NOM I COGNOMS DE L'ALUMNE/A: Vicent M. Garcés Ventura
CORREU ELECTRÒNIC: vmgarcesventura@gmail.com

VALORACIÓ SOBRE LA PRIMERA SESSIÓ DEL MÒDUL TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I COMUNICACIÓ.
La primera sessió d’aquest mòdul tractà sobre l’origen, aplicació i ús de les TIC. EN general van ser uns coneixements que tot i ja conèixer van ser molt útils a l’hora de refrescar idees i enfocar-les des d’un altre punt de vista, la qual cosa permet fer reflexions interessants.
La primera d’elles fou el fet de definir les TIC, ja que allò que si prenem al peu de la lletra el que aquestes sigles signifiquen ( tecnologies de la informació i comunicació) ens adonem que des d’eixe enfocament, les Tic han existit tota la vida. L’home és un ser que bàsicament es comunica i per tant ha dissenyat des de la prehistòria diferents tecnologies que el permeten obtindre codis de comunicació més elaborats.
Ara bé, seguint aquest enfocament tradicional , és lògic pensar que amb les Tic hem obtés un guany incommensurable, sobretot pel que fa a temps i espai. Pel que fa al temps hom pot comunicar-se en mil·lèsimes de segon i pel que fa a l’espai, tal i com deia Marc Granell: “ les fronteres no són res més que una ratlla sobre un paper.” És a dir gràcies a les noves tecnologies podem informar-nos o establir converses audiovisuals amb ésser que es troben a l’altra part del món.
Però en totes aquestes reflexions hi ha una idea subjacent allò que desperta bastant més interès i que al meu entendre és la clau, estam parlant de la digitalització. El fet de convertir un volum qualsevol de dades que podem estar formades per codis lingüístics per posar un cas, posa pates per amunt la teoria de la comunicació ja que aleshores ens trobem amb un codi, i els pertinents signes que el conformen, que esdevé un codi nou.
Una altra idea interessant va ser els mecanisme de relació de conceptes (la web 2.0) on qualsevol element pot estar connectat amb qualsevol altre siga quina siga la seua natura, això ens porta a parlar de coneixements global son tot està relacionat.
Deixant enrere aquestes idees de caràcter més teòric, en la sessió se’ns mostrà com un enfocament de les TIC que les mostre com una simple eina de comunicació i informació és bastant inexacte i per tant no s’introdueix en el vertader potencial d’aquestes. Si bé és cert que en alguns casos aquest ús primari esdevé una autentica revolució. Estem parlant del cas del pobles de Terol i les seues escoles rural on s’han introduït les pissarres digital i els quaderns digitals. Aquest treball permet un cabàs de beneficis per al membres implicats en la tasca docent. En primer lloc per què s’eviten incòmodes i perillosos desplaçaments. En segon lloc l’alumne no ha de carregar amb un grapat de llibres al llom, tan sols un aparell de poc pes. En tercer lloc s’aprofita molt el temps ja que el professor controla en temps real el treball dels alumnes. I finalment l’accés a un grapat de materials auxiliars en qualsevol moment i temps real.
El sistema abans esmentat consta d’una xarxa d’ordinadors que controla el professor. L’aparell de l’alumne te un ítem per passar la pantalla a un full en blanc, un navegador i un escriptori virtual. El professor pot enviar les activitats als alumnes i corregir-les. El software està dissenyat per una editorial i el professor el descarrega i envia als seus alumnes. De tot açò i en el context en el qual es troben podem deduir que els beneficis d’aquest sistema són innumerables.
Finalment i per tractar el meu cas, com a docent desenvolupe un blog tots els cursos per als meus grups. En aquest blog ofereixo treballs, lectures i materials opcionals, alguns d’ells fins i tot fora de currículum. A més els alumnes realitzen els seus escrits sobre els temes que propose allí.
Des que vaig triar aquest mètode he trobat que els alumnes participen més, els agrada utilitzar les noves tecnologies encara que en facen un ús banal i d’això pense que ens cal aprofitar-nos. A més la motivació és major i s’impliquen més en els projectes.
En conclusió, les noves tecnologies s’estan introduint en la societat i per tant en l’educació, a un ritme fervorós, i és qüestió de temps que es produïsca una revolució tecnològica, ara bé, aquesta ha d’anar necessàriament lligada a una renovació generacional del personal docent.


RESUM DE LA SESSIÓ 2

La segona sessió d’aquest mòdul tingué una estructura bastant diferenciada i organitzada. A més seguí un ordre lògic a l’hora d’introduir els conceptes que ens disposàvem a desenvolupar.
Així doncs, entrant en matèria, vam començar per definir el concepte wiki, terme que prové del hawaià i que significa ràpid. Els wikis són uns espais participatius i col·laboratius on es construeix el contingut de l’espai entre tots aquells que en formen part.
Tot seguit, i partint del propi wiki que utilitzem a l’aula per seguir les sessions, vam analitzar el funcionament i les aplicacions que aquesta eina ens permet pel que fa al camp de la docència. Fou molt interessant conèixer, pel que fa al camp de la docència, com el moderador del wiki pot conèixer tot allò que els diferents components del wiki escriuen i consulten. A més el treball amb el wiki, permet potenciar la col·laboració, és a dir, el treball en grup, el dinamisme, la participació directa i l’autoria compartida.
El segon bloc que ens ocupà, fou el model per excel·lència de wiki que existeix en el ciberespai, és a dir, la wikipèdia. Aquest portal creat l’any 2001 i que tingué el següent portal en català,representa l’esperit enciclopedista. La wikipèdia és una enciclopèdia amb un grapat de milers d’articles, en diverses llengües, creada pels diferents usuaris de la xarxa que en pengen els seus articles.
Convé assenyalar que el fet que els seus articles estiguen escrits pels usuaris comporta una sèrie d’avantatges i desavantatges. Els primers són per tots coneguts, és a dir, ofereix informació ràpida, estructurada i sobre qualsevol terme en poc temps. A més, a partir d’aquest portal se n’han creat diverses aplicacions com ara els wikitextos, reculls de textos molt útils a l’hora de treballar períodes o autors.
Ara bé la wikipèdia, tal i com hem anunciat, desperta diferents veus critiques que acusen la inexactitud d’alguns articles ja que les verificacions es fan per consens i no per comprovació empírica; a més és un portal obert a cert tipus de vandalisme, ja que en determinades ocasions com ara “l’11 S” i la recent campanya presidencial dels estats units on el filtre fou driblat per certs pirates informàtics per tergiversar segons quina informació.
En darrer lloc, el tercer bloc que ens ocupà fou un col·loqui sobre el treball en línea. Tractàrem un bon grapat de continguts com ara l’estatus legal de les xarxes socials, les diverses aplicacions dels wikis ( sobretot pel que fa a la docència), presentàrem el concepte netiquette i abordàrem en darrer lloc el paper que esperem del llibre digital i com aquesta innovació afectarà el mercat editorial.



RESUM DE LA SESSIÓ 3

La sessió 3 d’aquest mòdul, a la qual no vam poder acudir, va completar les idees que es van dibuixar en la sessió anterior quan abordàrem l’estudi dels wikis. És a dir, si en la sessió 2 tractàrem les diferents plataformes que trobem a la xarxa, com ara la pàgina web, el blog, el wiki… en aquesta ocasió s’ha desenvolupat la manera com es construeix la comunicació i en conseqüència els missatges, en aquestes plataformes.
A través de la informació treta del powerpoint, hem comentat les següents característiques que fan especial la comunicació en xarxa: la immediatesa, la hipertextualitat, multimèdia i interactivitat.
El primer que cal destacar, i on tothom sembla coincidir, és en el fet que internet facilita la immediatesa en la comunicació i tal i com ja s’ha apuntat en altres sessions, açò permet trencar, o més bé modificar, les relacions de temps i espai en el context comunicatiu. Íntimament lligat a aquest fet, trobem la potencialitat del discurs digital ja que, internet ens permet trencar barreres i arribar a un públic potencial molt nombrós.
En segon lloc l’hipertext és l’element que al nostre parer suposa una major revolució en el camp de la comunicació. Un hipertext no és altra cosa que una manera de construir un text que a partir de diferents nodes i enllaços el relacionen amb altres textos, per tan té una eina que permet la constant ampliació d’informació. Ara bé, cal advertir que aquesta ampliació que en fem és dirigida, cada autor selecciona els textos als quals ens remet, per tant obtenim més informació però aquesta es troba molt modalitzada. Aquest fet és bastant interessant perquè ens retorna a la qüestió de qui és l’emissor en la xarxa ja que tal i com es demostra amb l’exemple proposat, segons el portal que triem, obtenim per a una mateixa entrada diferent informació.
Al respecte de l’hipertext i la renovació que suposa, em sembla molt interessant allò que afirma Cassany a Rere les línies. La lectura contemporània, on s’afirma que “llegir ja no és el que era.” Cassany assimila l’hipertext a llegir entre línies. És a dir, establir quins objectius configuren el missatge de l’emissor, quines relacions tindrà amb altres textos i per què.
Una reflexió interessant és aquella que es fa al voltant de la hipertextualitat. Aquesta relació de textos ja és anterior a la xarxa, cal recordar que tot tex té la resposta a una altre text. I per tant sempre que hem llegit un text ens ha vingut al cap altres textos amb què gurda, segons l’autor, alguna espècie de relació. Aleshores, tal i como corre amb internet, segons el lector canviaran els textos a què ens remetrà. De manera més explícita aquesta és també la relació que trobem amb els paratextos i el cos dels llibres. I una darrera observació interessant és aquella que es fa al voltant de la possibilitat de l’existència de l’hipertext fora de la xarxa cosa que sembla impossible perquè acabaria amb la identitat de l’hipertext. La informació passaria a ser, de nou, lineal.
De manera semblant actua el paper del lector. No és el mateix ser un lector, que ser un lector crític. El lector crític és aquell que entén que el tex té una visió sobre els fets que te l’autor i que a través de la seua interferència cultural l’analitza en relació amb la seua societat i cultura. Per tant si l’hipertext facilita la construcció del propi missatge, estaríem parlant de coautoría.
En darrer lloc s’ha tractat el recurs multimèdia. Al principi aquests recursos resultaven interessants perquè permetien millorar la relació temps i espai, a més esdevenien un suport per a les dades facilitades pels portals, però amb la constitució de la societat de la informació, els portals que ofereixen aquest recurs, han deixat de ser sols un recurs per a constituir l’autèntic medi de comunicació.


RESUM DE LA SESSIÓ 4

Aquesta sessió ha estat, al meu parer la sessió més interessant de totes les impartides fins al moment. La clau ha estat el caràcter teòric i pràctic que ha tingut, sobretot pel caràcter pràctic.
La sessió començà amb un rèpàs de les moltes aplicacions que hi ha en les plataformes wikis. Per a fer-ho vam partir del wiki que fem servir per seguir la matèria. D'aquest repàs d'aplicacions vam comprovar com els wikis són una eina molt més pràctica i participativa que les antigues pàgines web i molt més aprofitable que els blogs, que tot i ser molt útils i comptar ambmoltes aplicacions no obtenen, en la meua opinió, el mateix resultat que els wikis.
En segon lloc, una vegada repassats els contiguts teòrics bàsics i necessaris, vam passar a l'acció. Ens vam registrar en la pàgina wiki i cadascú de nosaltres començà, seguint les indicacions, a confeccionar un wiki.http://intratic09.wikispaces.com. Vam començar pel disseny d'aquesta, després passarem a treballar la configuració de la barra lateral o menú i a partir d'ací començarem a utilitzar les diferents eines per programar la manera de navegació que consideràrem més oportuna, ja siga a través de diferents finestres o en roll. En segon lloc començarem a treballar la inserció de diferents arxius en el nostre wiki: arxius de so, arxius d'imatge i arxius de video, però també vam comprovar que podem inserir altres tipus d'arxius com ara en PDF o Powerpoint.
Al meu parer aquesta sessió ens ha permés obtindre els coneixements i les destresses necessàries per utilitzar les diferses possibilitats que ens permet el wiki. És a dir, ens ha permés començar ja a treballar a l'aula amb aquesta plataforma.

En la segona part de la sessió vam haver de navegar pels diferents wikis del llistat proposat al wiki d'aula.
El primer wiki del llistat que vaig visitar era el de Felipe Zayas, i du per títol: Figuras retóricas.
Al meu entendre aquest wiki ha esta aprofitat pel profesor com a plataforma, és a dir, imagine que habilitant una página per a cada alumne, cadascú haurà treballat una figura i haurà penjat en el wiki el seu treball junt a diversos exemples del món literari i publicitari.
Em sembla un bon recurs utilizar el wiki com a plataforma on recollir els treballs dels alumnes, però considere, una vegada hem vist les diverses possibilitats del wiki, que aquest ús es queda bastant curt ja que el wiki ofereix moltíssimes més possibilitats.
En segon lloc vaig consultar el wiki dedicat a Vicent Andrés Estellés gestionat per Vicenç Martínez. Amb una rápida mirada a la página d’inici i la barra lateral ja podem deduir que en aquest wiki s’ha aprofitat al màxim les possibilitats de la plataforma.
Aquest wiki ofereix un treball realitzat per diversos alumnes al voltant de la vida, l’obra, l’estil i el temps del poeta valencià. Pel que fa als recursos utilitzats, cada article conté un bon grapat d’enllaços (generalment a la wikipèdia) que s’obrin en una nova finestra i ens permeten ampliar la información básica.
A més, trobem diferents documents com ara imtages d’Estellés, treballs audiovisuals, poesies recitades, powerpoints… en definitiva, s’ha aprofitat al màxim el wiki i aquesta esdevé un bon recurs d’aula per apropar-se a Vicent Andrés Estellés.
I finalment hem realitzat com a tasca individual la recerca de dos wikis diferents als proposats al llistat anteriorment citat, en la meua recerca he trobat...

RESUM DE LA SESSIÓ 5

Aquesta sessió vingué a completar la sessió anterior i les dos, en conjunt, han estat les més interessants de la matèria. Tal i com ja hem descrit, en l'anterior sessió començarem a treballar de manera pràctica amb la plataforma wiki i en la darrera sessió vam completar els coneixements pràctics, així com l'organització i gestió de la plataforma.
A més, se'ns van mostrar diferents eines que es troben a la xarxa, com ara els espais d'emmagatzenatge, les plataformes per compartir materials com ara: fotografies, diapositives powerpoints, resums,etc.
I finalment, vam abordar la importància del nou sistema d'organitzar la informació a la xarxa a través de les etiquetes. aquestes permeten relacionar una informació amb un altra i alhora amb moltes més de diferents pàgines. ara bé, aquest sistema també comporta una sèrie de problemes associats i és que, de sobte, ens trobem amb què tota la informació està enllaçada però desconeixem els criteris que s'han seguit i moltes de les pàgines a què se'ns dirigeix, no guarden cap relació amb el que nosaltres cerquem.

TOT SEGUIT DEIXE EL MEU TREBALL:


EL TREBALL EN XARXA A L’AULA. APLICACIÓ DE LES PLATAFORMES BLOG I WIKI A L’ESO.
1. PRESENTACIÓ

Aquelles persones que ens dediquem a l’ensenyament hem sigut, i ho som encara, testimonis de com l’entorn educatiu s’ha transformat en els darrers anys. No ens referim als diversos models educatius que ha patit el nostre país sinó a la revolució metodològica que ha fet possible un nou espai d’aprenentatge.
A poc a poc tot canvia, els alumnes, els centres, els materials, les assignatures, fins i tot els professors - i cal remarcar que l’ordre- no és gratuït. Efectivament són encara molts es professors que viuen d’esquena als nous avanços, als nous enfocaments didàctics i sobretot pel que fa a les noves tecnologies. Així doncs no és gens difícil trobar professors que acostumen a organitzar les seues sessions de manera magistral, metodologia aquesta que, si bé és molt útil en determinades ocasions, també comporta una sèrie de factors negatius. Aquestes sessions esdevenen sovint avorrides per als alumnes, fet que comporta una acusada desmotivació vers la matèria. A més planteja tota una sèrie d’inconvenients pel que fa a la creació d’hàbits d’estudi ja que l’alumne s’acostuma i interioritza el fet que els coneixements provenen d’una única Font.
Afortunadament, davant d’aquesta situació, la comunitat educativa fa anys que ha reaccionat i les noves metodologies giren entorn la construcció d’un alumnat molt més actiu. Sense cap dubte, aquest nou enfocament s’ha produït gràcies a la incorporació de les Tecnologies de la informació i comunicació ( TIC) a l’àmbit d’ús acadèmic.
Les TIC s’han introduït en la societat a una velocitat de vertigen i, com que qualsevol model educatiu ha de partir de la pròpia societat on es desenvolupa, no és gens estrany que, per fi, les TIC s’utilitzen en tot l’abast de les seues possibilitats dins del camp de l’ensenyament. Era qüestió de temps, la nova societat és una societat globalitzada que gira al voltant de la necessitat humana de comunicar-se i informar-se, la qual cosa la converteix en una societat d’aprenentatge continu.
Algunes possibilitats que ens ofereixen les TIC són: una més àmplia oferta informativa, la creació d’entorns més flexibles per a l’aprenentatge, afavorir l’aprenentatge independent, i permanent… Per tot açò hom pot esperar que la introducció progressiva d’aquestes noves eines permetran la creació d’un nou rol, el de l’alumne com a creador de coneixements, que comparteix els seus materials i se n’aprofita d’altres, que sap prendre decisions, que aplica diferents tècniques per a abordar un problema, que maneja altres codis i sistemes…
Ara bé, aquest nou context, exigeix al professor un nou paper més actiu, sobretot pel que fa al disseny i utilitat d’aquests nous materials, és per això que , avui en dia hem de rebutjar els vells models dels quals parlàvem, i animar el cos docent perquè s’acosten a aquestes noves tecnologies i més encara per tal que les utilitzen en els seus quefers, aprofitant al màxim les possibilitats que la ciència i la tecnologia ens han posat a l’abast.
Tota aquesta transformació arranca l’any 2005 quan a través de diverses plataformes apareixen els formats blogs i wikis, és a dir, espais a la xarxa que podien ser actualitzats i dissenyats de manera molt ràpida i fàcil, naixia així el que es coneix com l’espai 2.0 aquestes aplicacions es caracteritzen pel seu dinamisme, el seu caràcter col·laboratiu. Aquesta darrera esdevé l’autèntica clau ja que açò ens permet elaborar i compartir les nostres dades. A més, el fet que la informació estiga al ciberespai, fa que es trenque amb el context tradicional ja que ara el professor ja no és l’únic pou d’informació i per tant la informació és lliure i diversa.
Aquesta deslocalització suposa, tal i com advertíem a l’inici, tot un repte per al professorat perquè de no adaptar-se a aquest nou espai, pot produir-se- que l’alumne domine i utilitze la informació al mateix temps que el primer. I si bé açò no és gens negatiu si que ho és per al professor que haurà d’anar al darrere, produint així un retard en l’alumnat.
Afortunadament aquests nous espais de formació, en la nostra opinió esdevindran més dinàmics que els actuals ja que els alumnes no seran tan sols receptors passius sinó que aquests hauran de prendre decisions, fet que els permetrà configurar el seu propi itinerari. Es tracta doncs de concebre l’educació com una xarxa de comunicació i trans- missió d’informació que permeta la interactivitat contínua i permanent entre els usuaris amb accés a elles, eliminant així les barreres espacials i temporals que es produeixen entre estudiant i professor.
Aquest treball pretén mostrar les avantatges que el treball amb les TIC comporten en l’espai educatiu. Hem partit de la nostra pròpia experiència en un centre públic on hem començat des de l’inici de curs a treballar amb un blog de professor que acomplia unes funcions bastant bàsiques a l’inici però que ha anat augmentant les seues possibilitats de manera exponencial. D’altra banda, arran el treball i els coneixements obtinguts en aquest mòdul, hem descobert els enormes avantatges de les plataformes wikis, és per això que hem decidit crear un wiki per a la matèria de valencià i potenciar al màxim el seu ús tal i com hem fet amb el blog. D’aquesta manera es pretén realitzar un estudi comparatiu dels avantatges i desavantatges d’una i altra plataforma pel que fa a la seua aplicació a l’aula.

2. La plataforma blog. Aplicació a l’aula.
Un blog és un sistema de publicació d’informació en Internet amb una sèrie de característiques que el fan especial i fàcil d’usar. L’usuari pot actualitzar constantment la informació, una informació que es recopila o s’ordena de manera cronològica. Molts internautes publiquen avui en dia en blogs perquè resulta molt fàcil gestionar i dissenyar aquest entorn que no pas els espais webs. Aquesta plataforma es caracteritza per ser personal, econòmica, accessible, automatitzada ( la majoria funcionen amb plantilles predissenyades) i possiblement el tret més important, és que forma part d’una comunitat ja que es relacionen entre elles.
Totes aquestes virtuts es tradueixen en aplicacions molt diverses, tal com diaris personals, fonts d’informació, noticiaris, etc. En paraules dels creadors de la plataforma blogger ( una de les més utilitzades) “ el blog es caracteritza perquè és tal i com l’usuari ho desitja, allà escriu periòdicament, és a dir, crea informació. Una informació que, per altra banda és compartida, comentada, enllaçada amb una altra amb què guarda relació, i fins i tot rebatuda o ampliada.
Des que l’any 1999 es llançara la plataforma blogger, els blogs han canviat la natura de la web. Moltes persones l’utilitzen per ordenar les idees, mentrestant uns altres ho fan per fer arribar les seues idees a milers de persones de tot el món”.
Efectivament, els weblogs no sols permeten publicar lliurement en la xarxa, sinó que organitzen i gestionen la informació que en elles s’escriu, així com els comentaris que envien els visitants, fet que permet crear un canal asincrònic de comunicació similar als del “foros” de discussió i que es caracteritza per:
- La seua facilitat d’ús, ja que no es requereix de coneixements informàtics per usar-les.
- Esdevé un eficient gestor de dades i continguts.
- Resulten interactives ja que les publicacions es produeixen entre diferents usuaris.
- Gestionen enllaços, fet que permet contextualitzar, ampliar i relacionar la informació amb d’altra pertinent.
- Són una plataforma multimèdia ja que a més de textos i hipervincles, la major part dels gestors permeten incloure fitxers de so, vídeo imatges…


Una vegada conegudes les característiques bàsiques d’aquesta plataforma tractarem la seua introducció dins del món educatiu. Cal dir que els blogs han estat un fenomen dins d’aquest camp ja que no són pocs els professors que en el seu moment crearen un blog relacionant-lo amb d’altres i creant així una autèntica xarxa de masses. Ja que els blogs permetien estendre els objectius de l’alfabetització, és a dir, aprendre a usar textos per interactuar en les diverses esferes de la vida social.
El blog, al remat, esdevé un mitjà de comunicació més que al igual que la premsa o la televisió, s’ha introduït en el context educatiu. Permet la interacció entre els alumnes i el professor i entre els alumnes i altres alumnes, construint així un model d’aprenentatge actiu. Des d’aquest punt de vista, el blog és hereu d’altres mitjans on molts professors han acudit en temps passats amb les mateixes finalitats: la impremta escolar, la correspondència entre centres… però encara més, els blogs permeten combinar de manera senzilla el treball a l’aula i el treball a distància, amb totes les possibilitats que això comporta.
El blog s’adapta a diverses funcions i usos, així pot ser simplement una pàgina web on el professor informa i proposa materials o pot ser un espai per a la interacció dels treballs dels alumnes. A més, com ja hem advertit, la seua facilitat d’ús permet incorporar-los en el treball de classe de manera molt diversa, donant un caràcter social a les activitats, fomentant la reflexió i combinant el treball individual i el treball en grup.
En definitiva, el blog pot funcionar bé com a pàgina web on el professor informa i proporciona recursos, o bé com a mitjà per a la interacció entre el mateix professor i els alumnes. A més permet combinar el treball a l’aula i el treball a distància.
L’escola tradicional es caracteritza per un model de comunicació que respon a una determinada idea de què és aprendre: el professor explica, els alumnes atenen i després tornen al professor les informacions rebudes. Davant aquest model tradicional, fa anys que es proposa des de moviments com Escola Nova, un nou model basat en l’activitat de l’alumne, fet que li permetrà accedir a un nou conjunt de sabers i aprofitar els coneixements ja adquirits per crear-ne d’altres de nous.
De tot açò es desprèn una idea molt clara i és el fet que des d’aquest nou punt de vista l’alumne ha de ser responsable del seu propi procés d’aprenentatge, conscient que no és un element aïllat i passiu, sinó tot el contrari i coneixedor del fet que el professor és un recurs més en tot aquest procés.
Atesos aquests principis pedagògics, hem de concloure doncs que, l’ensenyament i l’aprenentatge estan basats en processos comunicatius és per això que les característiques dels blogs afavoreixen l’aprenentatge d’acord amb les necessitats educatives d’aquesta societat de la informació.
La seua introducció a l’aula suposa una nova pràctica comunicativa caracteritzada pel protagonisme que adquireixen els alumnes. És a dir, la seua funció és trencar l’unidireccionalisme i afavorir els aprenentatges mitjançant l’activitat dels alumnes. Fet que es veu afavorit pel caràcter gratuït i la facilitat per emmagatzemar i gestionar continguts de manera senzilla i modificable.


3. El nostre blog d’aula
Allà pel mes de setembre tot just quan ens trobàvem programant els continguts, els objectius, la temporalització... vam decidir crear un blog d’aula. L’experiència no era nova, era de fet, era una manera de reciclar una eina de treball que ja havíem utilitzat amb anterioritat en altres centres i que havia estat del tot positiva.
Per tant tan sols calia dissenyar la pàgina, organitzar-la, triar les seues funcions i els seus continguts. El nostre objectiu primer era utilitzar una metodologia en la qual l’alumne fóra responsable en aquest procés educatiu, ja que els blogs serveixen i s’utilitzen per a pensar, escriure, compartir i participar; i totes aquestes accions són imprescindibles per a la construcció dels aprenentatges.
En primer lloc vam dissenyar un blog d’aula per tal de fomentar la participació activa dels alumnes i implicar-los en el procés de creació però ràpidament vam descartar aquesta idea perquè els coneixements d’informàtica d’alguns alumnes eren precaris i això suposava un desajust en el ritme de l’aula. D’altra banda l’accés a la xarxa era molt limitat ja que alguns alumnes no tenien Internet a casa i no podien seguir segons quines propostes i finalment el fet que l’aula d’informàtica tenia un horari inaccessible per a la matèria.
És per tot açò que finalment i després de la primera fallida, desestimaren la idea i creàrem un blog de professor. L’objectiu era proporcionar als alumnes informació, proposar activitats complementàries, donar instruccions per a tasques diverses, mostrar recursos multimèdia...

L’adreça del nostre bog és la següent: http://www.valencia2nesof.blogspot.com

Com es pot observar, vam escollir la plataforma blogspot perquè al nostre parer ofereix una gran varietat de possibilitats i gadgets aprofitables. A més ofereix una gran varietat de plantilles i el seu ús és bastant senzill.
Pel que fa a l’estructura del blog respon a la prototípica d’aquesta plataforma, és a dir, entrades en l’eix central, comentaris que es mantenen ocults, i un grapat d’aplicacions al marge dret i esquerre. Si ens centrem en l’eix central observem l’ús que se li ha donat majoritàriament al blog, el treball de redaccions i el fet de proporcionar informació diversa sobre la matèria.
Al marge dret de la pàgina trobem tota una sèrie de recursos com ara la presentació del blog. En segon lloc, un multimèdia on els alumnes tenen accés a diversos registres musicals en català. L’objectiu era demostrar als alumnes que la llengua no era estranya i que tot allò que es feia amb altres idiomes també es feia amb el nostre. Els alumnes van fer una cerca de cançons i d’estils, i més tard gràcies a aquesta aplicació les vam pujar perquè les disfrutaren mentres treballaven amb el blog.
Tot seguit es troben les lectures obligatòries per al present curs i tot seguit una sèrie de propostes de lectures per si algun alumnes decideix llegir-les de manera voluntària.
Allò que trobem a continuació ha estat el gran desencert del blog ja que preteníem que els alumnes tingueren un calendari amb les dates dels exàmens i fins i tot un compte enrrere que s’engegara en el moment que es col·locara un examen de la matèria; però el gadget o l’enllaç mai ha funcionat correctament i l’aplicació tot i ser desconfigurada, encara apareix a la pàgina d’inici.
Finalment, a baix de les entrades anem col·locant a través d’enllaços, aquells articles que bé el professor, o bé els alumnes consideren interessants. O bé aquells que per algun motiu o altre s’han comentat o treballat a classe.



3.1 VALORACIÓ D’AQUESTA PLATAFORMA
Som conscients que la plataforma blog ofereix moltes més possibilitats que les utilitzades fins ara per nosaltres. Tanmateix advertim algunes mancances que cal destacar.
Així doncs, de entre les punts positius destaquem per damunt de tots la facilitat d’ús. La plataforma ofereix tal i com ja hem dit, unes plantilles predissenyades i molts gadgets vinculats que fan molt senzill el seu ús. Una altra característica és que ofereix la possibilitat de controlar els hàbits de treball dels nostres alumnes ja que l’ordenació temporal dels continguts ens permet observar els seus hàbits. I finalment el fet d’enllaçar amb altres blogs crea un fluïdesa d’informació relacionada molt útil per als estudiant i per al professor.
Per contra, aquesta plataforma presenta algunes mancances força interessant a l’hora d’aplicar-la al treball d’aula. En primer lloc el fet que per tal de corregir els comentaris el procés és força complicat ja que convé configurar-los perquè arriben al correu del moderador, corregir-los i editar-los. En segon lloc, trobem el fet que els comentaris han de ser o visibles o ocults la qual cosa fa que tothom puga accedir-hi, no ens permet restringir la vista a sols uns quants. En tercer lloc, el fet que estiga configurat com scroll fa que la navegació per dins del blog siga bastant lineal. I finalment ens hem d’ajustar a les aplicacions que ofereix la pròpia plataforma, que si bé són nombroses, estan un tant desfasades o resulten un tant improductives.
En conclusió, amb la creació i aplicació d’aquest blog tractàvem de crear una plataforma que esdevinguera un suport per al professor i per als alumnes. Un espai per compartir informació i treballar alhora que adquirien noves destreses. Tot açò, a grans trets, ho hem aconseguit. Ara bé, pel que fa al treball, ens havíem proposat que els alumnes redactaren i lliuraren els seus treballs a través d’ella, i en aquesta tasca la plataforma ha fracassat.
D’una banda com que la finestra que s’obri per als comentaris és menuda, els treballs dels alumnes acostumaven a ser breus. D’altra banda, corregir els comentaris era complicat ja que havien d’estar configurats amb moderació del blogmàster, i aleshores reenviar-los al correu, corregir-los, editar-los i publicar-los. Tot plegat feia que un mitjà per economitzar el temps, resultava ser tot el contrari ja que al remat era més fàcil corregir les redaccions en paper que no en xarxa.
És per tot açò, que en la segona avaluació ens hem decantat per crear i utilitzar la plataforma wiki, ja que una vegada cursat el mòdul i aprés el seu funcionament, aquesta s’ajusta molt més als objectius del nostre treball.

4. La plataforma wiki
Els wikis comparteixen nombroses característiques amb els blogs, però representen un pas més en l’accelerat i imparable procés de socialització de la xarxa. El terme prové del hawaià wiki-wiki que significa ràpid. Un wiki és el mode més ràpid i senzill de construir un document de manera col·laborativa en format hipertextual en internet. La creació d’enllaços i de noves pàgines, a més, és immediata. És similar a un blog en la seua estructura i lògica, però permet a qualsevol editar els seus continguts. Aquests peròpoden o solen estar moderats pel creador. En resum un wiki es caracteritza per:
- Presentar una estructura hipertextual.
- Tindre una autoria social.
- Configurar un registre del procés de creació i transformació mitjançant un historial.
- Estar limitat a l’ús de html.
- Ser un document dinàmic, es troba contínuament canviant.
El primer lloc d’internet que va rebre aquest nom fou Wiki Wiki Web, desnevolupat per Ward Cunningham en 1994 i implementat en març de 1995. Inspirat en el sistema de targetes d’Hypercard va ser concebut per a plasmar les idees de Vannevar Bush. Encara que la Wiki més coneguda és l’enciclopèdia col·lectiva de caràcter global Wikipèdia.
A principis de 2004, els wikis representaven un 12 per cent davant dels blogs i ara han augmentat fins al 50 per cent. De fet, el nombre de cerques de blogs s’ha multiplicat per 4 mentre que les de wikis ho han fet per 18.
Hi ha diverses plataformes que ofereixen la possibilitat de crear wikis de amnera gratuïta, encara que moltes d’aquestes pàgines, segons l’ús que en fem ens cobraran o no. Una de les més conegudes i utilitzades és la plataforma WIKISPACES. Aquesta es presenta en llengua anglesa, la qual cosa fa que es requerisca d’un cert domini per a utilitzar-la correctament.
Per habilitar o crear un wiki, el primer pas que hem de fer és registrar-nos; crear la primera pàgina i algunes altres més de prova abans de penjar l’espai a la xarxa; experimentar amb les eines bàsiques d’edició ja que no tots els navegadors funcionen igual.
Per tal que el treball ens permeta presentar una comparativa de la manera més objectiva possible de les dos plataformes que analitzem, hem dissenyat un Wiki d’aula, tal i com va fer amb la plataforma blogspot.
L’adreça del nostre wiki és:
4.1 valoració d’aquesta plataforma.

Si al principi de treballar amb el format blog vam haver de descartar el blog d’aula per les diverses dificultats que aquest, en relació amb els alumnes plantejava, amb el wiki el resultat ha estat tot el contrari.
A finals del mes d’abril vam posar en funcionament el wiki d’aula:
www.valencia2nesof.wikispaces.com

L’objectiu de la creació era treballar uns dies amb aquesta plataforma i al final traure una sèrie de conclusions. La sorpresa ha estat que l’IES Honori Garcia, on treballem va haver de cancel·lar les classes per un problema d’al·luminosi i vam restar set dies sense classe(veure: http://www.lasprovincias.es/v/20100509/castellon/detectan-aluminosis-honori-garcia-20100509.html).
Aquest problema que suposava la interrupció de les sessions ha estat un factor determinant per al nostre treball ja que hem pogut comprovar veritablement els problemes i avantatges de treballar en xarxa amb els alumnes.
Hem estat una setmana treballant on-line amb els alumnes de la següent manera: el professor creava una sèrie de pàgines de teoria; d’activitats; fins i tot l’examen de lectura i altra informació necessària com ara els temes que han de preparar per a fer una sèrie d’exposicions orals.
El resultat ha estat molt més satisfactori que el treball amb el blog per diversos motius. En primer lloc perquè ens permet oferir els diversos materials en format de diferents pàgines. A més el sistema d’enllaços a aquestes pàgines permet una organització més clara i ordenada tant per als alumnes com per al professor. En segon lloc pel fet que és molt més pràctic que cada alumne tinga la seua pròpia pàgina per poder avaluar el treball un per un, mentre que amb el blog, tan sols podíem fer-ho a través del sistema de comentaris.
Finalment el wiki permet controlar el treball dels alumnes millor que el blog. Ens referim al fet que, a través del panell de control i les seues diferents opcions podem saber el temps que ha tardat un alumne en realitzar les activitats; quantes vegades ha entrat a les pàgines de teoria per a repassar; i fins i tot, observar qui ha copiat el treball d’algun company i l’ha pegat en la seua pàgina.
En definitiva, el blog, tot i ser-nos molt útil, ens impedeix treballar de manera contínua i recíproca ja que els alumnes haurien de ser moderadors ( amb el risc que això comporta) o bé l’espai de què disposen per a interactuar i treballar és la caixeta de comentaris. Per la seua banda el wiki, tot i ser molt més complicat de dirigir que el blog, ofereix molts beneficis per al treball diari com ara l’organització, l’espai, i les possibilitats multimèdia.


5. Comparativa del treball amb tic.
Com ja sabem l’entorn físic té una poderosa influència en l’ensenyament i el mateix ocorre amb l’entorn virtual que en generem, per tant la tria d’una plataforma o una altra esdevindrà decisiva a l’hora d’aconseguir els objectius programats. Tal i com ocorre amb l’educació tradicional, la educació on-line, com hem vist, presenta diferents espais i la tria cadascun d’ells vindrà donada per l’enfocament, disseny i complements que vulguem utilitzar.
Així doncs oferim tot seguit una taula on es presenten les principals diferencies entre un blog i un wiki.

Blog
Wiki
És un espai per a la informació, proporciona notícies o dóna a conèixer qualsevol fet actual per això s’ordena amb la data.
És un espai per a la creació de documents, per a crear “coneixement”. Els continguts mostren l’estat d’un tema. Per això no és necessària la data.
Existeixen almenys dos nivells de participació: els autors que poden escriure entrades i els que poden deixar comentaris.
Existeix un nivell d’autors almenys: tothom autoritzat per utilitzar el wiki.
Les entrades i els comentaris poden ser editats i moderats pels autors. Però en principi la idea és que una entrada no es modifica. Si no és correcta, els comentaris la matisaran.
Les pàgines poden ser editades pels autors. Cada pàgina pot ser modificada sempre que siga necessari de manera que la visió que es veu per defecte d’una pàgina inclou la informació actualitzada tal i com és coneguda en eixe moment. Per això és necessari l’historial en què podem saber el contingut d’una pàgina en una data concreta.
Les entrades s’ordenen normalment per ordre cronològic de manera que la darrera entrada és la primera que es veu. És possible però, utilitzar enllaços a pàgines concretes. Però si alguna cosa ha de ser visible, és millor no col·locar-la com entrada sinó en la plantilla del blog.
Les pàgines s’ordenen d’acord amb l’estructura del contingut, de manera que la primera pàgina que apareix per defecte és l’índex a la pàgina principal. És possible utilitzar enllaços a cada pàgina de manera independent.
Les entrades i continguts poden tindre enllaços. Però no posseeixen una estructura hipertextual, per això les entrades no estan normalment enllaçades entre elles, encara que es pot fer.
Les pàgines contenen, a més d’enllaços, una estructura hipertextual. Per això les pàgines estan totes vinculades entre elles, de manera que sempre hi ha la forma d’anar d’una pàgina a una altra i visitar-ne d’altres.





6. Conclusió.
Al llarg de tot aquest treball hem tractat de mostrar les plataformes web més utilitzades a l’aula. Les hem posat en funcionament i les hem avaluat. D’aquesta treball interactiu hem tret tota una sèrie de conclusions pel que fa a l’aplicació d’aquest nou material en el camp de l’educació que ens sembla escaient exposar.
En primer lloc i tal cal concloure que les eines de la xarxa i les seues diverses plataformes, ben utilitzades, esdevenen uns instruments que faciliten l’aprenentatge dels alumnes. La xarxa ja no és tan sols una manera de comunicar-se sinó que ha esdevingut d’una banda, una nova eina en la construcció compartida de coneixements i en conseqüència ha creat una nova cultura d’interrelacions. I de l’altra el canal on posar en pràctica tota una sèrie de funcionalitats educatives com ara la comunicació, la informació, la gestió escolar...
Gràcies doncs a totes aquestes tecnologies aspirem a aconseguir models alternatius d’ensenyament i aprenentatge basats en aquestes noves xarxes de comunicació i transmissió de la informació que ens permetran una interactivitat contínua.
Ara be, no tot van a ser avantatges, ja hem comentat la necessària formació i implicació del professorat en aquest procés i la més que probable falta de mitjos amb què ens trobarem. I també és cert que en moltes ocasions l’alumnat troba en aquests plantejament tan sols una presentació més atractiva dels continguts de costum, i per tant açò ens ha d’advertir que no ho estem fent bé. És per això que per poder funcionar adequadament caldrà una necessària implicació per part de l’alumnat, que ara amb aquest nou plantejament pren molta més responsabilitat en la creació del seu coneixement i per tant es responsabilitza també de la seua formació.
Els nous entorns de formació que s’han plantejat són més interactius i dinàmics ja que els alumnes no són receptors passius d’informació sinó que han de prendre decisions al respecte, establir relacions amb les plataformes d’informació així com trencar les barreres entre professor-alumne.
Les TIC van a permetre passar d’una cultura de l’ensenyament a una cultura de l’aprenentatge ja que la millor forma d’aprendre és construint els propis coneixements. Les tecnologies són una part substancial de nosaltres mateixos i en poc de temps han canviat fins i tot la forma d’organitzar-nos. És per això que el seu ús ha de ser més freqüent en un àmbit tant quotidià com el de l’ensenyament.

7. Bibliografia.

· Usos educatius dels blogs. Recursos, orientacions i experiències per a docents, Francesc Balagué i Felipe Zayas, ed. dossier did@ctic’s.
· El professor cibernauta¿nos ponemos las pilas? Antonio Bartolomé, ed. Grao.
· Diseño y producción de TIC para la información, Julio Cabero Almenara, Rosalia Romero Tena et alii, ed. UOC.
· Metodologias centrada en el alumno para el aprendizaje en red, Jesús Salinas, Adolfina Pérez, Bàrbara de Benito, Ed. Sintesis.
· Tecnologias para la educación. Diseño, producción de medios para la formación docente, Jesús Salinas, José Ignacio Aguaded i Júlio Cabero, ed. Alianza.
· En busca del aula virtual. La educación de la sociedad de la información, Jhon Tiffin, Lalita Rajassingham, ed. Paidós