NOM I COGNOMS DE L'ALUMNE/A: Antoni MONTES i BARBARROJA
CORREU ELECTRÒNIC: anmonbar@alumni.uv.es,anmonbar@mesvilaweb.cat,tonimontesbar@gmail.com


Sessió 1.
1 d’octubre 2009"Les tecnologies no són simples invencions que fa servir la gent, sinó que són els mitjans amb els quals els humans ens reinventem" M. McLuhan "La Galàxia Guttemberg"

Abans d’entrar en matèria, i ajudats per la tira de Mauro Entrialgo, comentàrem molt per damunt la disjuntiva privacitat/publicitat i la seguretat de les nostres dades a Internet. No s’han de posar entrebancs a donar dades necessàries per al seu correcte ús i funcionament, com tampoc hem de penjar tota la nostra vida amb “ets i uts”.

Per començar, repassàrem el concepte de Tecnologies de la Informació i la Comunicació (en avant T.I.C.). Aquestes agrupen els elements i les tècniques utilitzades en el tractament i la transmissió de la informació, principalment la informàtica, Internet i telecomunicacions.
Caldria especificar Noves davant de l’acrònim T.I.C., perquè tecnologies de la informació hi ha hagut sempre, des de les plaquetes de fang o cera de les antigues civilitzacions sumèries, passant pels papirs egipcis, o les vies romanes. (Sé que Gonçal va parlar que no ens referíem a comunicació en el sentit de transport físic, però ell bé va fer referència, al final de la classe, als vols barats de companyies aèries, com aquests han permés desplaçar-se a les persones que abans mai de la vida ho haurien somniat, i si això no és el mateix que les vies romanes...). Les T.I.C. com comprovàrem, han estat presents a totes les societats des que la humanitat va adquirir el llenguatge.

Les N.T.I.C. són rellevants perquè una persona hui dia rep més informació (textos, idees, imatges, ...) en un sol dia, que una persona de l’Edat Mitjana en tota la seua vida. La immediatesa, la ubiqüitat, la rapidesa en la transmissió de la informació són les diferències qualitatives que les fan rellevants. També tenim el problema que tota la informació que podem rebre no siga important, a més informació, més “soroll”, i amb ell més malentesos que ens aboquen, si encara en cabem més, als dubtes i les indecisions.

Les anomenem “tecnologies” perquè són aparells, dispositius, sistemes externs a la persona, els quals permeten l’intercanvi d’informació: comunicació. "Les tecnologies no són simples invencions que fa servir la gent, sinó que són els mitjans amb els quals els humans ens reinventem" M. McLuhan "La Galàxia Guttemberg".

Per a la definició d’Internet ens quedàrem amb aquesta: sistema global de xarxes, accesible des de múltiples dispositius (ordinadors, telèfons intel·ligents, consoles, etc.), connectats entre ells per mitjà del protocol TCP/IP.[[#_ftn1|[1]]] Aquesta xarxa està integrada per serveis molt diversos: WWW, correu electrònic, Transferència d’arxius (TFP)[[#_ftn2|[2]]], trucades telefòniques, xats, etc.
El precedent intel·lectual d’Internet el trobem a l’article “As we may think” de Vannebar Bush, publicat en acabar la Segona Guerra Mundial. La impossibilitat dels científics d’estar al dia en la seua disciplina a causa de la gran quantitat d’informació (revistes, llibres, articles...) que es genera, va dur a Bush a cercar una solució que no fos en paper per enregistrar tot aquest coneixement. Va proposar el sistema Memex (diguem proposar perquè mai es va dur a terme) una eina personal, d’emmagatzemament de dades, basada en microfitxes, que organitzava la informació de manera associativa (de manera similar a com funciona la nostra memòria), sent el precursor del’hipertext.[[#_ftn3|[3]]] Exemples de produccións literàries en paper que poden ser llegides com un hipertext: "Rayuela" de J. Cortàzar, "La vida: Instruccions d'ús" de G. Perec, "Ulisses" de J. Joyce, "Los detectives salvajes" de R. Bolaño...

L’inici de la xarxa es va produir entre ordinadors de bases militars nord-americanes responent a la necessitat de la immediata transmissió d’informació per poder fer front a un possible ataca de l’aleshores U.R.S.S. La guerra freda ho propiciava. El problema que hi veien els americans era que la informació no podia concentrar-se en un únic punt, ja que si l’enemic podés accedir a ella, l’obtindria tota i es va pensar en allotjar la informació en diferetns punts interconnectats entre ells. La indústria armamentística, un dels pilars de l’economia estadounidenca, va impulsar la investigació, ajudada per grans projectes científics i per l’esperit empresarial tecnològic. També cal remarcar la innovació contracultural que volia una lliure circulació de la informació.

La World Wide Web (WWW) és una estructura basada en el sistema HTTP[[#_ftn4|[4]]] que permet accedir de manera fàcil a Internet i navegar-hi hipertextualment.

Web 2.0.[[#_ftn5|[5]]]
Dóna nom a la tendència de la web a articular-se al voltant de xarxes socials mitjançant les aplicacions on-line, gratuïtes i fàcils d’usar, on l’usuari gestiona gran part dels continguts i la seua presentació. Com a exemples tenim els blogs, wikis, xarxes socials (facebook, tuenti).
Tot açò ens porta a contemplar un nou paradigma comunicatiu, les característiques del qual són la facilitat en la transmissió de la informació, a causa del seu caràcter digital i pel seu valor econòmic i polític. Exemple econòmic: l’èxit a la borsa depèn de rebre la informació en el moment adequat per vendre o comprar... Exemple polític: els governants poden posar traves o deixar més llibertat a l’accés a lainformació, mitjançant lleis, decrets...

Passàrem seguidament a analitzar les estadístiques d’ús d’Internet i comprovàrem que, malgrat que només el 51% de les llars de l’estat espanyol disposen de connexió a Internet, el 94% de joves menors de 16 anys són usuaris d’ordinadors, el 82% d’Internet, i el 65% tenen telèfon mòbil, cosa que fa pensar que en poc de temps, el 100% de la població usarà freqüentment Internet. Analitzant les estadístiques de les persones majors de 16 anys que usen Internet, vam poder comparar les dades de l’estat espanyol que en el seu conjunt presenta una mitjana del 49%, i veiérem que al País Valencià es queda en un 46%, a Catalunya assoleix un 59%, i a Balears un 49%. L’augment interanual mitjà de tot l’estat espanyol és del 13%, la qual cosa vol dir que, de seguir aquest augment, en menys de 10 anys, els 100% de la població usarà aquestes tecnologies.
Casos apart són el d’Holanda, on la xifra d’usuaris majors s’eleva al 81% i el de Romania, on tan sols el 22% fa servir Inetrnet.

“La competència digital és refereix a la capacitat de comprensió i expressió a través de l’ús analític, productiu i creatiu de les tecnologies de la informació i la comunicació digitals. En els darrers anys, l’enfocament dels estudis i discursos sobre l’alfabetització dogotal semblen estar traslladant el pes d’allò tecnològic cap a allò comunicatiu, en un procés paral·lel al què està experimentant també la mateixa evolució de la xarxa i els seus usos per part dels usuaris.”
Tíscar Lara.
L’alfabetització en informació ja no és, no pot ser aprendre de lletra i les quatre operacions matemàtiques. Estar alfabetitzat hui dia implica ser capaç de destriar i descodificar la informació rellevant dins d’una societat determinada. La nova societat, de la informació, que amb aquest nom significa que les seues bases estan participades per la informació, està mediada per les tecnologies.

Finalment, repassàrem les tendències de les T.I.C. i cap on apunten. Les T.I.C. prenen un lloc central en tots els àmbits de les relacions humanes; per açò, el creixement dels seus usuaris és exponencial.
La capacitat de poder connectar-nos des de qualsevol lloc i amb els més diversos dispositius fa que sovint es tendisca cap a la disgregació, però les forces centrípetes del sistema, retornen a integrar la dispersió de les forces centrífugues.
El control polític i econòmic d’Internet provoca lluites entre els qui els volen detentar.

Ho parlàrem al començament i ho tornàrem a veure al final: no tot el món té accés als mitjans de comunicació actuals, ni a les tecnologies que els fan possible. Des d’Àfrica, fins a les barriades més pobres de les grans ciutats, aquesta borsa d’exclossos, van a patir l’aprofundiment de la bretxa digital per impossibilitat d’accés físic i per falta de capacitat per al seu ús...


Sessió 2
7 d’octubre 2009

En aquesta segona sessió, constatàrem que la majoria, tot i no confiar en la informació que ens dóna la vikipèdia, solem consultar-la sovint. Els continguts d’Internet s’han de saber seleccionar, classificar, filtrar si no volem perdre el temps passant d’un enllaç a un altre sense una estructura prefixada de la informació. Vam parlar de programari per a aquestes tasques i quedà com a més interessant Diigo.com per seleccionar, classificar marcadors. Li hem fet una ullada, i el principal problema que li trobem és que la llengua que utilitza és l’anglesa... llevat d’això, l’haurem de veure i estudiar més per “descobrir” quines possibilitats té.
Hem vist el vídeo explicatiu, i totes les presentacions de Power Point i hem trobat que tot i els avantatges del wiki quant a flexibilitat, coordinació, atemporalitat, millora instantània de continguts, etc. per a poder fer-ne un ús “útil”, cal tenir uns coneixements més avançats, cal adquirir unes habilitats en el maneig de l’ordinador i, sobretot, tindre la capacitat d’engrescar el personal per a que hi participe.
El començament dels wikis va ser essencialment didàctic, i donada la seua potencialitat de coordinació i treball en conjunt, les empreses han acabat per adoptar-lo com a eina de treball en línia.
Entre les diferències que trobem entre un bloc (a Mesvilaweb li diuen així) i un wiki són bàsicament:
Bloc
Wiki
Estàtic
Dinàmic
Cronològic
Intemporal
Interacció Externa
Interacció Interna
Amb els molts exemples que veièrem, podem dir que les wikis són una potent ferramenta per a fomentar la participació, l'aprenentatge col·legiat, el anar construint el coneixement mancomunadament... només ens queda anar "bussejant" entre els deu enllaços finals per a poder saber ben bé què és un wiki i què es pot fer amb ell... ara ens hi posem...




Sessió 3
15 d’octubre 2009

Els elements clau del llenguatge que caracteritza el nou paradigma comunicatiu els trobem a les diferents maneres de comunicar-nos que tenim actualment: el llenguatge digital, connexió en línea o en xarxa...
Les característiques irradien des de les següents coordenades:
1.- El trencament de l’espai-temps. Vivim un món de publicitat instantània, on tot se sap/distribueix/publica en el mateix moment en que passa. També hi observem un trencament de la periodicitat, tant per part de l’emissor com per part del receptor. L’emissor pot ajornar un escrit o publicar-lo molt abans del desitjat, el receptor pot guardar la informació i veure-la quan li vinga bé.
2.- La hipertextualitat. Tornàrem a parlar dels precedents literaris de l’hipertext: “Rayuela” de J. Cortàzar,... i hui he recordat un altre: “Un mirall habitat” de Joan Garí. Ted Nelson explica l’hipertext com “un text electrònic format per nodes (blocs de text) que estan units entre ells de forma seqüencial”.
Comparàrem seguidament la recerca mitjançant viquipèdia i enciclopèdia.cat i veiérem que la viquipèdia, que sí fa servir l’hipertext, pot ser molt més útil que l’enciclopèdia, que fa un calc de la impresa, és més completa la informació, però l’accés a ella és dificultós. Els enllaços tampoc són la solució idònia, ja que, tot i donar altres solucions, també es deixen fora tot de possibilitats no contemplades... discrimina les altres possibilitats de recerca.
Quan no trobem el significat d’una paraula, què fem? Acudim a l’Alcover-Moll... o a termcat... Haurem de crear un corpus de text i convertir-lo en hipertext (?) açò no ho acabe d’entendre...
3.- Multimedialitat. Hui dia tenim moltíssims més suports per a presentar la informació/comunicació. Ens permeten tractar els continguts per oferir-los més atractius. Hem de considerar que el primer que devem estimular és la vista, seguida de l’oïda. Parlàrem de podcast, d’streaming, d’odeo.com i veiérem alguns exemples.
4.- Interactivitat. És la possibilitat que ens dóna de gestionar, presentar, formatejar... continguts en una pàgina. Cada vegada hi ha més fragmentació i la informació se serveix “a la carta”. Es crea una relació de sinèrgia. Creix la fragmentació de l’audiència i l’elaboració de continguts personals.

Alguns enllaços que he trobat que són interessants per a aquesta assignatura:
Pla d’impuls a les TIC a Catalunya.
Article de Nació Digital
Guerra oberta navegadors
Article de Nació Digital
Nou paradigma comunicatiu i l’escola
Vídeo de Mesvilaweb

Sessió 4

Sessió 4
22 d’octubre 2009


La sessió la dedicàrem a veure el wiki que podem fer amb wikispaces, comentàrem el plafó d’explicació del wiki. Açò no ens va vindre de nou, perquè abans ja havíem fet alguna provatura de resultes de les quals vam començar el wiki TICTACTOC, que per cert, haurem d’actualitzar i donar-li més dinamisme.
Vam comentar que el wiki també podia servir per emmagatzemar documents, arxius, fotos, fins a 2 Gb. Veiérem les aplicacions RSS per a notificacions de noves aportacions a diferents blocs.
Per crear el nostre wiki (TICTACTOC) vam fer servir els coneixements (pocs, tot s’ha de dir) que tenim sobre com enllaçar, enganxar fotos, vídeos, etc. que hem adquirit al llarg del darrer any i mig que publiquem un blog. Vam tindre problemes (qui no en té, en començar un nou projecte?) per ajustar el text, que vam poder resoldre “perdent” temps mirant com s’havia de fer. Per cert, al wiki que férem a classe li vam posar el nom (vam entendre malament quin nom havíem de posar-li per a trobar-lo fàcilment) “ alumne07”. Segons diguéreu, al mes es pot canviar el nom,així és que ja ho farem quan siga l’hora. I també l’acabarem de complimentar, ja que el deixàrem a mig fer. D’altra banda, la majoria de wikis o recull de wikis que hem consultat estan de la mateixa manera, és a dir, els comencen i no els acaben, ni els donen moviment, o enllacen pàgines web, no wikis. Uns exemples (sobretot d’empreses) són: http://www.icesi.edu.co/wiki/index.php/Portal:Empresas-Familiares (en clicar damunt de les diferents pàgines diu: pàgina no existe).
http://www.wiki.empresa.info (Enciclopèdia i Directori empresarial d’estil wiki, doncs això, només tenen de wiki “l’estil”, ja que són tot pàgines web).
Quant als wikis educatius, dels que hi ha enllaçats, hem estat mirant “La paraula vola”, el qual és un bon exemple per al wiki (TICTACTOC) que estem fent del nostre blog (NOSAL3 en som + de tres) per a facilitar les recerques, afegir noves classificacions (fins a l’any de publicar al blog no vam etiquetar els apunts, i després de fer-ho, encara trobem que l’etiquetatge no serveix el suficient per a ajudar en la recerca) i establir un espai de debat més dinàmic que al blog. Ho trobe difícil, perquè per a poder participar han d’haver membres i això a la gent, de moment, li fa fer-se enrere... però tot pot canviar.
Un altre wiki dedicat a l’educació consultat és el “Curs Superior de Valencià”, recull de textos preparatoris per a la prova de Coneixements de Valencià, nivell superior i on trobem, en els títols de les pàgines (Gramàtica textual, Història de la Literatura, Sociolingüística, Morfosintaxi, Ortografia, etc.) tot un seguit d’eines, documents i recursos per a poder passar la prova.
Un altre wiki consultat: “Contes del món”, és un interessant recull de contes aportats pels alumnes, per escrit i amb gravacions de la narració fetes pels mateixos alumnes.
D’altres: Aprèn TIC Web 2.0 ben explicada i documentada. Wiki CEP.- Enllaços a wikis educatius en català.
Dels que hem cercat pel nostre compte hi tenim:
Cwiki (http://cent.uji.es/wiki/cent) on presenten documentació de suport dels projectes encetats per la Universitat Jaume I i altres documents referents a temes de tecnologia educativa general. Ens presenta tres apartats:
1.- Seminaris, amb les pàgines:
a) Estàndards d’elearning
b) Creative Commons
c) RSS
e) Cmap tools
d) Missatgeria instantània.
2.- Projectes, amb:
a) Eportfolio
b) Coneixement lliure.
3.- Altres, amb:
a) Documentació interna (a la qual no ens ha deixat entrar perquè ens hem de donar d’alta).

Moodle (http://docs.moodle.org/ca/usos_didactics_del_wiki). Sí, ja sabem que no és un wiki, però darrerament hem sentit ha parlar d’açò del Moodle (hi ha algun enllaç en la sessió 3) i ens presenta en aquest document : Per què utilitzar wikis? i Suggeriments didàctics, amb enllaços on s’explica com treballem/podem treballar amb el wikis.

Ara ens queda comentar la sessió 5 (s’ha de fer, no?) i acabar de configurar els wikis que hem creat.

Sessió 5.

Bé, una mica massa de temps ha transcorregut des que la vam fer, aquesta sessió... però el que recorde era que començàrem (qui no ho havia fet, no era el meu cas) a crear la nostra pròpia wiki. Com he dit, jo ja n'havia fet una, que no sé si respon a la wiki que se'ns demanava, si havia de ser més didàctica o educativa o participativa. I el principal problema que li veig a açò del wiki és que si la gent que ha de participar no està molt motivada, difícilment entrarà a fer o dir alguna cosa, i per a això ja estan els blocs. I amb això no vull dir que per a empreses o escoles no siga una ferramenta bastant atractiva, per treballar i estudiar. No sé si el wiki primer que vaig crear TICTACTOC respon a allò que havíem de fer... hauria d'actualitzar-lo amb nous apunts del bloc de l'apartat de lectura i, si no en fos prou, afegir altres classificacions/etiquetes/categories que se'n diu. Dels altres creats (ara no sé veure'ls sense eixir de l'edició, per tant no puc dir com es diuen, després ho faré), els vaig crear i prou, els faré també una ullada per veure si puc fer alguna cosa més amb ells apart d'haver-los creat... Vaig a seguir per ací, veient el fórum, al que fa molt de temps que no entre tampoc...