau en aquest sistema comunicatiu informatitzat. Fem l’entrada en el que s’ha acordat anomenar web 2.0 . Els elements que donen forma a aquest nou paradigma digital i trencador respecte a la tradició són els següents:

A. Canvi en la concepció del temps i de l'espaiA través d’internet la distribució de la informació es realitza de manera immediata i es pot actualitzar permanentment, el que no impedeix que la relació entre l’emissor i el receptor siga directa, és a dir, hi ha una llibertat cronològica i espacial per poder accedir als textos en línia. Per altra banda, la globalització que permet aquest mitjà contribueix a una gran difusió de les publicacions.

B. HipertextualitatAltre element crucial en la revolució del web 2.0 és la hipertextualitat, que consisteix en que el text digital que s'organitza en xarxa mitjançant els nodes, que alberguen enllaços que transmeten a altres informacions.

C. Multimedialitat

Aquest element queda representat per la incorporació de recursos en format d’àudio i vídeo per acompanyar i complementar el text escrit.

D. InteractivitatPer una banda, és la relació en línia que s’estableix entre l’emissor i el receptor del missatge; per l’altra, fa referència a la tria de la lectura del text: la seqüencial o la no seqüencial.


SESSIÓ 4

La quarta sessió va ser bàsicament pràctica i va tractar totes les qüestions relacionades amb el wiki: quin és el procés de creació, de desenvolupament i quines funcionalitats se li poden donar.

El professor Antoni de la Torre ens va presentar una panoràmica general de les possibilitats d’aquesta eina informàtica com ara: memòria en línia, presentació d’enllaços, incrustació d’imatges, vídeos i altres gadgets i widgets. Una vegada ens vam situar en aquesta qüestió, visitàrem alguns wikis amb diferents finalitats (però sobretot pedagògiques), que ens van posar de manifest els recursos pràctics que podem fer servir a través d’aquesta plataforma.

Concretament, el professor ens va marcar un llistat de wikis dedicats a l’ensenyament de llengua i literatura.

Un dels wikis que vam visitar, ja que és dels més complets i constants és el de Felipe Zayas, i aquest ens va servir de model de com ha de distribuir-se aquesta aplicació per traure-li el major rendiment. .

Per últim, vam visitar alguns wikis que actuaven a mode de guia per a la creació d’un wiki, cosa que resulta molt interessant en tant que permet descobrir totes les possibilitats que se’ns ofereixen.


SESSIÓ 5


Per a l’última sessió d’aquesta assignatura els professors ens tenien preparada una visita virtual i guiada per diferents pàgines web que presentaven diferents recursos en línia. Per poder accedir a aquestes aplicacions i consultar tot el que ens ofereixen calgué que ens registràrem.

Les plataformes que vam visitar podem dir que foren diverses pel que respecta a les possibilitats que ofereixen.

La primera d’aquestes aplicacions que vam descobrir fou Slideshare, un lloc web que permet emmagatzemar, compartir i descarregar diferents presentacions en PowerPoint que pengen els usuaris que formen part d’aquesta xarxa, i que poden ser d’interès per donar-li un ús laboral, en tant que trobem una gran quantitat de materials didàctics, guies de treball...

Tot seguit vam visitar una aplicació semblant a l’anterior:Scribd, però amb la diferència que són documents penjats en format pdf o word i organitzats temàticament gràcies als perfils dels usuaris registrats. Per altra banda, aquells que visiten el nostre perfil d’usuari tenen la possibilitat de comprovar quines han estat les nostres darreres accions dins de l’aplicació. Altra aplicació prou diferent a les anteriors, però també de gran interès, és DotSub. Un espai on es poden visualitzar els vídeos, compartits pels usuaris de la pàgina, en diferents llengües. A més a més, ens permeten subtitular qualsevol vídeo que estiga en línia en aquesta web.

Molt semblant a aquesta aplicació anterior és Podomatic, on es poden compartir arxius de música i de vídeo amb la resta d’usuaris registrats d’aquesta comunitat. Altra eina, molt interessant, que hem descobert ha estat Box, una pàgina que permet arxivar els documents en línia, és a dir, és una memòria situada en xarxa i, per tant, consultable des de qualsevol ordinador amb accés a internet.

De manera semblant funciona Diigo, una eina permet emmagatzemar i organitzar enllaços a través d’etiquetes temàtiques.

Com a última visita vam accedir i personalitzar iGoogle a través de l’adreça de gmail que ens creàrem (aquells que no la teníem a priori. A més de treballar i investigar un poc un poc sobre la resta de possibilitats que ofereix Google.




TREBALL FINAL DE CURS:


Noves possibilitats del 2.0: la sindicació
1. El naixement d’un nou model web

1a. Un suport: la Web
1b. La Web que es remena
1c. Tecnologia de la participació
1d. 2.0?


2. La sindicació: reunió de continguts

2a. La sindicació: una altra forma de comunicació
2b. La visibilitat de l’RSS
2c. Els lectors d’RSS
2d. Per a un millor aprofitament de l’RSS...


3. Bibliografia


1. El naixement d’un nou model web

El naixement del concepte de Web 2.0 va ser encunyat per Tim O’Reilly l’any 2004 en un moment de crisi de les empreses dedicades a Internet, que podríem anomenar: l’explosió de la “construcció” d’espais en línia. Diverses empreses havien invertit gran quantitat de diners en projectes relacionats amb Internet, es pagaven quantitats astronòmiques pels llocs web i es contractava personal, de diferents àmbits de coneixement, per a crear continguts per a la web. Tot açò va acabar de forma rotunda a l’any 2001.
D’aquesta manera, podem dir que hem assistit, en realitat, a un descendiment del valor de les empreses en línia, però no en l'ús de la Xarxa, és més, van aparèixer nous llocs web que van captar l'atenció de l'usuari, nous productes que van demostrar que Internet seguia viu i que les previsions dels analistes no sempre es compleixen.
Així, en un context com aquest, les empreses d'Internet: O’Reilly Media i MediaLab International van realitzar una anàlisi de les empreses que havien sobreviscut a l'esclat de la bambolla cibernètica i els van englobar sota un terme que servira per a referir-se a elles: van optar per Web 2.0 per a distingir-les d'aquelles empreses que van cridar Web 1.0, on van englobar aquells llocs web que havien fracassat o no havien tingut el creixement esperat.
Una vegada feta aquesta distinció va ser el mateix O’Reilly qui, en un article una mica extens publicat en la web de la seua empresa, va establir quines serien les característiques d'aquests llocs web i quins eren els motius del seu èxit, les claus econòmiques i socials que ho justificaven.

Aquestes característiques es poden resumir en tres:


1.Un suport: la Web
2. La web que es remena
3. Tecnologia de la participació





1a. Un suport: la Web

Representat per aquest nou model web, un dels èxits més importants van ser els serveis capaços de substituir les aplicacions desktop, és a dir, a aquells programes que s'instal·len en els ordinadors. Als nostres dies, alguns serveis com Google Docs comencen a ser viables amb els nous sistemes de programació web i amb unes connexions a Internet cada vegada de millor qualitat i a un menor cost. Aquests llocs es caracteritzen per utilitzar la web com a plataforma: ja no es programa per a un sistema operatiu concret, si no que es programa per a ser accessible des de qualsevol ordinador connectat a Internet i a un navegador web.

1b. La Web que es remena

És evident que la informació d'un lloc web té un valor estratègic indubtable, però cal tindre present que pren més valor com més s'usa. Per això molts llocs web van començar a permetre la utilització de les seues dades, possibilitant a altres llocs web crear nous serveis a partir d’aquestes.

Amazon i Google Maps són algunes de les mostres més característiques de llocs que han permès compartir els seus recursos. És així com han aparegut les aplicacions web híbrides, on es barreja la informació de diferents llocs web. Panoramio és un exemple, dels centenars possibles, de web on es combinen les fotografies aportades pels usuaris i la cartografia de Google Maps.
D’aquesta manera, entra en joc un nou element, un estàndard d'intercanvi d'informació: l’RSS que va a canviar la forma en la qual els usuaris tenen accés a la informació en línia i les possibilitats per a oferir continguts informatius actualitzats als seus usuaris. És la denominada sindicació de continguts que es converteix en una peça fonamental per a la visibilitat de la informació.
L'àmplia gamma de serveis web que han obert els seus continguts i la cada vegada major presència de l’RSS i altres llenguatges de sindicació ha portat a l'aparició i popularització d'uns llocs web coneguts com a pàgines d'inici personalitzades.

1c. Tecnologia de la participació

El conjunt més important de llocs web característics de la Web 2.0 són aquells que es basen en una estructura de la participació i on l'usuari es converteix en protagonista. Fins l’arribada d’aquest nou model qualsevol lloc web necessitava usuaris per a justificar la seua existència, però ara el concepte d'usuari ha variat, la seua relació amb el lloc web canvia: no es pretén un consum simple d'informació, es busca la seua participació, que siga l’usuari qui aporte els continguts.

Així, podem dir que aquests llocs web empren, per al seu funcionament, el programari social i per això se'ls denomina de forma conjunta com a web social. Tots aquests llocs es caracteritzen per estar concebuts per a la participació dels usuaris, per ser els usuaris els que aporten valor al servei i per millorar el seu servei quants més usuaris tenen.
Els llocs més característics de la web social són els blogs, les wikis i les xarxes socials.
Podem concloure dient que és tanta la importància de la web social dins del context de la Web 2.0 que és freqüent que trobem aquests dos termes com a sinònims; cosa que no ens sorprén tenint en compte el gran nombre de llocs web d'aquest grup i la gran quantitat de bibliografia que ha generat. Sens dubte la Web 2.0 no seria el que és hui sense els blogs i sense tot l'interès que han generat els llocs de la Web Social.


1d. 2.0?

Una característica que es qüestiona constantment, i amb més insistència, respecte al concepte de Web 2.0, per part dels crítics amb el creixement d’aquest model, és que diuen que no aporta res de nou, que tota la informació que es difon ja existia abans de l'establiment del terme i que no representa una nova generació de llocs web. És cert que la majoria de factors que planteja ja existia amb anterioritat a l'establiment del terme, però el salt qualitatiu és haver-los agrupat i identificar-los com a clau d'èxit dels serveis web.

Per altra banda, aquests llocs, a més, podem dir que representen una nova faceta dels serveis web, deixant la idea original d'enllaçar documents hipertext, amb accés a una quantitat d'informació com mai abans s'havia tingut i amb una immediatesa en l'accés com tampoc abans s'havia conegut.



2. La sindicació: reunió de continguts

2a. La sindicació: una altra forma de comunicació

Allò que s’ha acordat anomenar la sindicació de continguts és una de les peces fonamentals dins de la Web 2.0 i una de les més importants tant per als usuaris com per als professionals de la informació. La idea bàsica que alberga aquest concepte consisteix en la redifusió de continguts web utilitzant llenguatges estandarditzats i unes eines lectores dels continguts o aplicacions de servidor capaços de traduir-les i transformar-les per tindre accés. Per als professionals de la informació en línia la sindicació de continguts és important no solament per consistir en un nou sistema de lectura i alerta de novetats per als usuaris, també per les possibilitats que ofereix a l'hora de crear nous productes informatius més personalitzats, actualitzats automàticament i fàcils de mantenir.

Els llenguatges de sindicació són una sèrie d'especificacions XML que permeten crear un canal o feed on s'arrepleguen les novetats d'un lloc web. La informació apareix estructurada segons aquests estàndards del llenguatge de sindicació i pot ser interpretada per un lector de RSS o transmesa per una pàgina web mitjançant un procés imperceptible per a l'usuari.
El llenguatge de sindicació de continguts més conegut és l’RSS. Va nàixer en 1999 com una iniciativa de l'empresa Userland amb el suport de Netscape per a crear canals que informaren de les novetats aparegudes en les webs de premsa. Les seues sigles corresponen a Rich Site Summary. L'any 2002 Userland va llançar una versió millorada, coneguda com a RSS 2.0 i les seues sigles corresponen, ara, a Really Simple Syndication. En 2003 un grup d’estudiosos de la qüestió va crear un altre llenguatge amb funcionalitats similars al que es va denominar Atom.

De manera habitual, quan s'utilitza el terme RSS es fa referència a aquest conjunt de llenguatges, els sistemes lectors de sindicació de continguts solen ser compatibles amb tots ells.
La sindicació de continguts presenta importants avantatges enfront de les alertes de novetats mitjançant correu electrònic: La primera d'elles és que no és possible confondre-ho amb spam, per la qual cosa evita problemes tant a l'emissor del missatge com al receptor. El format és molt més flexible, doncs la presentació depèn en gran mesura de l'usuari final. L'existència de novetats és consultada per l'usuari quan aquest ho prefereix, no necessàriament quan li arriba el correu. Els processos de subscripció i anul·lació de la subscripció són molt més ràpids i privats. Però el principal avantatge és la reutilització dels continguts, una possibilitat que encara no s'ha explorat per complet.




2b. La visibilitat de l’RSS

L’ús dels canals RSS s'han anat generalitzant en els últims anys. Van nàixer a l'entorn de la premsa diària i la majoria de periòdics ja ofereixen aquest servei, permetent als seus lectors subscriure's als apartats que els resulten de major interès. La seua “globalització” ha vingut provocada per la popularització dels blogs: els lectors de RSS eviten a l'usuari el treball de visitar els blogs habituals a la recerca de novetats, simplement es té accés quan l'usuari les sol·licita, estalviant, així, molt temps de navegació.
En l'actualitat quasi qualsevol gestor de continguts genera automàticament els canals RSS, per la qual cosa cada vegada la seua implantació està més generalitzada.




2c. Els lectors d’RSS

Els lectors d’RSS són un format pensat per a l'intercanvi d'informació entre sistemes informàtics, per la qual cosa resulta bastant incòmoda la lectura directa en eixe format. Per a facilitar aquesta tasca existeixen unes eines conegudes com a lectors d’RSS, que permeten a l'usuari subscriure's a diferents canals RSS i conèixer les novetats del seu interès d’una manera senzilla.
Juntament amb Google Reader un dels lectors més utilitzat és Bloglines. Aquests serveis web permeten als usuaris registrar-se gratuïtament i subscriure's a quants canals desitgen. En iniciar una sessió amb aquests serveis el sistema comprova tots els canals subscrits per l'usuari indicant-li les novetats.

Però, cal remarcar que, cada vegada més, un major nombre d'usuaris deixa d'utilitzar els RSS comuns per a llegir els seus canals a través de les pàgines d'inici personalitzades.
Actualment els navegadors web més importants, Internet Explorer, Mozilla Firefox i Opera, inclouen eines que permeten la lectura i subscripció a canals RSS. Altres usuaris prefereixen instal·lar programes específics de lectura de RSS, encara que sempre és més recomanable la utilització d'eines web.



2d. Per a un millor aprofitament de l’RSS...
És pertinent conèixer una sèrie d'eines que van a permetre obtenir un millor profit del RSS. Aquestes eines possibiliten cercar canals existents, crear canals, integrar canals en pàgines web, agrupar-los o reutilitzar-los en altres formats.
La major difusió de l’RSS fa que les eines per a cercar feeds cada vegada siguen menys utilitzades, però és possible que es necessite localitzar algun tipus de canal RSS; en eixe cas, es pot recórrer a cercadors especialitzats com Octora. També es pot utilitzar amb aquest propòsit els cercador de blogs com Agregax . Com els blogs solen tenir canals RSS, localitzar un blog d'interès sol equivaldre a localitzar un canal d'interès.
El que ocorre amb freqüència és que les pàgines web es construïsquen utilitzant sistemes de gestió de continguts o CMS i aquests ja porten incloses la creació de canals RSS amb les seues novetats; per a això, existeixen diverses eines, una de les més senzilles d'utilitzar és l’RSS Builder d’IceRocket .
Una vegada identificats o creats els canals d'interès és possible que es decidisca integrar-los en la pròpia pàgina web. Alguns sistemes de construcció de llocs web ja incorporen eines per a integrar el contingut dels canals RSS en la pàgina, mostrant automàticament les novetats. Però de no ser així, es precisa d'una eina que traduïsca el codi RSS a HTML perquè puga ser interpretat correctament pel navegador. Per a aquesta funcionalitat es pot utilitzar Feed2 JS o RSS Xpress Litle .
Ambdues eines ofereixen gratuïtament un codi Javascript que s'inserirà en la pàgina web i mostrarà en temps real les novetats del canal
RSS.
Per tal de poder integrar diversos canals RSS existeixen dues opcions: una d'elles consisteix a integrar en un únic canal RSS diversos canals preexistents, per exemple diversos blogs, notícies de periòdics, etc. Açò és possible gràcies a eines cibernètiques, que malgrat ser molt profitoses podem dir que són una mica complexes d'utilitzar. Per altra banda, per a integrar diversos canals en una única pàgina web també tenim la possibilitat de crear un planeta. Aquests planetes presenten conjuntament, i sota un mateix format, el contingut de diverses pàgines agregant els seus canals RSS.
Existeixen, per tant, diverses eines però la més senzilla d'utilitzar és Planetaki .
Els canals RSS són molt flexibles en la presentació. Com a exemple, és possible trobar recursos com a RSS2PDF o Feed Journal que permeten crear documents PDF a partir de canals RSS.


Així doncs, podem concloure dient que l’RSS té una gran potencialitat gràcies al fet que estan sorgint constantment nombroses eines entorn d'aquest llenguatge.


3. Bibliografia

-Becerril Ruiz, D. (2007): Tic y sociedad en el siglo XXI. Granada : Editorial Universidad de Granada
-Monsoriu Flor, M. (2010): Diccionario Web 2.0 : todos los términos que se necesita conocer sobre las redes y los medios sociales. Madrid : Creaciones Copyright

-Viquipèdia: RSS
-Viquipèdia: Web 2.0