NOM I COGNOMS DE L'ALUMNE/A: PAU PASQUAL PLA i MARTÍNEZ
CORREU ELECTRÒNIC: pau_canals@hotmail.com / paplamar@alumni.uv.es

Les TIC en l’ensenyament: reflexions d’un docent
“La dificultat rau en el fet que els estudiants habituats a navegar en Internet, per a obtenir la informació que necessiten de manera fàcil i ràpida, per a satisfer la seua curiositat amb el mínim esforç (i amb el màxim d’estimulació sensorial), sovint no tenen paciència per a pensar i estudiar a la manera clàssica”.
Aquesta reflexió de la historiadora nord-americana Gertrude Himmerfarb, la utilitzarem per encetar aquesta mena de treball (i intent d’assaig) sobre l’ús de les noves tecnologies a l’ensenyament.
No fa massa temps vaig veure, per casualitat, un documental al segon canal de Televisió Espanyola al progama La noche Temàtica que parlava de la problemàtica de l’ús d’Internet entre els joves dels EEUU. Apareixien famílies trencades per una filla introvertida que havia convertit la seua habitació en una cabina eròtica virtual sense que els seus pares saberen res; altres, on el fill s’havia tancat en la seua cambra emulant als hikikomoris japonesos; un cas d’una filla que amaga l’anorèxia als seus pares mentre que a la xarxa tenia un gran grup ‘d’amigues’ en la mateixa situació i que l’ànimaven per seguir endavant, i així, fins arribar als casos dels joves estudiants que començaven a baixar el seu rendiment acadèmic perquè no se sentien motivats.

Als Estats Units, on la implantació d’Internet va ser un poc anterior que a la resta del món, comencen a aparéixer els primers estudis i les primeres mostres de l’apatia dels joves de cara al mètode d’ensenyament tradicional, cosa que ja comença a passar en les aules dels nostres instituts. Com a docent de l’assignatura de valencià, una assignatura que ja rebutgen sistemàticament molts joves castellanoparlant pel simple fet de desconéixer o no parlar la llengua, se suma ara el rebuig a la manera clàssica d’aprendre i d’estudiar. Acostumats a la rapidesa i la immediatesa de les noves tecnologies que tenen a l’abast, uns ensenyaments que els suposa esforç, temps i dedicació els refusen sense contemplacions i ho justifiquen argumentant que els provoca molta desgana estudiar i enfrontar-se a un llibre o a uns apunts durant hores. Aquesta manca d’interés es veu reflexat en els resultats acadèmics, on la majoria dels alumnes fixen en l’aprovat la seua quota màxima de treball. Però no tot acaba ací, perquè durant el desenvolupament de les classes, les explicacions que pugues fer sobre qualsevol tema, directament els interessa ben poc. Un fan els deures d’altra assignatura, altres sospesen el cap amb una mà fent esforços per no dormir-se i pocs, ben pocs, et segueixen amb la mirada i amb els gestos del cap allò que intentes transmetre’ls.

Tot açò ens fa plantejar-nos sobre quina és la millor manera d’ensenyar i de fer arribar els continguts d’una assignatura als joves que hui tenim en les nostres aules. Als anys seixanta, amb l’aparició no ja de les noves tecnologies però si dels mitjans de comunicació en massa, també coneguts com mass media, Umberto Eco va publicar un assaig (Apocalíptics i integrats, Ed. Lumen, 1968) on presentava una dicotomia entre el que ell anomena apocalíptics (busquen l’alta cultura, critiquen la cultura vulgar, feta per a tothom, discrepen d’ella i escriuen textos sobre la ‘cultura de masses’, a la que no hi pertanyen) i els integrats (veuen els mitjans de comunicació i les noves tecnologies com un pas cap a una cultura accessible, cap a una recepció fàcil d’informació; no discrepen de res i escriuen textos de la ‘cultura de masses’, és a dir, que en formen part). Però, si realment hem de diferenciar les dues posicions, Eco deixa ben clar que es decanta cap als integrats ja que creu que ni el més apocalíptic s’escapa de la ‘cultura de masses’ perquè per expressar el seu rebuig cap a ella ho fa a través dels mitjans de comunicació, principal causa de la ‘cultura de masses’. Així, podem dir que intenta acostar els apocalíptics als integrats mitjançant els contraarguments dels primers. Amb les noves generacions digitals, les postures més apocalíptiques aniran desapareixent per necessitat i, amb la més normalitat possible, considerem que es produirà una total integració entre aquestes dues categories. I, encara que la integració no serà total, ja que tindrem diferent graus d’aceptació i d’ús de les noves tecnologies, poc podran fer per fugir d’un món que cada volta va més cap a la digitalització de tot el que ens envolta.

Així, des de la més humil experiència amb les noves tecnologies, tant com a estudiant com a docent, potser des d’un punt de vista massa emotiu, el primer que em ve al cap quan pense en una educació feta davant d’un ordinador és la falta de contacte entre les dues persones. I la veu del professor? I la importància d’aquell catedràtic carismàtic que al parlar et deixava amb la boca oberta i aconseguia que l’escoltares sense perdre l’atenció, o el professor que et feia riure i exposava el temari en forma de monòleg; i el crit per fer callar a trenta alumnes; i la relació amb aquell professor que al principi no t’agradava però que al final va aconseguir ajudar-te…i, sobretot, els companys de classe, que sovint s’han convertit en amics, i aquell que sempre reia, aquell que sempre es queixava, aquell que sempre parlava, el que sempre arribava tard o el que no feia mai la faena. Tot això ja no existeix davant d’un ordinador. I amb això no parle tant d’educació com de factor humà, perquè realment pense que els continguts es poden aprendre perfectament a través d’una pantalla, és més, ajuda a augmentar la força de voluntat que a molts ens manca i té una sèrie d’avantatges que no ens podem saltar. Però crec que la pèrdua més gran és tot aquest entorn humà, la falta de comunicació directa, tot un món que acompanya l’ensenyament “clàssic” i que normalment deixa marca al llarg de la nostra història. I no em sembla que exagere perquè si pense en tots els anys que he estat estudiant veig que moltes de les coses que he tingut, i que són el que recorde si mire enrere, ixen dels llocs on he estudiat. No pretenc amb tot açò fer una crítica a l’ensenyament amb les noves tecnologies, doncs a mi em permet, per exemple, realitzar aquest treball ara mateix i, per a molts, és la única manera de poder estudiar. Simplement, es tracta d’una reflexió sobre aquest factor humà, sense entrar en la resta d’avantatges i inconvenients que poden tenir aquestes dues formes d’ensenyar: la tradicional, cara a cara, i la de davant de la pantalla, eficaç però sense professors que criden.

L’any passat vaig treballar a un centre que disposava a les aules de projector, ordinador i connexió a la xarxa. Per mi va ser tot un descobriment, era la primera vegada que m’enfrontava a ‘allò’ com a docent; com a estudiant va ser a la facultat en aquelles sessions de la professora Gemma Lluch en les seues assignatures. Recorde que tot allò em motivava, m’abduïa d’una manera que fins les explicacions sobre literatura que tant avorria, se’m feien entretingudes. I de tot allò ja feia, potser, quatre anys. Primerament, no sabia ni com fer-ho funcionar. Havia de ser, com no, un alumne qui m’ajudara a engegar-ho. En pocs dies vaig començar a compaginar-ho amb els materials que portava a classe i, conforme avançava el curs, s’anava convertint en l’eina que més utilitzava. Des de fer vore que el valencià era una llengua al mateix nivell que qualsevol altra llengua que ells podien conéixer (els mostrava pàgines de diaris digitals, blogs, myspace de cantants en la nostra llengua) fins a recitar-los poesies de Roís de Corella en classe i després, poder-los escoltar en forma musicada per Raimon des d’una pàgina de poemes catalans musicats http://lletra.uoc.edu/especials/folch/. A més de mostrar-los com s’havien d’inscriure per fer les proves del grau mitjà, també repassàvem models d’examen que hi havien penjant en la pàgina de la JQCV (www.edu.gva.es/jqcv). Però ahí no acaba tot, això, podríem dir, és anecdòtic. La tasca més engrescadora i més satisfactòria que vaig encetar amb el nou curs i amb les noves eines de les que disposava, va ser la creació d’un blog d’aula (http://mesqueunesquantesparaules.blogspot.com/). Allí penjava el tema de les redaccions que havien de fer per a la setmana següent, hi penjàvem (per votació) les millors, deixavem articles d’opinió perquè els treballaren en forma de comentari de cara a la selectivitat, el treballs de les lectures realitzades, etc. Parlant sobre les lectures realitzades, un aspecte que considere que cal esmentar, era la possibilitat d’enllaçar els blogs dels mateixos autors que ells llegien i poder interactuar amb ells. Per exemple, van llegir a la tercera avaluació Quina lenta agonia la dels ametlers perduts, Toni Cucarella, Tres i Quatre, 2003, (http://blocs.mesvilaweb.cat/cucarella/cat/1971) i només el fet de poder conéixer l’autor amb més profunditat i conéixer altres vessants del mateix, ja creava una curiositat desconeguda entre els alumnes.

Per tot això, i sense entrar a parlar de batalles entre l’ensenyament amb els mètodes tradicionals i un nou ensenyament que utilitze les noves tecnologies, hem de dir que amb Internet i les seues diferents plataformes, s’ha creat una nova cultura d’interrelacions, de construir i de compartir coneixements que, ben utilitzades, poden convertir-se en instruments molt atractius i interessants per als alumnes i puguem oblidar-nos, d’una vegada per totes, d’eixa desgana de cara a l’ensenyament que comentàvem en l’inici d’aquest treball. Perquè tot açò siga possible, caldran professors ben formats i motivats, que puguen traslladar a l’alumnat un nou mètode d’ensenyament en el què creguen. Així, transformarem un alumnat, abans apàtic, disposat a ser membre actiu del seu aprenentatge. Perquè ara ja no acudiran a les classes simplement a escoltar i a que els diguen què han de fer, ja no seran subjectes passius com els hem conegut fins ara, més bé al contrari: participaran, pensaran, donaran opinió, criticaran, crearan, compartiran, descobriran, tot un ventall de possibilitats a través del nou món que els oferirem. I és que, estem parlant d’un canvi molt important en la forma d’enfocar l’educació, ja que passem d’una cultura de l’ensenyament amb llibres, aules, pissarres, explicacions...a una nova cultura que podríem denominar-la com la de l’aprenentatge, perquè com hem comentat adés, la responsabilitat d’ensenyar no recaurà únicament en el docent, sinó que serà l’alumne responsable també d’allò que vol aprendre.

SESSIÓ 5

Aquesta cinquena i darrera sessió de l'assignatura, encara que em vaig haver de perdre la primera part per qüestions laborals, vaig aplegar a temps per poder donar-li consistència a aquest últim resum. Així i tot, a través del material de la sessió que hi ha penjat al wiki de l'assignatura i de les explicacions que m'han fet alguns companys, podré abarcar tot el desenvolupament de la sessió sencera. La sessió va ser, al meu paréixer, una continuació de la classe anterior, ja que vam continuar 'experimentant' amb el wiki i les seues possibilitats i vam continuar 'explorant' la xarxa.
Si anem per parts, la primera part de la sessió, que podríem definir com eines a la Xarxa que no són de Google, a més de servir per adonar-nos-en de la nostra (almenys la meua) ignorància digital, va servir per descobrir la gran varietat d'opcions que es troben a la xarxa, com ara DotSub, Scribd, Slideshare, Box i Podomatic. Des de Slideshare per exemple, podem descarregar presentacions de Power Point, a __DotSub__ podem carregar o subtitular vídeos, però si n'he de destacar alguna d'aquestes aplicacions seria la pàgina de Box, on podem guardar qualsevol tipus de document i accedir-hi des de qualsevol lloc, això sí, mitjançant una identificació prèvia.
I parlant d'identificacions, Toni de la Torre ens va demanar que ens ferem (els que no tenien) un compte d'usuari amb Google, per poder treballar la segona part de la sessió. He de reconéixer que fins a eixe moment, l'única cosa que havia treballat de Google (http://www.google.es/firefox) a banda del seu buscador, era el Picassa (http://picasaweb.google.es/home). Vam entrar a iGoogle, que la podríem definir com la pàgina principal de Google amb la nostra selecció de Widgets informatius i de recursos que activem. Ací ens vam esplaiar bona estona personalitzant cadascú la seua pàgina personal, buscant enllaços de les pàgines que més utilitzem o inserint detallets com la informació metereològica, el calendari en línia de Google i altres funcions. Després, també vam visitar altres opcions que Google ofereix com GoogleDocs , GoogleReader o GooglePhotos. Gmail tampoc vam deixar de visitar-lo; vam repassar les novetats aparegudes feia poc de temps i la seua aplicació. I d'aquesta manera va acabar la última sessió teòrica de l'assignatura.


SESSIÓ 4

La quarta sessió es va desenvolupar en un llunyà 22 d'Octubre del 2009. Recordant i revisant els apunts d'aquella sessió, considere que va ser la més pràctica fins al moment, ja que, a més d'atendre les explicacions del professor Toni de la Torre, vam poder treballar personalment els coneixements adquirits en la primera part de la sessió. La sessió la vam encetar veient el plafó d'administració del wiki, on se'ns mostren les diferents opcions de les que disposem a l'hora de gestionar un wiki, per passar tot seguit a l'etiqueta de continguts i entendre, prou millor, el funcionament d'un wiki. Ací vam descobrir les icones abans exposades i totes les possibilitats que ens oferien: informació relacionada amb les pàgines i els arxius, llistat dels membres actius, permisos per a nous usuaris, tot allò relacionat amb la configuració i personalització del wiki, estadístiques i notificacions.

En la segona part de la classe va ser on vam poder posar en pràctica tot allò que havíem vist adés amb la creació individual d'un wiki, el meu és a l'enllaç següent: http://intraticalumne3.wikispaces.com/ Dins del nou wiki, vam canviar l'apariència, vam crear la taula de continguts a través de la funció TOC, vam aprendre a introduir enllaços i a introduir-hi text. I amb aquestes pràctiques, vam aplegar a la darrera part de la sessió, que va ser la que més em va agradar i en la que vam fussar per la xarxa, a través dels enllaços que teníem a l'abast, per descobrir altres wikis molt més seriosos i més ben orientats que els nostres acabats de crear. A destacar, per exemple, el wiki del professor Toni de la Torre amb els seus alumnes de 2on de batxillerat http://lecturesdelatercera.wikispaces.com/, que m'ha servit per ampliar el típic treball de lectura, limitat només al resum, descripció dels personatges i valoració personal. Altre que em va cridar molt l'atenció és el del Taller d'escriptura creativa per a alumnes de 4rt d'ESO (http://femtic.wikispaces.com/Taller+d%27escriptura+creativa), proposta sumament interessant i que no deixaré de posar en pràctica amb la resta de professors del departament de cara al certamen literari que fem cada any a l'institut.

En aquesta última part de la sessió, vull remarcar, va ser on realment vaig començar a trobar-li utilitat al wiki, sobretot, de cara a treballar amb els estudiants. L'any passat ja vaig tindre l'experiència de desenvolupar un blog de literatura amb els alumnes de 2on de batxillerat, bàsicament per penjar les redaccions i proposar-los tasques no massa diferents de les que estaven acostumats a fer a mà (http://mesqueunesquantesparaules.blogspot.com/), però després de visitar els diferents wikis proposats, he pogut apuntar noves orientacions i noves vies d'explotació d'aquesta eina que amb tant recel vaig mirar en un principi i ara, només vull que aplegue el curs vinent per posar-la en marxa amb els nous alumnes i aprofitar-la al màxim.


SESSIÓ 3

En la tercera sessió de l'assignatura ens vam centrar en com ens comuniquem a través d'internet, ja que, l'aparició de les TIC ha supossat l'aparició d'un nou llenguatge que es basa en quatre característiques fonamentals: el trencament del temps i de l'espai entre l'emissor i el receptor, l'hipertextualitat, el llenguatge digital i la interactivitat.

En el llenguatge digital, el tractament del temps i de l'espai ens permet una comunicació eficaç sense cap vinculació al temps i totalment independent del lloc, aixó doncs, la informació flueix inmediatament i pot ser consultada des de qualsevol part del món. Un altre terme interessant que vam veure, va ser el fenòmen de la hipertextualitat, que ens ajuda a organitzar la informació d'una manera molt més clara i senzilla. Ho vam poder experimentar a partir de diferents consultes a la Viquipèdia i a l'Enciclopèdia Catalana on es van fer més que evidents els avantatges de l'hipertext en el llenguatge digital. Una última cosa a destacar de l'hipertext abans de passar a parlar del llenguatge multimèdia, és que ens permet decidir quins enllaços i informacions volem introduir en la creació d'un text.

En tercer lloc, vam comentar la possibilitat d'aglutinar en una mateixa plataforma digital diferents suports digitals com el vídeo, l'àudio... En este punt vam debatir que si era correcte o no prohibir l'ús del mòbil als centres educatius quan, en un futur, possiblement tot estiga integrat en la mateixa plataforma i siga indispensable portar-lo a les escoles. Finalment vam tractar la interactivitat, coneguda de fa temps d'altres àmbits, en el llenguatge digital ha estat clau per al desenvolupament de la comunicació a través d'internet, on el receptor pot regular el flux d'informació i relacionar-se com ell vullga amb els altres receptors.




SESSIÓ 2

L'últim dijous, vespra del 9 d'Octubre, tinguérem una nova sessió de l'assignatura Tecnologies de la Informació i la Comunicació. Novament vaig tornar a fer tard, aplegant a la segona part, però puc destacar prou coses de la mitja sessió en què vaig participar. Em vaig trobar amb un debat obert entre els professors i la resta de companys on es parlava de les diferents xarxes socials i el seu ús i aplicació de cara a l'ensenyament de la llengua.

El primer nom que vaig captar va ser 'Diigo', una mena de barra de marcadors/preferits on posar totes les adreces que les fem servir habitualment. Fins ací cap novetat. Ara, aquesta ferramenta la podem obrir des de qualsevol ordinador, ja que hi ha una clau d'accés d'usuari. Després va aparéixer el nom de 'Ning'. Es tracta d'una xarxa social d'ús restringit amb uns administradors que controlen qui participa o no. En aquest aspecte no s'assembla en res al Facebook, ja que té un control molt més gran i està limitat a 10.000 membres. Es va posar l'exemple d'una experiència per part del professor De la Torre, amb el seus alumnes de l'any passat amb la xarxa 'Degomagomning.com', on hi havia un interacció molt gran entre els alumnes i el professor. També ens va parlar de la xarxa'Internet en l'aula' que era una pàgina de recursos per a l'ensenyament de la llengua en l'aulta a través d'Internet. Finalment, van eixir termes com 'etiquetar', del francés netiquette, i 'gmail', el servei de correu gratuit de google, que farem servir al llarg de l'assignatura.

La sessió es va tancar amb un debat entre tots sobre la privacitat i el dret a la intimitat en les xarxes socials (com fer compatible un ús 'racional' d'aquetes xarxes sense sentir-te observat per gent que no té res a veure amb tu) i l'aparició i introducció de nous mecanismes com pissarres digitals i llibres digitals i, si tot això portarà a una desaparició definitiva del llibre en la seua edició en paper i es va posar l'exemple de l'escola digital d'Ariño, a l'Aragó.




SESSIÓ 1

Dijous passat, 1 d'Octubre, començàrem amb l'assignatura Tecnologies de la Informació i la Comunicació. Malauradament no vaig poder assistir a tota la sessió inaugural, però vaig aplegar a la segona part, cap a mitjan vesprada. Em vaig trobar amb una presentació en power point on el professor Gonçal López-Pampló explicava una visió global de la xarxa, des del seu naixement, la situació actual i cap on va en un futur no molt llunyà.

Una de les coses que més em va cridar l'atenció va ser allò de la Web 2.0. Tot i ser un concepte que em resultava familiar, francament, no ho haguera pogut explicar. D'aquesta manera, em van aclarir que es tracta, més o menys, d'una nova manera de treballar amb internet: interelació dels seus usuaris, personalització i adaptació a les necessitats de cada usuari... També va aparéixer un nou terme que sempre l'hauria associat a la Wikipèdia: Wiki, que podríem definir-lo com la creació d'un espai web d'una manera col·lectiva. Aquest serà un dels fonaments de l'assignatura i el canal mitjançant el qual estàrem en contacte estudiants i professors.

Pel que fa a l'apartat de les estadístiques sobre l'ús i la entrada d'Internet dins de les llars, al País Valencià estàvem per davall de la mitjana espanyola mentre que els nostres veïns catalans i mallorquins, estàvem per damunt. Això, no obstant, podem parlar que en pocs anys tota la població de l'Estat Espanyol tindrà accés a Internet i totes les generacions que venen darrere nostres ja podem començar a definir-los com 'generacions digitals', amb ple coneixement sobre l'ús i el domini de les noves tecnologies.


Cap a la part final de la sessió, el professor va aprofitar per preguntar-nos per les nostres vivències amb les TIC, tant dins com fora de l'ensenyament. Un company ens va parlar de l'aplicació d'Internet als sistemes de control marítim. Jo vaig explicar l'experiència que vaig tindre l'any passat amb un curs de batxillerat a partir de la creació d'un blog de l'assignatura de Valencià on penjàvem des de les millors redaccions fetes a classe, la faena que havien de fer en un pont o durant les vacances, recomanacions i enllaços a pàgines d'escriptros, etc. Ací mateixa deixe l'enllaç: http://mesqueunesquantesparaules.blogspot.com/