NOM I COGNOMS DE L'ALUMNE/A: Francesc Lucas Martí
CORREU ELECTRÒNIC: lucasmartifrancesc@hotmail.com



PRIMERA SESSIÓ


La primera sessió de l’assignatura va tractar el tema de l’origen, estructura i evolució de les noves TIC, tot fent una reflexió general sobre les implicacions derivades i les perspectives futures.

La gènesi d’internet es remunta a 1969, en el context de la guerra freda, quan es va fer efectiva la primera xàrcia d’ordinadors que permetia intercontectar usuaris de manera no lineal: ARPANET. Als anys 80 es va desenvolupar la tecnología TCP/IP i al principi dels anys 90 es van crear el protocol d’hipertextos i la World Wide Web. Durant la segona meitat de la dècada es va generalitzar l’accés a internet i s’hi anaren afegint altres seveis: correu electrònic, trucades telefòniques, compartició de fitxers, xat, facebook, etc. La oferta de serveis i suports relacionats amb les noves tecnologies creix d’any en any sense aturador, esperonada pel desenvolupament tecnològic i les lleis del mercat.

Les noves TIC afecten avui en dia absolutament a tots els àmbits humans i han revolucionat qualitativament les relacions socials i econòmiques i el nostre accés a la informació. A més dels enormes avantatges que genera, aquest procés també ha accentuat una sèrie de tensions i aspectes conflictius:

.- La possibilitat i la facilitat d’accés no són iguals en totes les àrees geogràfiques, la qual cosa pot intensificar les desigualtats ja existents entre aquestes àrees.
.- Hi ha un control de la informació? Hi ha censura informativa? Monopoli informatiu? És lliure internet? (exemple: censura informativa a la Xina).
.- En un altre nivell: hi ha un excés d’informació? És fiable tota aquesta informació? Necessitat de garbellar i destriar entre aital quantitat d’informació de qualitat no garantida.
.- Tensió entre el dret a la privacitat i el lliure accés a la informació (exemple: les dades personals on-line).
.- Tensió entre la tendència cap a la homogeneització i unificació d’una banda, i de l’altra l’intent de preservar la pluralitat i la diversificació (exemple: les llengües d’ús a internet).
.- Necessitat d’un gran esforç de legislació comuna i coordinació jurisdiccional per tal de poder regular convenientment els aspectes necessaris (exemple: responsabilitats en la distribució de pornografia infantil a internet).


A més de la explicació teòrica sobre les noves tecnologies i els debats associats, els alumnes aportarem reflexions sobre l’aplicació d’aquestes tecnologies en els nostres respectius camps laborals (exemple: recerca d’informació i utilització de blocs en l’ensenyament). També es va comentar que l’adequació a les oportunitats potencials de les noves tecnologies es produeix massa lentament en les nostres contrades.



SEGONA SESSIÓ

La segona sessió de l’assignatura la dedicàrem a aprofundir en el concepte, possibilitats i tot el ventall d’aplicacions del wiki. Paràrem especial atenció a la viquipèdia, degut a la gran importància que ha adquirit. Finalment es debatiren una sèrie de temes relacionats amb el món de les TIC.

El wiki no és més que una pàgina web de fàcil edició per part dels usuaris des del navegador. El més conegut es sens dubte la viquipèdia, una mena d’enciclopèdia en línia amb articles editats pels mateixos usuaris. La viquipèdia ha esdevingut la principal eina de consulta a internet, encara que ha rebut certes crítiques sobre la qualitat i fiabilitat de la informació i sobre els prejudicis i la tendència a mantenir-se políticament correctes. Comentàrem unes estadístiques sobre l’ús i percentatge de llengües en la wiquipèdia.

Comentarem també algunes de les possibilitats que proporcionen els wikis: crear pàgines enllaçades (tal i com es mostra al vídeo “made easy”), conèixer tots els canvis que es van fent - qui els fa i quan i com es fan-, enllaçar pàgines, emmagatzemar documents fins a 2Gb, assignar etiquetes, abaixar tot el contingut del wiki i navegar sense connexió, etc. Totes aquestes possibilitats són molt aprofitables per a l’àmbit empresarial i per a l’àmbit de l’ensenyament. Veièrem exemples d’aquestes aplicacions, com ara els wikis que utilitza Antoni de la Torre amb els seus alumnes de secundària.

Veièrem les diferències fonamentals entre el bloc i el wiki, que fan al segon més recomanable per a determinats usos com els ja esmentats de l'ensenyament i el món empresarial. El wiki és una eina més dinàmica que el bloc, amb una presentació diferent que possibilita i potencia la interacció interna dels usuaris.

En la segona part de la sessió debatirem sobre certs aspectes relacionats amb la distribució de continguts a internet, la creativitat a la web i els serveis i servituds que implica la web 2.0. Eixiren temes com la gestió de la informació en la web (després d’anul·lada una pàgina web o de la mort de l’usuari de correu electrònic o facebook), la tendència de Google cap al monopoli, el paper de les biblioteques en el futur com a centres de recursos, el possible desplaçament futur del llibre imprés pel llibre electrònic, la dificultat de defensar la privacitat en facebook, etc.





TERCERA SESSIÓ

Durant la tercera sessió
tractàrem les formes de comunicacció a través d’internet. L’adveniment de les TIC ha portat una nova manera de comunicar-se, un nou llenguatge. La peculiaritat d’aquest llenguatge front a altres llenguatges tradicionals respon a quatre coordenades bàsiques:

En primer lloc es dóna un trencament del temps i de l’espai entre l’emissor i el receptor. La publicació de les informacions i missatges en línia és instantània i està disponible per a qualsevol que desitge llegir-la. La informació flueix doncs immediatament sense filtres ni restriccions temporals. Això suposa també un trencament de la periodicitat, tant a l’hora de publicar la informació com a la de consumir-la per part del receptor (s’esmentà ací el servei RSS, que permet rebre al compte de correu les actualitzacions d’un diari digital). A més a més hi ha un trencament espacial en el sentit de que aquesta informació pot ser rebuda i consultada des de qualsevol punt del món per qualsevol persona amb accés a internet. El canal de difusió és potencialment universal.

En segon lloc hi ha la hipertextualitat, que encara que no és exclusiva del llenguatge digital sí que és una de les seues característiques fonamentals. Es refereix a la unió no seqüencial de diferents blocs de textos en un text digital mitjançant enllaços. Vam fer i comparar consultes en la viquipèdia i en l’Enciclopèdia per tal d’evidenciar les possibilitats i avantatges de l’hipertext al llenguatge digital. També visitàrem i comentàrem diferents blocs en línia. Aquesta manera d’enllaçar i relacionar continguts és bàsicament com funciona el pensament humà.

En tercer lloc, el llenguatge digital permet conjugar més d’un suport (vídeo, audio, etc.) en una mateixa plataforma digital. En principi, com més ample de banda es vaja assolint, més presència tindran els elements multimèdia en el llenguatge digital. Parlarem ací del podcast i del streaming. Es fa palés que per desenvolupar el potencial de la multimedialitat, cal un desenvolupament paral·lel de les tecnologies de suports (mòbil, web-cams, micrófons audio, etc.)

L’ultima d’aquestes coordenades és la interactivitat. En el llenguatge digital el receptor por regular el flux d’informació i relacionar-se amb l’emissor i els altres receptors. Això trenca amb la forma de lectura clàssica i permet una lectura fragmentada i no seqüencial.

Finalment reflexionàrem sobre la influència del llenguatge digital en alguns aspectes, com la literatura virtual (la narrativa virtual no ha tingut massa èxit de moment. La poesia virtual tal volta sí que resulta més atractiva) o com la possible influència de la narrativa dels videojocs en altres àmbits o com la tendència a presentar-se els serveis en línia cada vegada més fragmentats i a la carta. Dins aquest nou paradigma podria canviar el paper que tradicionalment han exercit els mitjans de comunicació en generar estats d’opinió.


QUARTA SESSIÓ



En la quarta sessió aprofundirem en el funcionament i manipulació del wiki i les seues possibilitats i aplicacions. Vam començar revisant una a una totes les eines del plafó d’administració del wiki. Aquest permet editar aspectes i tasques referides al contingut (crear i organitzar pàgines, incloure i gestionar arxius, posar etiquetes i administrar el contingut en general), a les persones (invitar membres i donar-los diferents nivells de permís), a les configuracions del wiki (dissenyar l’aspecte i el format, actuar sobre el logo, triar el tipus de subscripció, canviar l’URL del wiki, ajustar la informació i fer un seguiment estadístic del wiki, eliminar el wiki) i finalment a les eines (monitoritzar els canvis del wiki mitjançant missatges enviats al correu electrònic, crear en altres blocs i wikis un enllaç del nostre espai wiki, fer un seguiment estadístic del wiki, importar directament entrades de blocs o descarregar el contingut del nostre wiki al disc dur de l’ordinador en format ZIP per poder treballar-hi sense estar connectat a la línia).

A continuació cadascun de nosaltres vam crear un wiki nou per tal d’aplicar les eines d’edició i configuració de wikis estudiades en la primera part de la sessió. En la pàgina de presentació vam triar el color i l’estil i vam posar un títol. A continuació vam crear un índex, el qual vam convertir en una taula de continguts (mitjançant la instrucció toc). A través de la barra de navegació vam veure com es podien inserir enllaços a altres pàgines web i també com s’insertaven imatges i arxius. Vam pujar una imatge al wiki i la vam editar, posant-li títol i centrant-la en la pantalla (gràcies a la instrucció <center>... </center>). Després vam importar un vídeo de youtube per tal que poguera ser vist al mateix wiki i vam importar un document de scribd (amb l’eina embed).


NOTA: El meu wiki és intratic05

Per últim vam papallonejar per un seguit de wikis didàctics que s’ens proposaven en la sessió, a més d’altres recursos d’internet creats per tal de compartir documents, fotos i vídeos (FLICKR, dailymotion, scribd). Les aplicacions del wiki al món educatiu són molt interessants, ja que permeten compartir documents, vídeos i presentacions, assignar espais comuns i individuals per al seguiment i execució de les propostes didàctiques, possibilitats d’interacció entre els membres, incloure enllaços, obrir temes de debat, etc.

Aquestes possibilitats les exploten en mesures diferents els wikis que vam visitar. Per exemple, el wiki Curs superior de valencià s’utilitza per oferir ordenadament material didàctic als alumnes, però també per a que els alumnes incloguen les tasques que se’ls assignen al llarg del curs, com les ressenyes de llibres o els esborranys de presentacions orals. S’hi inclouen enllaços, vídeos, presentacions i documents directament visualitzables de scribd. Encara que algunes de les pàgines del wiki (referides cadascuna a un tema mitjançant una etiqueta) són menys completes que altres, tot plegat aquest wiki exemplifica molt bé la utilitat del wiki com a eina educativa. A més el mateix wiki es pot reutilitzar per als cursos següents, aprofitant tota la feina feta fins al moment. En el llistat de wikis per a la formació del professorat hi ha, per exemple, un que es diu Manual wiki. Aquest wiki pertany al projecte wikillibre, integrat en wikimedia, l’objectiu del qual és posar a disposició de tothom textos pedagògics en línia. Manual wiki ensenya les eines i possibilitats que proporcionen els wikis en general i per a la docència en particular.