Sessió 1


El rètol Tecnologies de la Informació i la Comunicació, fa referència a la dimensió especial que ha adquirit el fet de la comunicació en les darreres dècades. Fóra trivial assenyalar que l'ésser humà és un ésser que es comunica amb els altres. Amb tot, és evident que el fet comunicatiu ha anat evolucionant al llarg de la història de la humanitat. No entrarem a fer una història d'aquesta evolució (només faltaria). Sí és pertinent assenyalar que al tombant dels anys seixanta del segle xx, va irrompre el llenguatge informàtic, la tecnologia digital, en el món de la comunicació. Aquest canvi tecnològic, és a dir en la manera de produir i transmetre la informació, va significar un increment en la quantitat, la velocitat i l'abast de la comunicació com potser mai no ha conegut la humanitat. Si bé en un primer moment l'eina fonamental d'aquesta revolució, l'ordinador, era un aparell extraordinàriament voluminós, lent i de maneig tan sofisticat que només era accessible a un reduït nombre d'especialistes, el desenvolupament de la tecnologia del xip i dels microprocessadors, per una banda, i de complexes xarxes d'intercomunicació, per una altra, ens han permés d'entrar en allò que hom anomena “aldea global”.

Internet va nàixer, com tantes altres coses, de la confluència d'interessos entre el món militar i el món de l'acadèmia. La primera xarxa de connexió entre ordinadors va ser dissenyada per a ús del Departament de Defensa dels Estats Units. Una mica més tard s'hi afegeix la NASA -un altre pol de desenvolupament tecnològic al segle xx. No va ser fins al 1990 que Internet va ser accessible per a la gran majoria d'usuaris, amb el desenvolupament del sistema http (navegador hipertext). Val a dir que d'ençà de les seves primeres manifestacions, Internet va ser interpretat com una eina d'alliberament i de democratització del coneixement. Des d'un punt de vista àcrata, o suposadament, es va pensar que la comunicació espontània, immediata i sense barreres, afavoriria l'augment de la cultura i, de retop, de la llibertat de les classes populars. Deixant de banda les concepcions ingènues respecte a la informació, el coneixement i la cultura que aquests punts de vista puguen posar de manifest, el fet és que Internet no ha permés assolir les importants fites esperades, i que la més gran part dels actuals usuaris d'Internet fan un ús més aviat lúdic que no pas cognitiu de les possibilitats de la xarxa.

S'ha de destacar l'aportació conceptual de Vannevar Bush, l'organització de la informació “tal com pensem”. Això vol dir que les connexions entre unes idees i altres s'han d'establir no de manera lineal, sinó tot formant connexions múltiples. No hi ha un camí prefixat per anar d'un punt a un altre, hi ha diverses possibilitats que ens permeten d'arribar a un mateix punt, passant per diversos punts. La ruta la tria cada persona en funció de les seves necessitats, dels seus desitjos, etc. Aquestes idees de Vannevar Bush es poden considerar els antecedents conceptuals de l'hipertext, la connexió en xarxa pròpia d'Internet.

El sistema http dissenyat per Tim Berners-Lee, va permetre desenvolupar les pàgines conegudes com web 1.0 Això vol dir que l'usuari té accés només a la lectura d'una pàgina que sols pot ser modificada pel seu creador. El 2004 Tim O'Reilly va introduir el concepte de web 2.0 per a fer referència a pàgines que poden ser llegides i modificades per l'usuari, el qual passa a ser un gestor del programa. El nou concepte de web 3.0 introduït per Jeffry Zeldman el 2006, inclou la transformació de la xarxa en una base de dades, la intel·ligència artificial i la web semàntica. Amb tot, aquests conceptes són molt discutits.




Sessió 2

En la 2ª sessió vàrem tractar dels wikis, de les seves propietats i possibilitats, i les seves principals aplicacions. Les wiki són un lloc col·laboratiu, amb moltes possibilitats d'edició per part dels usuaris. La wiki més coneguda, la Viquipèdia, com és de tots conegut s'ha convertit en la principal eina de consulta per a molta gent, malgrat que la seva consideració “intel·lectual” siga escassa (tothom l'estima, però no ho reconeix).

Hem parlat dels diferents servidors de wikis, del maneig dels continguts, de la participació, etc. S'ha de destacar les diferències entre l'estructura dels blocs i la dels wikis. Els primers presenten els continguts de manera estàtica, en ordre cronològic i amb possibilitat d'interacció externa (comunicació amb els autors del bloc a través de comentaris), mentre que els segons són dinàmics, intemporals i la relació amb els creadors és interna, mitjançant l'edició dels textos introduïts pels usuaris. S'ha de subratllar, seguint Renée Fountaine, els valors pedagògics que aporten els wikis, alguns més tècnics, com ara el dinamisme dels continguts, l'autoria distribuïda, la interacció, l'adició col·laborativa, i d'altres més étics, com ara la promoció del voluntariat, l'anonimat responsable i el foment de valors democràtics.

Finalment es va establir un debat obert sobre el tema de la construcció del coneixement i les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies.





Sessió 3


Tractàrem de la comunicació a través d'Internet. El nou llenguatge digital posseeix uns trets diferencials davant de les formes convencionals de comunicació:
  • trencament del contínuum espai-temps: els nous mitjans electrònics permeten de comunicar-nos de manera instantània amb qualsevol lloc del món; també es trenca la periodicitat de les publicacions impreses, imposada per les limitacions tècniques i econòmiques
  • hipertextualitat: l'organització de la informació seguint el pensament espontani, és a dir, de manera no lineal; la Viquipèdia va plena de lligams entre un text i uns altres, que permeten de completar la informació del propi text; d'altra banda, les publicacions digitals permeten com més va més la lectura “en profunditat” (amb remissions hipertextuals) tot evitant la verticalitat
  • multimedialitat: aglutinació de diferents suports (vídeo, àudio, etc.) en una mateixa plataforma digital; visitàrem diversos blocs relacionats, com ara odeo, streaming i podcasting
  • interactivitat: els nous mitjans electrònics permeten l'usuari, com a receptor del missatge, una gran capacitat de regulació del flux d'informació, de comunicació amb l'emissor i amb altres usuaris; permet una gran llibertat per modificar pàgines web i disposar de programari en línia; es trenca el tipus de lectura clàssica, en favor d'una lectura no seqüencial i fragmentada

Finalment hem debatut al voltant de la literatura digital, i de la substitució del llibre de cel·lulosa pel llibre electrònic. També ha resultat interessant el debat a l'entorn de la introducció dels nous mitjans en l'aula, i el soroll indesitjable que potser aquests mitjans hi poden introduir.






Sessió 4


Aquesta sessió, pràctica, va ser dedicada al examen del plafó d'administració del wiki, per tal de familiaritzar-nos amb les eines principals, el maneig de recursos multimèdia, i utilitats bàsiques. Vàrem visitar algunes wikis amb finalitat pedagògica.

Per començar, la revisió exhaustiva de les eines de l'administració del wiki. Com crear les pàgines, com organitzar-les, com introduir i gestionar arxius. També es pot convidar persones, amb diferents nivells de permís. Es poden pujar arxius o qualsevol material multimèdia. Té un recurs d'anàlisi estadística. El nostre wiki es pot enllaçar amb altres wikis o blocs.

Hem creat un wiki personal, hem dissenyat l'aspecte general, etc. Va resultar molt interessant la pràctica de manejar els diversos recursos multimèdia que poden ser incrustats en el wiki, a partir de, per exemple, youtub, o qualsevol material d'elaboració pròpia.

La segona part de la sessió la vàrem dedicar a visitar diversos wikis amb contingut didàctic, tan per l'aprenentatge del maneig dels wikis, com per a la pràctica docent als diversos nivells educatius.






Sessió 5


L'última sessió, eminentment pràctica, com l'anterior, va girar a l'entorn dels marcadors socials, els agregadors i els recursos de Google. Vàrem començar enllaçant els wikis creats a la sessió anterior amb la pàgina personal. Tot seguit, ens vàrem registrar en diverses webs, que permeten emmagatzemar documents i gestionar diversos recursos. Les webs visitades varen ser:
  • DotSub, ens permet apujar vídeos i posar-los subtítol.
  • Scribd, és una mena de dipòsit de documents.
  • Slideshare, útil per a crear i compartir diapositives i presentacions.
  • Box, ens permet desar tot tipus de documents, enllaçar-los i compartir-los.
  • PodOmatic, és un espai per a crear, cercar i compartir pod casts, és a dir, documents d'àudio i vídeo.

Després de visitar aquestes pàgines tan interessants, ens vàrem registrar en Google Reader. És el lector de feeds de Google. Ens permet veure les actualitzacions de les webs i els blocs als quals estem subscrits.

La pràctica amb Google Docs, va resultar especialment interessant i amena. Vàrem poder experimentar la manera de compartir i treballar amb documents de forma síncrona, en temps real, en un grup de treball.

La visita a Diigo, marcador social de favorits molt popular, ens permet gestionar llocs web que emprem habitualment. S'hi pot treballar amb etiquetes i hiperetiquetes.

Altres cercadors es varen quedar per fer com a treball en casa, les possibilitats de treballar en línia són virtualment il·limitades, i resulta evident que un curs de cinc sessions, tan sols pot servir per traçar les línies mestres.

Els valors emergents en l'era informacional. Una nova ètica del treball i de les relacions interpersonals


Continguts


0 Introducció
1 La societat industrial i la societat informacional
2 Alguns aspectes de la tecnologia informàtica
3 Aspectes sociològics
3.1 Microsociologia
3.1.1 Els hackers
3.1.2 Moviment open
3.2 Macrosociologia. La societat xarxa
4 Un nou sistema de valors
4.1 Els valors en l'empresa xarxa
4.2 Ètica del hacker
5 Escepticisme analític. El programa “Societat virtual?” de Steve Woolgar. Les cinc regles de la virtualitat.
6 Conclusions



0 Introducció

Les noves tecnologies informàtiques, especialment Internet, s'han generat al voltant d'allò que es coneix com a moviment open. Aquest moviment social no només està relacionat amb una nova forma de producció i distribució d'un determinat producte (programes informàtics), també està associat a una nova ètica del treball, que Pekka Himanen estudia amb els noms d'ètica del hacker i de nètica.

Volem insistir en els aspectes socials i ètics de la revolució tecnològica, tot fent un paral·lelisme amb la anterior revolució industrial. Caldrà considerar alguns dels aspectes de la nova tecnologia, i els paradigmes socials relacionats. També, seguint la línia de Weber, com assenyalen Pekka Himanen i Manuel Castells, relacionarem tot plegat amb l'ètica associada, implícita o explícita.

Farem una proposta de consideració crítica alternativaa, de la mà de Steve Woolgar, també sociòleg i destacat teòric de la sociologia de la ciència.

1 La societat industrial i la societat informacional

Les societats en les quals vivim, formen un complex cultural, econòmic, polític i tecnològic. Tanmateix, normalment es considera que la tecnologia té una dinàmica pròpia, capaç de modelar per ella mateixa aquesta complexa trama social, com a mínim la seva estructura material. Al llarg del segle XIX, una sèrie de països, entre els quals hauríem d'incloure molts països europeus, els EUA i Japó, van experimentar la revolució tecnològica coneguda com a revolució industrial. Va consistir en el desenvolupament de tècniques i de màquines capaces de produir, distribuir i aprofitar l'energia, sense dependre de l'entorn natural, com mai no havia conegut la humanitat. L'industrialisme és el paradigma social constituït per aquesta revolució, en el qual encara ens trobem, de moment. De fet, segons el sociòleg Manuel Castells, de qui hem estret les idees anteriors, s'està produint davant nostre una nova revolució tecnològica, basada en el procés de la informació. La base tecnològica és la microelectrònica –el xip electrònic, el microprocessador– i l'enginyeria genètica. La societat modelada per aquesta revolució, és la societat xarxa, o societat informacional.

Les revolucions tecnològiques no són possibles sense profunds canvis culturals, els quals no han de ser vistos com a mer resultat del substrat material, sinó com a condicions mentals i ideològiques del desenvolupament i l'ús de les tecnologies. La revolució industrial va anar de la mà del protestantisme, segons la coneguda tesi de Max Weber. L'actual revolució de la informació està associada a un canvi en les codis culturals i de valors. El filòsof finlandès Pekka Himanen, entre d'altres, estudia aquest nou sistema de valors, conegut com a ètica del hacker –The Hacker Ethic and the Spirit of the Information Age. El moviment hacker i el moviment open, estretament relacionats, ens ocuparan bona part del treball. Abans, però, farem una petita digressió per tal d'intentar aclarir alguns conceptes tecnològics que resultaran de molta utilitat més endavant.



2 Alguns aspectes de la tecnologia informàtica

Els ordinadors electrònics van aparèixer en la dècada dels 40 del segle passat. Estaven basats en tecnologies actualment obsoletes –relés i tubs de buit. John Von Neumann va dissenyar la arquitectura dels ordinadors, i va introduir els rudiments de la programació. Les següents generacions d'ordinadors, tot i que van aconseguir reduir-ne notablement la grandària i el consum elèctric i augmentar-ne la potència, eren encara de grans dimensions. El seu ús estava reservat a especialistes. No va ser fins al desenvolupament del microprocessador –el 1971–, i la disminució considerable de grandària, que va ser possible l'aparició dels ordinadors personals. Són els microxips electrònics els que augmenten extraordinàriament la capacitat de processar la informació, i permeten l'actual revolució tecnològica. Fins a cert punt, podríem dir que la nostra cultura és la cultura del microprocessador.

El desenvolupament del programari és fonamental per al funcionament global del sistema. Aquest desenvolupament va estar en l'origen del primer conflicte que ens interessa. En aparèixer els primers sistemes operatius amb valor comercial –UNIX–, es va plantejar la qüestió de l'accés al codi font. El codi font d'un programa és el conjunt de fitxers amb les instruccions necessàries per fer funcionar aquest programa. Les instruccions estan escrites en un llenguatge de programació llegible per un humà, a diferència del llenguatge màquina o codi màquina, que només pot ser interpretat per un microprocessador. La traducció del codi font al codi màquina es realitza mitjançant un programa anomenat assemblador (anglès assembler). Va ser Richard Stallman qui va promoure el desenvolupament d'un sistema operatiu d'accés lliure, és a dir, que qualsevol usuari podria consultar-ne i modificar-ne el codi font. Va aparèixer el projecte GNU –acrònim de GNU is Not Unix, destacable la broma recursiva– i va promocionar el moviment free software. Linus Torvald va escriure el nucli d'aquest sistema operatiu lliure alternatiu a Unix, el Linux. La combinació d'ambdós va constituir el que es coneix com a sistema operatiu GNU/Linux.

Tanmateix, totes aquestes iniciatives xoquen amb l'interès escàs que pot tindre un usuari corrent, no especialista, per l'accés al codi font dels programes. A més a més, el projecte Linux està més vinculat al moviment open source, de què parlarem més endavant, que defensa no la llibertat d'accés al programari, sinó la creació en xarxa. El desenvolupament de la xarxa Internet, els protocols ITP/IP, el llenguatge Java i la WWW, tot d'accés universal, estan també estretament relacionats amb el moviment open source.

De manera paral·lela, es crearen empreses informàtiques amb afany exclusivament lucratiu, com ara Apple i Microsoft, que dissenyen i desenvolupen programari tancat.



3 La dimensió sociològica

Podem considerar dues vessants en l'anàlisi dels paradigmes socials implicats en la revolució de l'era informacional. Per una banda, tenim els moviments socials, els grups, que s'haurien d'incloure en estudis de tipus micro – hackers i moviment open. D'altra banda, podem considerar els profunds canvis que afecten la societat sencera, la nova societat de l'aldea global.

3.1 Microsociologia

3.1.1 Els hackers

El neologisme és un terme usat per a referir-se als experts informàtics, especialment programadors. Té un sentit pejoratiu, el de pirata informàtic, que els autèntics hackers rebutgen. Aquest sentit sol ser expressar amb el terme cracker. Sobre la cultura hacker, destaquen els escrits d'Eric Steven Raymond The Cathedral & the Bazaard, The Jargon File i l'article en línia How to Become a Hacker. En aquests escrits descriu i defensa la cultura hacker, basada en la passió pel treball i la creativitat, en el treball en grup i el desinterès. En The Cathedral & The Bazaard contraposa la creació de programari segons la metàfora de la construcció de les catedrals, una multitud de petits artesans treballant sense connexió i seguint un pla general, a la programació seguint la metàfora del basar, en la que la multitud treballa en interacció constant. Aquest seria el model seguit en el disseny de Linux. El terme 'hacker', en realitat, es pot fer servir per a qualsevol ocupació, sempre que es mostre gran habilitat, passió i desinterès. És també especialment important per als hackers informàtics, la defensa de l'accés lliure al resultat del treball. La bèstia negra de Raymond són les empreses que treballen amb codi tancat, com ara Microsoft. En How to Become a Hacker llegim, en l'apartat de preguntes freqüents:

Q: I'm having problems with my Windows software. Will you help me?

A: Yes. Go to a DOS prompt and type "format c:". Any problems you are experiencing will cease within a few minutes.

On es veu amb quin sarcasme proposa solucionar Raymond els problemes que planteja Windows.

El treball en xarxa del hacker, i el desinterès econòmic pel treball, es complementa amb un dels altres aspectes essencials de la cultura hacker, com és el de la recompensa social. Formar part d'aquest món significa participar en els BBS –Bulletin Board Systems–, canals de comunicació privats i molt protegits. Qualsevol persona sospitosa és immediatament expulsada per l'operador del sistema, i passa a formar part de les llistes negres d'altres BBS. El mèrit és reconegut a través d'aquestes xarxes socials, i en els fòrums on es desenvolupa el programari. Hi ha una recompensa social del treball, sense la qual no es possible entendre el món hacker.

Finalment, es pot trobar també una visió utòpica, de millorar la vida humana a través de la tecnologia, com en els escrits futuròlegs de Raymond Kurzweil, o en la visió de Arthur L. Samuel, el primer en usar el terme 'ordinador personal', en un escrit de 1964: “Fins que no siga viable obtenir una educació en casa, mitjançant el nostre ordinador personal, la natura humana no canviarà”.

3.1.2 Moviment Open

Ens explica Antoni Ariño, professor de la Universitat de València, en El movimiento Open, el naixement d'un moviment social dins de l'ecosistema cultural centrat en la World Wide Web, ecosistema que és en línia, instantani, sense fil i ubic, basat en la circulació de la informació digital i en la personalització de la comunicació. Tot això canvia la lògica de les interaccions humanes i els moviments socials. És, en aquest context, on sorgeix el moviment open, que segons Ariño:

Alude a las condiciones no restrictivas de accesibilidad a los flujos de signos así como al alcance de la diseminación de los productos culturales.

Proposa la divisió del moviment en tres branques, que no s'esgoten ací, sinó que tendeixen a estendre's i ramificar-se. Les tres branques principals són: Open Source (desenvolupament de programari), Open Acces (difusió dels resultats de la investigació científica) i Open Educational Resources (creació i difusió de continguts acadèmics en obert). A nosaltres ens interessa especialment l'Open Source Software, encara que les relacions mútues són estretes.

Abans de la dècada del 1980, el programari que permetia el funcionament dels ordinadors es proporcionava amb el seu codi font. A mesura que els programes es van fer comercials, només s'en van distribuir sense el codi font. Va ser Richard Stallman, aleshores professor del MIT, qui va defensar el programari lliure. Va crear el Free Software Foundation, que té entre els seus objectius les llicències GNU Public License o GPL. El moviment defensa la llibertat de l'usuari per tenir accés a aquests codis font, i ací free no s'entén en el sentit de gratuïtat. Aquesta actitud, fonamentada en conviccions ètiques, no és generalment compartida. L'oposició de Stallman és essencialment als drets de propietat intel·lectual, al copyright, al qual enfronta el concepte de copyleft (joc de paraules intraduïble, però de significat prou evident). Són aspectes essencials de la postura de Stallman les seves conviccions ètiques, així com del potencial redemptor del seu projecte. La seva manera d'expressar-se, de vegades ateny un to messiànic.

GNU va aparèixer com a alternativa a l'UNIX, el sistema operatiu que permetia fer anar els ordinadors de l'època, i en el qual estan basats bona part del sistemes operatius que segueixen aquesta filosofia. El programador finlandès Linus Torvalds va dissenyar el cor d'aquest sistema operatiu alternatiu, que des d'aleshores es coneix com a LINUX. El projecte de Torvalds es diferencia del de Stallman, en què no pretén salvar el món. Està basat en xarxes de cooperació difuses, i és econòmicament viable perquè, en no tenir empleats, no té costos de transacció. El motor del projecte no són, per tant, les motivacions ètiques, sinó l'eficàcia en la producció i la distribució. Gràcies a aquesta filosofia s'ha pogut desenvolupar programari com Mozila, Firefox o ApacheMoviment

3.2 Macrosociologia. La societat xarxa

Una societat xarxa és, segons Manuel Castells:

Aquella cuya estructura social está compuesta de redes potenciadas por tecnologías de la información y de la comunicación basadas en microelectrónica. Entiendo por estructura social aquellos acuerdos organizativos humanos en relación con la producción, el consumo, la reproducción, la experiencia y el poder, expresados mediante una codificación significativa codificada por la cultura. Una red es un conjuto de nodos interconectados. Un nodo es el punto de intersección de una curva. Una red no posee ningún centro, sólo nodos. … Los nodos existen y funcionan exclusivamente como componentes de las redes: la red es la unidad, no el nodo. (“Informacionalismo, redes y sociedad red: una propuesta teórica”, dins Manuel Castell (ed.), La sociedad red: una visión global, p. 27).

En la societat xarxa hi ha una distribució del rendiment, es comparteix la presa de decisions en els nodes segons un model interactiu. L'organització xarxa, per ella mateixa, no té metes, només és una estructura autoregulada i optimitzada. Els nodes redundants, és adir, els que no aporten informació rellevant, que no optimitzen el funcionament de la xarxa, són exclosos. Dins del model industrial domina una lògica jeràrquica, una ordenació vertical del poder i de les decisions. En la societat xarxa domina una lògica basada en els ítems inclusió/exclusió. El node, en l'economia xarxa, és una empresa –el projecte empresarial, gestionat per xarxes empresarials. Segons el nivell d'anàlisi, també es pot considerar com un estat, un territori, una empresa, un individu, etc.

L'expressió cultural de la societat xarxa és, segons Castells, el model de l'hipertext, el qual proporciona una virtualitat real. És virtual perquè es basa en la microelectrònica, i proporciona missatges efímers. Però és real, per tal com constitueix la nostra realitat, conforma l'estructura semàntica del nostre món.



4 Un nou sistema de valors

Ací seguirem el treball de Himanen La ética del hacker y el espíritu de la era de la información. Veurem en primer lloc els valors que, segons aquest autor, s'estan forjant al si del nou tipus d'empresa de l'era postindustrial, que anomena empresa xarxa, i que ell avalua de manera crítica. Més endavant, veurem resumits el sistema de valors del moviment hacker, que ell anomena ètica del hacker, on podrem trobar la influència dels escrits de Eric Raymond.

4.1 Els valors en l'empresa xarxa

Per a Himanen, en la empresa xarxa dominen uns valors que orienten el treball i la producció, segons una jerarquia interna, on els diners són el valor superior, i el treball és un valor independent, però subordinat a l'anterior –com en l'ètica protestant, i seguint una tradició que remunta a la vida monacal. Els resumirem de la manera següent:

  1. Orientació a metes: s'ha de plantejar una meta ben definida, i perseguir-la amb constància i determinació, amb un calendari precís.

  2. Optimització: fer un ús localitzat del temps, tenint sempre present la meta fixada. Cada moment és important, i no es pot desaprofitar.

  3. Flexibilitat: res no ens pot impedir assolir la meta, hem d'estar disposats a canviar d'estratègia en qualsevol moment per tal d'aconseguir el que volem. Hem d'aprendre amb humilitat.

  4. Estabilitat: constant progressió cap a la meta, sense que ens perjudiquen els contratemps ni les alteracions emocionals. Les experiències negatives s'han de reconvertir en positives.

  5. Laboriositat: admiració pel treball dur.

  6. Els diners: acaba sent el valor fonamental, la meta preferida en els textos de desenvolupament personal.

  7. Comptabilitat de resultats: comparar els resultats perseguits amb els resultats aconseguits. Equivalent a l'anàlisi de consciència dels monestirs. És una revisió de resultats.

L'esquema de valors de la societat xarxa, segons aquest autor, no és gaire deferent d'altres sistemes de valors tradicionals. Això no obstant, diu:

La mera red técnica no bastará para hacer que una sociedad sea justa, pero es un requisito para conseguir igualdad de condiciones en el plano de las redes económicas, en el que se establece la relación del trabajador con la compañía. (Pekka Himanen. La ética del hacker y el espíritu de la era de la información, p. 148).

4.2 Ètica del hacker

L'ètica de la societat industrial, segons ens va descriure Max Weber, es fonamenta en l'adquisició de diners com a finalitat suprema, i en el valor intrínsec del treball. En contraposició amb això, els valors de la cultura hacker consisteixen, segons Pekka Himanen, en:

  1. Passió, recerca que omple d'energia i gaudi.

  2. Llibertat, reorganització de l'horari per tal que no gire al voltant del treball. Equilibri entre el treball i l'oci.

  3. Valor social, l'activitat està orientada al valor social que puga aportar, independentment dels guanys materials.

  4. Accessibilitat, fer que el resultat del teu treball estiga a disposició de tothom. Aquest punt, com l'anterior, qüestionen el valor axial dels diners.

  5. Activitat en la xarxa, de completa llibertat d'expressió, defensa de la privacitat, i refús de la recepció passiva dels productes de la xarxa. En resum, actitud activa per tal de desenvolupar la pròpia personalitat i expressar les passions pròpies.

  6. Preocupació responsable, ocupar-se dels altres com finalitat en ells mateixos, tot eliminant la mentalitat de pura supervivència econòmica, i participació col·lectiva en la xarxa, per tal d'ajudar als qui han quedat despenjats, els qui han quedat als marges de la supervivència.

  7. Creativitat, donació al món d'una aportació genuïna i valuosa. És al valor superior del hacker.

L'ètica del hacker té dos aspectes, un d'individual i un altre de col·lectiu. Els tres primers punts es relacionen més estrictament amb la individualitat. Tanmateix, Himanen introdueix un concepte que anomena nètica. Més enllà de les bones maneres de comportar-se en xarxa, o netiqueta (evitar les grolleries, o llegir l'apartat de FAQ abans d'enviar un missatge, per exemple), la nètica apel·la a la defensa de la llibertat d'expressió en la xarxa, especialment en països amb dictadures i guerres, i a l'alliberament del control per part d'empreses privades, que controlen l'individu a través de les galetes o de la informació dels estils de navegació, etc. La nètica obliga el hacker a participar activament en contra de tot això. L'heroi hacker assoleix el màxim respecte e la comunitat quan viu segons aquesta ètica en el tres nivells:

  • Treball.

  • Diners.

  • Nètica.

És aleshores quan accedeix a la condició d'heroi genuí, flor dels hackers i compendi de virtuts: creativitat, superació individual i donació al món d'una aportació genuïna i valuosa. És interessant contrastar aquest punt de vista amb el How to become a hacker, de Eric Steven Raymond.



5 Escepticisme analític. El programa “Societat virtual?” de Steve Woolgar. Les cinc regles de la virtualitat.

Per acabar el treball, m'agradaria introduir una visió crítica amb els punts de vista dominants en relació a la ciència i la tecnologia. És habitual concedir preferència epistèmica al coneixement provinent de les ciències i la tecnologia, i acceptar que es tracta de coneixements neutrals, sense cap condicionament ideològic o social. Steve Woolgar és un sociòleg britànic, conegut per les seves investigacions en sociologia de la ciència. Destaca Science: The Very Idea (traduït al castellà com Ciencia: abriendo la caja negra). El seu punt de vista respecte a la construcció del coneixement científic evita els plantejaments purament lògics i epistemològics, i consisteix en investigar els científics amb mètodes antropològics. Ell mateix explica aquest enfocament mitjançant un acudit:

Un chiste muy conocido entre estudiosos de las ciencias sociales muestra a un científico de bata blanca con una libreta, concentrado en tomar notas sobre un grupo de babuinos. Tras él, un sociólogo con una libreta hace anotaciones atentamente sobre el científico. (“¿Un internet reflexivo? La experiencia británica de las nuevas tecnologías electrónicas”, dins Manuel Castell (ed.) La sociedad red: una visión global, Alianza Editorial, Madrid, 2006, p. 168)

Deixant de banda el fet que la broma, naturalment, es podria prolongar ad infinitum, el que es vol subratllar és que el treball dels científics no es pot entendre només amb conceptes com veritat, coneixement o lògica, sinó que rep influències del context sociològic on es desenvolupa.

Quant a les noves tecnologies, diu Woolgar:

Resulta difícil continuar considerando internet como un tipo de tecnología neutra alrededor de la cual simplemente se producen respuestas diferenciales. Las características y el significado de una tecnología están inseparablemente ligadas a las circunstancias de su uso. (ídem p. 168-169).

La seua investigació se centra en les dimensions socials de les tecnologies electròniques, dins d'un programa, dirigit per ell mateix, anomenat “Virtual Society?”. A través d'aquest programa, centrat en Gran Bretanya, s'intentava respondre a dues preguntes. S'estan produint canvis fonamentals en la manera com es comporten, s'organitzen e interactuen les persones, com a resultat de les noves tecnologies? En segon lloc, estan aportant les tecnologies electròniques canvis significatius en la naturalesa i l'experiència de les relacions interpersonals, en les comunicacions, el control social, la participació, la inclusió i exclusió, la cohesió social, la confiança i la identitat?

Les conclusions de l'estudi, es van organitzar en allò que Woolgar anomena “les cinc regles de la virtualitat”, mitjançant les quals es ressalta la tensió entre les afirmacions sobre el caràcter pretesament transformador de les tecnologies (virtualitat) y la suposada pràctica del seu ús (realitat):

  • Regla 1. L'adopció i utilització de les noves tecnologies depèn fonamentalment del context social. No és la pròpia tecnologia, per ella mateixa, qui determina la manera com l'usuari la rep i usa. El context on s'usa és fonamental per a integrar allò real i allò virtual.

  • Regla 2. Els temors i riscos associats a les noves tecnologies es distribueixen socialment de manera desigual. Per exemple, es dóna una prioritat baixa a la qüestió de la privacitat en relació a l'impacte de les tecnologies amb capacitat de monitorització sobre les relacions en el treball, segons un estudi del programa.

  • Regla 3. La tecnologia virtual no substitueix l'activitat real sinó que la complementa. Així, l'ensenyament virtual no modificava essencialment la dimensió comunal de l'aprenentatge, sinó que afegia una nova dimensió complementària.

  • Regla 4. Com més virtual més real. Extensió de l'anterior, l'activitat virtual pot estimular la real. Per exemple, el correu electrònic podia generar més trobades reals.

  • Regla 5. Com més global més local. Es diu que les noves tecnologies desafien l'espai, traspassen fronteres i vinculen tots els llocs. Però els resultats van mostrar que l'interès dels treballadors se centrava més en com solucionar els problemes locals, en les pràctiques laborals existents. L'ús de tecnologies de la informació pot augmentar les divisions espacials i les desigualtats.

Woolgar destaca que, per una banda, les investigacions van proporcionar resultats inesperats, resumits en les anteriors cinc regles. D'altra banda, recomana un escepticisme analític, a l'hora d'investigar la influència de la tecnologia en la modificació dels hàbits de la gent (creació i extensió de xarxes socials).



6 Conclusions

Sembla que hi ha un consens ben estès en acceptar que assistim a profunds canvis que afecten la nostra forma de viure, la nostra maner de pensar, les relacions entre els països, tan polítiques com econòmiques, i entre les persones. Abandonem un món, l'era de la industrialització, i entrem en un altre, l'anomenada era postindustrial, globalitzada o en xarxa. Aquests profunds canvis estan associats a canvis en la tecnologia –la manera com tenim de dominar la natura– que potser només són comparables en escala a la revolució neolítica. Weber, en estudiar la societat industrial, ens va advertir que el motor dels canvis històrics i socials no l'havíem de buscar exclusivament en les condicions materials de la vida humana, en els nostres condicionants més bàsics. Les anomenades filosofies de la sospita –Marx, Nietzsche, Freud– rebien la crítica del sociòleg. Els éssers humans no ho fan tot empesos per les necessitats econòmiques, les ànsies de poder o el sexe. Les condicions culturals, especialment les religioses, són fonamentals per explicar els processos històrics.

És així com Weber associà el capitalisme amb el calvinisme. Manuel Castells i Pekka Himanen ens parlen de l'associació d'un nou sistema de valors, d'una nova ètica, com a motor dels canvis produïts en la societat xarxa. És l'ètica dels hackers. Weber també ens va advertir que la nostra relació amb els valors, consistent en la racionalització extrema i la relativització, ens conduïa a allò que anomenava “desencís” o “desencant” del món. Els nostres actes no es regeixen per valors incondicionats, sinó per una ètica basada en les conseqüències possibles o probables. El conflicte entre l'ètica de la intenció i l'ètica de la responsabilitat ens aboca a una situació aporètica. Sabem què hem de fer si volem obtindre un resultat particular, però som incapaços de triar entre una diversitat de resultats possibles: ens trobem dins d'un món isòtrop. Ens hem desfet de les antigues construccions soteriològiques, i no sabem cap a on anar.

La revolució de l'era postindustrial vista des del punt de vista del sociòleg, ens permet copsar no solament la dimensió tecnològica d'aquesta revolució, sinó també les seves implicacions en el món dels valors, els canvis produïts en l'ésser humà com a individu i com a membre d'una col·lectivitat.



Bibliografia:

Ariño, Antonio (2009). El movimiento Open. Universitat de València.

Campàs, Joan (2007). Els hackers. Barcelona: UOC.

Castells, Manuel (2002). La galàxia Internet. Barcelona: UOC.

(2006). “Informacionalismo, redes y sociedad red: una propuesta teórica”, dins Manuel Castell (ed.), La sociedad red: una visión global. Madrid: Alianza Editorial.

(2003). La societat xarxa. Barcolona: UOC.

(2008). La era de la información I. La sociedad red. Madrid: Alianza

«Internet y la sociedad red», lliçó inaugural del programa de doctorat sobre la societat de la informació i el coneixement, http://www.uoc.edu/web/cat/articles/castells/print.html

Himanen, Pekka. La ética del hacker y el espíritu de la era de la información, http://www.misol.org.ar/wp-content/uploads/libros/EticaHacker

Raymond, Eric Steven. «La catedral y el bazar», traducció de José Soto Pérez, http://campusvirtual.unex.es/cala/cala/mod/resource/view.php?id=2641

«Cómo convertirse en hacker», traducció de Miquel Vidal, http://biblioweb.sindominio.net/telematica/hacker-como.html

Weber, Max (2006). L'ètica protestant i l'esperit del capitalisme. Barcelona: Edicions 62.

Woolgar, Steve (2006). «¿Un Internet reflexivo? La experiencia británica de las nuevas tecnologías electrónicas», dins Manuel Castells (ed.), La sociedad red: una visión global, pp.168-188. Madrid: Alianza Editorial.

(1991). Ciencia: Abriendo la caja negra. Barcelona: Anthropos.

(2005). ¿Sociedad virtual? Tecnologia, ciberbole, realidad. Barcelona: UOC.