NOM DE L'ALUMNE/A: RAQUEL DOÑATE CALPE
CORREU ELECTRÒNIC: raqueldoca@hotmail.com




PRIMERA SESSIÓ


En la primera sessió de l’assignatura, el professor ens va fer reflexionar sobre el perquè de la nomenclatura “TIC”; és a dir, què impliquen els conceptes de “tecnologies” i el perquè de “la informació i de la comunicació”. Després d’algunes consideracions, vam veure com les tecnologies és ben clar que sempre han existit; ara bé, el concepte de tecnològic és inseparable del context en què s’empra. Es qualifica de tecnològic allò nou, els avanços d’última generació que marquen un abans i un després, per la qual cosa és un concepte que caducarà amb el pas del temps, o millor dit, deixarà de fer referència a uns avanços - perquè es consideraran obsolets- i remetrà a uns altres de nous. Pel que fa a la informació i a la comunicació, és innegable la gran revolució que s’ha produït en les últimes dècades. Actualment tothom té la necessitat d’estar informat i comunicat -fet inimaginable fa sols uns anys- i Internet ha estat un mitjà innovador i eficaç per a aconseguir-ho.

A continuació se’ns va explicar el concepte d’Internet, els orígens d’aquest sistema global de xarxes, els termes World Wide Web i la Web 2.0. Aquesta part de la sessió em va resultar enriquidora, ja que hi havia alguna informació que desconeixia, però pense que va ser un xic massa teòrica. Se’ns podria haver remés a algunes referències on poder llegir aquesta informació. Una de les reflexions que ens va suggerir el professor, i que em va paréixer de les més interessants, va ser el paradigma comunicatiu que han creat les TIC. La rapidesa amb què circula la informació gràcies als nous suports ha contribuït a augmentar-ne el valor econòmic i polític. Tenir informació és sinònim de poder.

Després de parlar dels conceptes més teòrics, vam parlar de l’element humà , dels usuaris de les TIC. Evidentment els joves van aparéixer com els principals coneixedors i usuaris, però no sempre són els més competents digitalment. La competència digital no és directament proporcional a l’ús, sinó que implica la comprensió i l’expressió de les TIC des d’un vessant analític, productiu i creatiu -com diu Tíscar Lara. Molt sovint, quan parlem amb els joves ens adonem que coneixen un fum de pàgines d'Internet de les qual no havíem sentit parlar mai. Quan arribes a casa, per curiositat -i per voluntat de no quedar-te endarrerida- poses al Google aquell nom que t'han dit i t'adones que o és una nova pàgina de relacions socials o una per a descarregar-te arxius de vídeo o música. També pot ocórrer que facen un treball escolar, per a la realització del qual han hagut de cercar informació a Internet. En revisar-lo, t'adones que sí, que han buscat a Internet, però no s'han documentat a partir de pàgines rigoroses científicament. I encara més, quan els dius la informació incorrecta que han posat i els corregeixes et diuen: "Doncs jo ho he trobat a Internet", frase que recorda a l'antic "És veritat perquè ha eixit en la tele", o al més antic "És veritat perquè ho ha dit el mestre". En definitiva, cal educar en la discriminació de la informació dins del mare magun que és la xarxa. Cal emprar les TIC però cal fer-ho de manera analítica.

Finalment vam fer un recorregut per l’ús d’Internet a alguns països europeus, en el qual l’estat espanyol se situa a la cua d’Europa pel que fa al nombre d’internautes. Ara bé, el creixement interanual fa pensar que no estem tan lluny de la plena alfabetització digital.

Per concloure, pense que hui dia ja és un poc difícil viure sense Internet, almenys per a mi. El temps és el bé més cobejat a la societat actual i la xarxa et permet estalviar-te moltes hores de tràmits burocràtics, de visites al caixer del banc per consultar el compte corrent i de viatges de biblioteca en biblioteca per cercar un llibre o una informació determinada. Serà complicat viure sense accés a Internet d’ací uns anys, per la qual cosa pense que cal facilitar-hi l’accés a tota la població, abaratir costs i formar els ciutadans des dels centres educatius amb unes instal·lacions adequades i uns professionals ben formats.





SEGONA SESSIÓ


En la segona sessió, els professors es van centrar en les wikis. Ens les van definir com a uns espais on tots els integrants de la wiki poden aportar, modificar o llevar informació. Antoni de la Torre ens van remetre a un vídeo on s’explica de manera molt planera en què consisteixen aquestes pàgines. Després de veure’l vaig entendre molt millor en què consistia aquesta eina i molts dels avantatges que té –estalviar molts correus electrònics, agilitar l’elaboració d’un projecte comú, etc.

Les wikis poden ser de tres tipus: públiques -com la viquipèdia- , privades –sols els membres poden accedir-hi i modificar-ne la informació- o semipúbliques –tots poden veure la informació però sols els autoritzats poden modificar-la. Tot seguit se’ns presentà amb aprofundiment la Viquipèdia. Vam veure en què consistia, l’ús que s’hi fa del català en comparació a d’altres llengües, i va ser si més no curiós que malgrat que quasi tots acceptàvem consultar-la sovint, la majoria no confiava massa en la informació que s’hi dóna. Ara bé, se’ns va explicar que sí que hi ha un cert control envers la informació que es deixa. Qualsevol no hi pot escriure i a més hi ha uns col·laboradors que revisen la informació abans de publicar-la.

El professor Antoni de la Torre ens va presentar les wikis com una potent eina empresarial i educativa. Pel que fa a l’educació, a banda de l’atractiu formal que sens dubte tenen les wikis per als estudiants, ens permeten conéixer detalladament el treball de l’alumne. És a dir, a més de servir de “mur” on l’alumne deixa els seus escrits, el professor sap els moviments que ha fet l’alumne: el temps que ha estat consultant informació de la wiki, refent o corregint aportacions seues o d’altres companys, etc. Una de les aportacions que em va paréixer més interessant és la correcció de textos que fa el professor. Pense, que, tal i com vam comentar, massa sovint una correcció del professor queda en un full ple d’esmenes que l’alumne ni tan sols mira. Amb la wiki vam veure com la correcció (subratllada en verd) apareix al costat de l’errada (marcada en roig). Pense que és un sistema d’aprenentatge molt útil, perquè permet a l’alumne consultar les errades que ha fet alhora que en veu la correcció.

Finalment, Antoni de la Torre ens va explicar com i amb quines finalitats havia emprat les wikis al món acadèmic. Aquesta va ser la part més interessant de la classe perquè és quan vam poder veure les aplicacions pràctiques en l’ensenyament d’aquestes pàgines de treball. Les wikis que se’ns van mostrar anaven dirigides a diferents nivells educatius i tractaven temes literaris i de tipologia textual majoritàriament, encara que crec que per a l’aprenentatge de la llengua també podria ser una bona eina.

L’ultima part de la classe la vam dedicar a debatre al voltant de tres temes que proposaren els professors:
- La distribució de continguts a Internet
- Serveis i servituds de la Web 2.0
- La creativitat digital

El primer tema és el que més interés suscità entre els alumnes, personalment a mi també em resultà el més interessant. Ens explicaren com organitzar la nostra informació – per exemple les nostres pàgines favorites-, com consultar les pàgines preferides de gent amb el nostre perfil professional i també com protegir les nostres dades personals a la xarxa, tot i que no sempre és possible. Per exemple, es van comentar els perills del facebook quan permetem l’accés a moltes de les aplicacions que hi ha, fet que m'era totalment desconegut. M’adone que malgrat les polítiques de privacitat i les proteccions que posem els usuaris, sempre hi ha escletxes per les quals poden accedir a informació sense el nostre consentiment. Resulta realment esfereïdor.






TERCERA SESSIÓ


La tercera sessió la vam dedicar a les novetats que ha introduït Internet en el paradigma comunicatiu. És cert que Internet respon al paradigma clàssic de la teoria de la comunicació i que podem trobar-hi tots els elements que intervenen en el procés comunicatiu. Ara bé, el professor Gonçal López-Pampló va singularitzar el llenguatge digital a partir de quatre trets, no tots igual de rellevants, perquè alguns també els podem trobar en altres llenguatges. Les característiques que defineixen aquest nou sistema comunicatiu són: el trencament del temps i de l’espai, la hipertextualitat, la multimedialitat i la interactivitat.

En primer lloc, ens vam centrar en el trencament de l’espai i del temps. Aquesta ruptura s’aconsegueix per la publicació instantània de la informació, malgrat la separació entre l’emissor i el receptor. Actualment, la distància geogràfica no és cap impediment perquè la informació arribe quasi instantàniament. En classes anteriors vam comentar com a l’atemptat de l’11-S l’impacte del segon avió van ser retransmés en directe arreu del món.

Com a il·lustració d’aquesta ruptura, vam veure algunes edicions periodístiques que hi ha a la xarxa. Antigament a països com Anglaterra, els diaris feien dues edicions a tot estirar, una de matí i una de vesprada. Ara trobem versions digitals de diaris que actualitzen constantment la informació, per exemple “El Mundo” o “El País”. Em pregunte si realment és útil aquest servei. Qui s’informa de l’actualitat constantment? Crec que normalment la gent s’informa una o dues vegades al dia: o bé veu el telenotícies o escolta les notícies a la ràdio o llig el diari mentre esmorza o consulta un diari en línia. En alguna ocasió, és cert que el mateix dia he vist a la televisió les notícies del migdia i de la nit i quasi sempre a la nit es repeteix íntegrament tota la informació del migdia. Està bé informar-se, però tot té un límit.

Un altre fet molt comú als mitjans de comunicació és la invenció de notícies, perquè a vegades no hi ha tanta informació per donar. La demanda d’informació dels mitjans es veu afectada sovint per la manca d’oferta –successos, actes polítics, celebracions esportives, etc- i creen notícies jòquer. Si és estiu, l’operació biquini o els gossos abandonats; a la primavera, les al·lèrgies; a l’hivern, els refredats i el Nadal –que cada vegada comença abans-; a la tardor, la síndrome de la tornada al treball i les despeses per la tornada al col·legi. Bé, pense que queda palesa la manca d’utilitat de la informació al minut –des del meu punt de vista. Ara bé, a més, cal afegir-hi el cost considerable que té per a les empreses periodístiques, perquè han de tenir gent treballant les vint-i-quatre hores del dia. Ben diferent és la informació “al minut” que donen alguns organismes públics, com la DGT, que pense que sí que és un servei molt pràctic.

En segon lloc vam analitzar el concepte d’hipertextualitat, un altre dels trets definitoris del llenguatge digital. A classe vam contrastar la informació que dóna la wikipèdia amb la que aporta l’enciclopèdia catalana d’una mateixa paraula. De seguida ens vam adonar de la gran diferència entre ambdues fonts. L’enciclopèdia no deixa de ser una enciclopèdia classica, com les de paper, sols que no hi ha això mateix, el paper; mentre que la viquipèdia ens permet endinsar-nos en la definició d’altres mots presents a la informació que hem trobat, és a dir, podem recórrer als hipertexts.


Recorde que abans, moltes vegades quan trobaves en una definició una paraula que no entenies o de la qual volies tenir més informació, havies d’alçar-te de la cadira, anar a la prestatgeria i cercar i agafar un altre tom de l’enciclopèdia per començar de nou a buscar. L’avantatge que ens ofereix la hipertextualitat en aquest sentit és evident: amb un clic ja ho tens. Cal anotar que el concepte d’hipertextualitat -a nivell psicològic i filosòfic- ha estat sempre present en la interpretació i la inferència d’informació, la novetat és l’aplicació tècnica d’aquest concepte.

Després de parlar de la hipertextualitat, vam tractar el concepte de multimedialitat, que remet a la multitud de mitjans o suports agrupats sota una mateixa plataforma digital. El professor ens va fer notar com el terme ha caigut en un relatiu desús, sobretot si tenim en compte la utilització que es feia del terme anys enrere.

L’últim tret característic del llenguatge digital que vam comentar va ser la interactivitat. En el llenguatge tradicional el receptor pot regular el discurs de l’emissor en algunes situacions comunicatives, com ara en un acte comunicatiu on ambdós estan presents, o en una conversa telefònica. Els dos regulen la informació i la construcció d’aquesta és una tasca compartida. A la xarxa aquesta interactivitat s’amplia, ja que el receptor no sols rep informació sinó que també pot gestionar-la i construir-la. Pot interactuar amb l’emissor o amb altres receptors. Un exemple d’açò són les wikis, una eina potent que permet el treball en grup i on tots són emissors i receptors. Les wikis seran l’objecte central de la propera sessió.



QUARTA SESSIÓ


Aquesta sessió, que ha estat fonamentalment pràctica, ha tingut la wiki com a nucli temàtic. En primer lloc, s’ha fet un repàs a les eines per a administrar la wiki i a les principals aplicacions que es poden utilitzar-hi: com ara, l’enllaç de pàgines, la descàrrega de documents o la inserció de fotos i de widgets. Tot seguit, s’han consultat algunes wikis i s’han analitzat les diverses finalitats didàctiques que proposen.


D’una banda, trobem wikis centrades en la didàctica, dissenyades per a ser una ferramenta d’aprenentatge. S’ha comprovat com hi ha wikis aplicades a tots els nivells d’ensenyament -primària, secundària, batxillerat i educació per a adults-, i de totes les matèries -tot i que les que se’ns han facilitat a la nostra wiki estan centrades principalment en la llengua i la literatura. D’altra banda, hem descobert una multitud de wikis que pretenen formar el professorat en les TIC: wikis que ensenyen a fer wikis, blocs, o que orienten sobre l’ús de les TIC en les classes de llengua.

Després de fer una ullada a diverses wikis, hem trobat unitats didàctiques de treball de llibres de lectura, com ara la wiki Històries del senyor Keuner. Aquesta pretén treballar amb aprofundiment el llibre de Brecht que té el mateix títol a partir de les aportacions de l’alumnat. Aquesta pàgina de treball ha estat dissenyada per Antoni de la Torre per al treball amb alumnes de 2n de Batxillerat. Hi trobem un plantejament de treball que parteix de l’explicació als alumnes de com han de construir la wiki: a partir de dues participacions en algunes de les propostes de treball que se’n fan. Aquests suggeriments comencen amb aspectes com el context històric i cultural a l’Alemanya de principis de s.XX i la biografia de l’autor (treball de documentació). Després es proposa l’anàlisi dels conceptes d’aforisme, anècdota i paràbola i, tot seguit, es demana a l’alumnat que construïsca algun d’aquests texts (treball d’expressió). Tot seguit es demana una valoració crítica de l’actitud d’un personatge com Keuner davant dels problemes actuals (treball d’anàlisi) i el comentari lliure de dues històries. Ja per últim, hi ha una proposta molt interessant on es demanen els paral·lelismes entre Bertolt Brecht i Joan Fuster -tot i que malauradament sols hi va col·laborar un alumne. Crec que l’esforç que es demana a l’alumnat en aquesta wiki és molt gran, ja que el professor n’ha fet el disseny, ha estructurat la unitat de treball, però el contingut l’ha d’elaborar l’alumnat i és amb aquest que la pàgina pren forma.


Una de les altres wikis educatives que més m’ha cridat l’atenció és la de Curs superior de valencià. Aquesta wiki no em venia de nou, ja que -coses de la vida- la vaig trobar a la xarxa ja fa temps i recorde que em va resultar molt útil per traure informació per a emprar-la a les meues classes de preparació per al Grau Superior de la JQCV i també per a les classes que impartisc a un IES. La finalitat d’aquesta pàgina és, com el de tota wiki, fomentar el treball cooperatiu entre l'alumnat i el professorat, en aquest cas del Curs superior de valencià. Ara bé, a diferència de l’anterior wiki que hem comentat, aquesta té també molt d’interés per al professional de la llengua, a més de tindre’l per a l’alumnat. A dintre hi ha molt de material a què pots accedir i de què pots beneficiar-te’n. A diferència de la wiki que abans hem comentat, ací hi ha una valuosa informació estàtica deixada pel professor. A més a més també hi trobem un altre tipus d’informació, la que correspon al treball dels alumnes -com ho és la part de literatura. Un dels avantatges que té la wiki Curs superior de valencià és la diversitat pel que fa al tipus de materials que hi trobem: tenim articles, resum de llibres, presentacions de diapositives, exàmens, exercicis en format word, enllaços a pàgines de la OUC, de la UJI i de la AV, etc. Pense que és una de les wikis més útils que he trobat a la xarxa, pel motiu que he esmentat abans -per la varietat de continguts que s’hi tracten-, i per la diversitat material amb què són presentats.

Així doncs, comprovem com les dues wikis que hem descrit, tot i perseguir un mateix objectiu: l’ensenyament de la llengua; ho fan de manera ben diferent. La primera pàgina necessita una participació molt activa de l’alumnat per “construir-se” , mentre que la segona ja té una forma de base i, per tant, es pressuposa un ús més responsable de l’alumnat, perquè les activitats d’aprenentatge no queden plasmades a la wiki de la mateixa manera que en la wiki Històries del senyor Keuner. Cal anotar que les edats i les motivacions de l’alumnat en un cas i en l’altre són diferents, per la qual cosa pense que la metodologia que s’ha emprat en cada cas també ho és.

Pel que fa a les wikis dedicades a l’ensenyament de les TIC una pàgina molt senzilla és el Curs en Wikispaces de Vicenç Martínez. Els continguts que hi apareixen estan explicats d’una manera clara i directa, tot i que la informació que hi trobem és bastant bàsica. D’altra banda, la pàgina de Lourdes Barroso,
Creació i gestió d'un wiki, és molt més completa que l’anterior. Pensem que ha estat un encert el fet de penjar vídeos que exemplifiquen cada pas perquè és molt més entenedor que si ho haguera explicat mitjançant text escrit.



CINQUENA SESSIÓ

En aquesta darrera sessió hem visitat moltes pàgines d’utilitat diversa. Ens hi hem registrat i hem comprovat els avantatges i recursos que tenen. Algunes d’aquestes ja les coneixia com ara Slideshare, que és un espai on pots compartir, pujar i descarregar presentacions Powerpoint que et poden ser d’interés. Hi ha presentacions corresponents a cursos que s’han fet, d’altres que són materials didàctics emprats a alguna assignatura o fins i tot treballs que han fet alguns alumnes. Una altra pàgina pareguda a aquesta és Scribd; la particularitat d’aquesta, però, és que ací no trobem presentacions, sinó textos en format pdf o word. Igualment pujar, llegir i descarregar documents i, a més, tens l’opció de subscriure’t a les persones que tinguen un perfil professional que t’interesse, cosa que saps per la temàtica de documents que solen penjar-hi. Així mateix també la gent pot subscriure’s al teu perfil. És molt interessant el fet que quan entres amb el teu nom d’usuari t’ixen les darreres aportacions de la gent a què t’has subscrit.

Una pàgina molt diferent a les anteriors és DotSub, on pots veure vídeos d’arreu del món que estan subtitulats el molts idiomes. A més a més existeix l’opció de pujar-hi vídeos i de subtitular els vídeos propis o altres que ja hi són. Vam comprovar com hi ha moltíssim en català i en moltíssimes altres llengues més. Crec que és un bon recurs per aprendre llengües. Pareguda a aquesta pàgina és Podomatic, on podem pujar arxius de música i de vídeo perquè tothom puga accedir-hi.

Finalment ens hem registrat en Box, una pàgina que personalment m’ha paregut de les més útils. És una mena de “calaix” on pots deixar tots els documents que vulgues per tal de recuperar-los des de qualsevol ordinador. A través d’aquesta pàgina ja pots deixar-te a casa el llapis de la memòria USB. Pots accedir als teus documents des de qualsevol ordinador, sense importar on estiga el teu disc dur. Et permet treballar o consultar els teus arxius de manera ràpida i còmoda.

Per últim vam accedir a iGoogle a través de la nostra adreça amb gmail. Vam veure com es pot personalitzar la pàgina principal amb la informació que t’interessa. Pense que és molt útil ja que amb un cop d’ull veus un munt d’informació i t’estalvies haver d’entrar a diferents pàgines per consultar dades molt puntuals com l’oratge o els principals titulars de la premsa. També vam fer una ullada al Google Reader, que ja coneixia i on havia consultat alguns llibres. Després vam comentar els avantatges del compte de correu de gmai, que a banda de la gran capacitat i el poc correu brossa que hi arriba, et dóna accés a molts recursos, com és la creació de blogs i el Google Grups que permet el debat en línia. També vam parlar del Google Traductor, el Google Calendar, el Google Mapsi un grapat més recursos de Google.


Per últim, vam entrar a Diigo, una pàgina que et permet emmagatzemar i classificar enllaços favorits i compartir-los amb altres usuaris. La manera de fer-ho és mitjançant etiquetes. Els més interessant és que pots copiar els favorits d’altres persones que tenen els mateixos interessos que tu i també està l’opció de subscriure’t a alguna d’aquestes persones. A més a més, els usuaris qualifiquen les pàgines de molt útils o poc útils, per la qual cosa hi ha una llista de les pàgines preferides pels usuaris. Quan vam veure aquesta pàgina, vaig pensar en les hores que he passat a Google buscant enllaços interessants de recursos per a emprar a classe. Crec que és una eina molt profitosa si aconsegueixes trobar un cercle de professionals amb els teus mateixos interessos.







EL BIBLIOWIKI
logo.gif
http://intratic10.wikispaces.com/


UN PASSEIG PER 23 NOVEL·LES A CÀRREC DELS ALUMNES DE 1r DE BATXILLERAT




ÍNDEX


1. INTRODUCCIÓ

2. OBJECTIUS, COMPETÈNCIES BÀSIQUES I CONTINGUTS

3. LA LLISTA DE MEMBRES I L’AVALUACIÓ INICIAL

4. LA CREACIÓ DEL TREBALL

5. LA VALORACIÓ FINAL







1. INTRODUCCIÓ

A través d’aquesta assignatura he descobert noves maneres de treballar emprant les TIC que van més enllà de cercar informació a la xarxa. Fins ara havia emprat la xarxa a les meues classes d’ESO i de batxillerat, però m’havia limitat a usar-la com a font de documentació, no com a marc de participació activa. En adonar-me del potencial educatiu que tenen els blogs i els wikis, vaig pensar que ja era hora de començar a aplicar aquests nous recursos, perquè a més de ser recursos molt atractius permetien tot un seguit de possibilitats inimaginables en els recursos materials tradicionals.

Els wikis van ser els que van captar la meua atenció, perquè pareixien aportar molts avantatges al procés ensenyament-aprenentatge, entre els quals destacaré que permeten fer un treball eficient a través d’una comunicació professsor-alumne ràpida i, sobretot, i el que pense que és el més important, són una plataforma de treball atractiva per als alumnes de hui dia. Ara bé, no obviaré alguns dels entrebancs inicials que em van dificultar el disseny del projecte de treball. Per exemple, vaig recordar que el meu centre de treball sols té dos aules d’informàtica i que la massificació d’alumnes en aquestes aules és un fet. A més, la meua migrada preparació en aquest camp també va ser un dels primers obstacles que vaig trobar. No obstant això, i deixant de banda les pors a allò desconegut per a mi, vaig començar a planificar el treball a un wiki.

Una vegada havia pres la decisió de treballar en un wiki, calia determinar en quin nivell educatiu seria més convenient fer-ho. Després de rumiar-ho molt, de tots els grups on impartisc classe, vaig decidir emprar el wiki en un 1r de batxillerat. Per tal d’articular un eix temàtic útil i relacionat amb el currículum d’aquest curs, vaig consultar molts dels wikis que apareixen a la pàgina d’aquesta assignatura, en concret les referenciades als apunts de la tercera sessió.

En la consulta de diversos wikis vaig veure que es poden fer wikis de gairebé tot, però de tots en els que vaig entrar els que més em van cridar l’atenció van ser els que treballaven novel·les. La majoria, però, em vaig adonar que se centraven en el treball d’un sol llibre, per la qual cosa algunes eren un poc monòtones i repetitives. Aleshores vaig veure clar el projecte de treball: col·laboraria a l’estalvi de les famílies dels alumnes alhora que ressuscitava alguns llibres oblidats de la biblioteca del meu centre.

Vaig perdre unes hores cercant i anotant els títols d’aquells que em van semblar més significatius. A la fi, vaig tindre una llista de vint-i-tres novel·les on vaig intentar, a banda que foren novel·les de qualitat, que hi haguera autors catalans i forans i que estigueren representats gèneres temàtics diversos, per a així atendre a la diversitat dels gustos lectors de l’alumnat. Les lectures escollides les vaig classificar segons la temàtica predominant:


v NOVEL·LES AMOROSES
Ø El carrer de les camèlies, Mercé Rodoreda
Ø Aloma, Mercé Rodoreda
Ø La plaça del diamant, Mercé Rodoreda
Ø Mirall trencat, Mercé Rodoreda
v NOVEL·LES FANTÀSTIQUES/ DE CIÈNCIA FICCIÓ
Ø Cròniques de la veritat oculta, Pere Calders
Ø Mecanoscrit del segon origen, Manuel De Pedrolo
v NOVEL·LES DE TERROR/ DE MISTERI
Ø Les memòries de Sherlock Holmes, Conan Doyle
Ø El gat negre, Edgar Allan Poe
Ø L’enviat, Josep Franco
Ø L’escarabat d’or, Edgar Allan Poe
v NOVEL·LES D’AVENTURES
Ø Viatge al centre de la terra, Jules Verne
Ø De la terra a la lluna, Jules Verne
Ø Robinson Crusoe, Daniel Defoe
Ø La casa sota la sorra, Joaquim Carbó
Ø La casa sobre el gel, Joaquim Carbó
Ø El món perdut, Conan Doyle
v NOVEL·LES REALISTES
Ø El carrer estret, Josep Pla
Ø Gràcies per la propina, Ferran Torrent
Ø Joc de miralls, Carme Riera
Ø Benzina, Quim Monzó
Ø El professor, Frank Mccourt
Ø País de faula, Dario Fo

Vam emprar una sessió per a comentar el contingut dels llibres, per tal que la tria que feren fóra el més encertada possible. A continuació, els vam proporcionar el guió de treball que havien de redactar una vegada acabada la lectura del seu llibre. Cal que expliquem que amb aquests alumnes havíem treballat feia cosa d’un mes una unitat didàctica d’anàlisi del text narratiu, en la qual vam treballar els principals elements que cal comentar a partir de contes. Vam realitzar nombrosos comentaris, és per això, que vaig creure que els alumnes estaven capacitats i tenien les eines necessàries per a fer l’anàlisi d’una novel·la.

El guió que havien de seguir per a fer el seu treball era el següent:


1. FITXA DEL LLIBRE
a) Títol de l'obra:
b) Autor:
c) Il·lustrador:
d) Editorial:
e) Nombre de pàgines:
f) Gènere:
g) Número d'edició:
h) Premis:

2. Els personatges. Fes una caracterització dels personatges principals o protagonistes i algun de secundari. Pots fer la caracterització física i psíquica. Digues també quina relació els uneix amb els altres personatges.
3. L’espai. Digues on se situa l'acció si és un lloc concret o indefinit i si és obert o tancat.
4.El temps. És fragmentat o continu? És a dir hi ha molts o pocs salts temporals cap endarrere . Parla també de la durada de l'acció i de l'època en què se situa.
5.Breu resum de l'argument del llibre.

6.Valoració personal.


Tot seguit els vaig explicar que, evidentment, havien de picar el treball emprant un processador de textos. Els treballs fets a mà valdrien com a esborrany inicial, els vaig indicar, però el text definitiu havia d’estar fet en format informàtic. Els vaig donar el meu correu electrònic per tal que m’enviaren, si ho desitjaven, esborranys perquè els féra revisions parcials del treball. És aleshores quan van aparéixer alguns dubtes que, sincerament, em van sorprendre.

Alguns alumnes desconeixien què era el doble interlineat; d’altres ignoraven que era necessari justificar un text abans de presentar-lo; d’altres no sabien enviar un document adjunt en un correu electrònic. Vam intentar resoldre tots els dubtes, fet que va ser prou complicat perquè a l’aula no hi ha ordinadors i tot era molt abstracte. Alguns alumnes van col·laborar en els meus aclariments i pense que a la fi es va entendre la importància de saber emprar aquests recursos.

Com que després de tot algun alumne encara semblava no entendre alguns aspectes, uns pocs companys es van comprometre a ajudar els que tenien dubtes. Fam fomentar un clima de treball cooperatiu que em va semblar molt adequat i connectat amb el treball que farien posteriorment al wiki.




2. OBJECTIUS, COMPETÈNCIES BÀSIQUES I CONTINGUTS

Per tal de dissenyar els objectius que els alumnes havies d’assolir, vam tindre molt present el treball de les competències bàsiques. La finalitat era que a través del wiki els alumnes desenvoluparen el major nombre de competències possible i assoliren les habilitats corresponents de manera significativa.

A través del wiki vam plantejar el desenvolupament de la competència lingüística, ja que l’alumne ha de redactar, llegir informació per tal de seleccionar la més rellevant i revisar tant els textos escrits per ell mateix com la informació que ha decidit posar. A més, s’aconsegueix el desenvolupament de la competència de tractament de la informació i de la competència digital, perquè tot el treball s’estructura en aquesta direcció. També es treballa la competència per a aprendre a aprendre, ja que a partir de la millora del propi treball l’alumne aprén mètodes d’aprenentatge i de resolució dels conflictes que se li plantegen.

La competència d’autonomia i iniciativa personal es desenvolupa en la mesura que cada alumne és responsable de la seua pàgina, del seu treball, on sols ell dissenya i realitza el que creu que és més adequat. Finalment la competència cultural i artística es potencia de manera clara, perquè l’objecte de treball són novel·les i per tant formen part de la literatura. Cal anotar que tot i que treballem la literatura ens aproximarem a la música, al teatre i a altres disciplines artístiques en el moment de millorar la pàgina a partir de recursos audiovisuals que ens proporciona la xarxa.

Els objectius són els següents:

Objectius:

· Llegir una novel·la triada d’acord amb els gustos i les preferències personals.
· Analitzar narrativament la novel·la llegida.
· Redactar una valoració crítica personal de la novel·la escollida.
· Vetlar per la correcció ortogràfica i l’adequació a les convencions escrites de la llengua en els propis escrits.
· Iniciar-se en l’ús dels wikis.
· Desenvolupar l’esperit crític envers treballs d’altres companys.
· Ampliar i millor el propi treball a partir de l’ús de recursos disponibles a la xarxa.
· Interessar-se per aprendre a col·laborar en un wiki.
· Valorar la literatura com a disciplina artística interelacionada amb els altres arts.
·
Valorar críticament les dificultats inicials, el procés d’aprenentatge i el resultat final.

Els continguts que s’han tractat són els següents. Cal anotar que hem partit dels continguts que els alumnes van assolir el la unitat didàctica d’anàlisi del text narratiu, per la qual cosa hem obviat explicitar aspectes específics de l’anàlisi narrativa. És important anotar-ho, perquè els alumnes ja sabien com es feia un anàlisi narrativa i hem pogut treballar altres aspectes més profundament.

Continguts :

· Lectura d’una novel·la triada d’acord amb els gustos i les preferències personals.
· Elaboració d’una anàlisi narrativa de la novel·la llegida.
· Redacció d’una valoració crítica personal.
· Correcció i preocupació per l’ortografia i per les convencions escrites de la llengua en els propis escrits.
· Col·laboració en la construcció d’un wiki.
· Desenvolupament de l’esperit crític a través de la lectura de treballs d’altres companys.
· Ampliació del treball a partir de l’ús de recursos disponibles a la xarxa.
· Interés per aprendre a col·laborar en un wiki.
· Interés per les relacions que s’estableixen entre la literatura i les altres disciplines artístiques

Els criteris d’avaluació que hem donat als alumnes perquè coneguen què és el que se’ls exigeix són els següents:

Criteris d’avaluació:
50%
  • Llig una novel·la triada d’acord amb els gustos i les preferències personals.
  • Analitza narrativament la novel·la llegida a partir del guió d’anàlisi.
  • Redacta una valoració crítica personal de la novel·la escollida.
  • S’interessa per la correcció ortogràfica i l’adequació a les convencions escrites de la llengua en els propis escrits.
  • Valora la literatura com a disciplina artística interelacionada amb les altres arts.



50%
  • S’inicia en l’ús dels wikis.
  • Desenvolupa l’esperit crític envers treballs d’altres companys.
  • Amplia i millora el propi treball a partir de l’ús de recursos disponibles a la xarxa.
  • S’interessa per aprendre a col·laborar en un wiki.
  • Valora críticament les dificultats inicials, el procés d’aprenentatge i el resultat final.





3. LA LLISTA DE MEMBRES I L’AVALUACIÓ INICIAL

El següent pas va ser convidar els alumnes a agregar-se al wiki, un pas aparentment fàcil però que ens va dur molts maldecaps. Alguns alumnes es van agregar de manera ràpida i es van posar com a nom d’usuari allò que els vam indicar: el nom i la inicial del cognom. Ara bé, en van ser uns pocs. Hi va haver alumnes que no sabien com acceptar la invitació, d’altres no podien canviar el nom d’usuari “graciós” que s’havien posat a aquell que els havia indicat, altres buscaven al messenger el meu correu i no a la safata d’entrada del hotmail, etc. Bé, hi va haver anècdotes per a tots els gustos. Però després de mots intents i explicacions, tots van aconseguir ser membres del wiki.

A partir d’aquest moment vam fer les classes a l’aula d’informàtica, per tal d’explicar-los com entrar al wiki i escriure-hi. Cal remarcar que l’aula d’informàtica està ocupada les tres hores que tinc classe amb aquest grup, per la qual cosa vaig haver de parlar amb tres professors perquè em cediren l’aula, no sense alguna reticència totalment injustificada.
Abans de començar a explicar-los què era un wiki i per a què servia els vaig

demanar que feren una avaluació inicial, que va consistir en dos enquestes a les quals s’accedia de manera ràpida des de la pàgina principal del wiki. Les vaig dissenyar emprant la pàgina de Polldaddy.com. Desconeixia aquesta pàgina i la veritat és que m’ha paregut molt interessant. La multitud de dissenys que pots aplicar i el fet que no siga el típic full de paper fan que l’avaluació inicial, necessària abans de començar qualsevol unitat didàctica, siga molt més atractiva.

En les dues enquestes el funcionament era el mateix, havien de marcar allò que coneixien o que feien. La primera enquesta és la següent:


QUÈ CONEIXES D'INTERNET?
Has participat en debats virtuals?
Utilitzes els xats?
Coneixes la web 2.0?
Has creat alguna pàgina web?
Disposes d'un blog?
Disposes d'un fotoblog?
Participes en algun Wiki?
Has utilitzat la Wikipèdia?
Pertanys a alguna xarxa social virtual?
Utilitzes algun podcast?

Els resultats de les votacions em van informar que la majoria dels alumnes havien utilitzat la Wikipèdia. Tot seguit on més entraven era a les xarxes socials, a les quals pertanyien, als fotoblog i als xats. Els podcast els era un trme totalment desconegut i sorprenentment la web 2.0. no sabien què era. Els resultats es van ajustar a allò que preveia. Com hem comentat a les classes de l’assignatura, els alumnes no saben més d’Internet que nosaltres, es limiten a entrar sempre als mateixos llocs.

L’altra enquesta és la següent:


Utilitzes Internet amb freqüència?
Tots els dies

Alguna vegada a la setmana

Molt poc

Mai

La majoria de les votacions dels alumnes va ser per a “tots els dies”, seguit un poc de lluny d’ “alguna vegada a la setmana”. Pensem que és significatiu el fet que cap de les dues altres alternatives no tinguera ni un vot. Aquest resultat em va tranquil·litzar, perquè cabia la possibilitat que algun alumne no tinguera la possibilitat d’accedir a la xarxa.





4. LA CREACIÓ DEL TREBALL

Una vegada explicat el funcionament del treball i feta l’avaluació inicial, la qual no van fer tots a pesar d’haver-los insistit en diverses ocasions, en la segona sessió a l’aula d’informàtica els hem ensenyat com penjar el treball que han fet del seu llibre. Amb antelació vaig crear una plantilla per a cada llibre i, per tant per a cada alumne. Els vaig agrupar segons la temàtica de els novel·les i vaig posar una imatge per a cada grup de novel·les. Vaig buscar aquestes imatges a Internet i vaig procurar que foren atractives alhora que representatives del gènere a què remetien. Finalment vaig redireccionar cada títol de les obres amb una pàgina diferent, cada títol remet a la seua pàgina.

Els vam deixar temps perquè copiaren el treball del document de text on l’havien fet i l’enganxaren al wiki. Hi ha alumnes que van demostrar una gran habilitat i per ells mateixos començaren a investigar què eren els enllaços i els widgets. Cada alumne treballava al seu ritme, fet que vam considerar molt positiu perquè els alumnes aprenien d’acord amb les seues capacitats i sense l’angoixa d’anar de pressa perquè la resta ja havien acabat. La nostra funció va ser ajudar-los a solucionar problemes principalment de maquetació, com ara el canvi de la grandària de lletra en enganxar el text o emprar la mateixa font a tot el treball, i també orientar els més avançats en la cerca d’informació complementària al seu treball. Per a alguns alumnes les classes no van ser suficients i en algun temps d’esbarjo vam haver d’ajudar-los perquè es trobaven molt perduts. Finalment tots van tindre el treball penjat.

El pas següent va ser explicar a la totalitat dels alumnes com millorar el treball. Els vam preguntar si els agradava com havia quedat i vam reflexionar que al cap i a la fi tampoc es distingia massa del treball de lectura que han fet sempre. La diferencia radicava en el suport del treball, que ara no era el paper sinó la pantalla de l’ordinador. Per tal d’anar més enllà els vaig ensenyar a fer les següents accions:

- posar enllaços a pàgines on apareguera la biografia fiable de l’autor o de l’autora del llibre
- posar enllaços a la crítiques que s’han fet als mitjans de comunicació de la novel·la
- enganxar imatges, presentacions power point, arxius de so i de vídeo relacionats amb el llibre.

Els resultats van ser molt gratificants. Alguns dels treballs fan molt de goig gràcies als enllaços i als elements que van inserir, que van des d’una entrevista a l’autor sobre la seua carrera escriptora (com a Mercè Rodoreda o Carme Riera) fins a un muntatge audiovisual on Edgar Allan Poe narra “The raven”. Fins i tot, alguns alumnes van posar banda sonora a la història que contava el seu llibre com l’encertada melodiaque una alumna va triar per al Mecanoscrit del segon origen.









Una vegada vaig fer la revisió dels treballs els vaig donar dues setmanes perquè acabaren de corregir les seues pàgines. Els vaig revisar les qüestions ortogràfiques, gramaticals i de contingut els vaig fer anotacions referides als enllaços i als arxius que havien posat. Ací es on em vaig trobar amb la sorpresa que alguns alumnes havien copiat part dels treballs d’Internet. Com que eren la majoria de llibres que vaig proposar eren molt coneguts no els va ser difícil trobar treballs ja fets, copiar-los i enganxar-los. El que no van pensar és que és més fàcil del que sembla saber si un treball és copiat. Alguns alumnes empraven l’oriental de manera sistemàtica, d’altres que normalment feien moltes faltes d’ortografia ara no en feien cap i alguns treballs no s’ajustaven als enunciats del guió de treball i comentaven aspectes que no es demanaven i al contrari.

Vaig fer una advertència general a tots que no es tractava de copiar o de fer-ho de manera perfecta, sinó que el que calia era intentar-ho. A més els vaig recordar que els criteris d’avaluació del treball estaven basats en el procés d’elaboració del treball més que no en el producte final. Feta la reflexió en grup, els vaig donar dues setmanes més perquè revisaren el treballs i els acabaren de perfeccionar. Cal dir que no tots ho van fer i hi ha treballs que han quedat amb les meues anotacions, però hi ha d’altres que són molt lloables i han quedat francament molt bé.



5. LA VALORACIÓ FINAL

Per tal de fer una avaluació de tot el procés i no sols quantificar el treball de cada alumne, vaig afegir un enllaç de discussió a la pàgina principal, on proposava als alumnes que feren una valoració del wiki. En concret els vaig demanar que explicaren quins eren els avantatges que havien trobat treballant a través d'un wiki i explicaren també els aspectes negatius. Els alumnes que van participar en el fòrum de discussió, que no van ser tots, coincidien que aquesta nova forma de treballar els agrada més perquè implica menys esforç i permet uns resultats més satisfactoris i més atractius visualment. Molts d’ells valoren la possibilitat de comunicar-se de forma ràpida en cas de necessitar ajuda i el fet de poder observar els treballs dels companys per retocar en qualsevol moment la informació del propi treball. Per últim valoren que el professor et pot marcar les errades i tens la possibilitat d’esmenar-les abans de ser avaluat.

Pel que fa als inconvenients, molts dels alumnes consideren que se senten perduts en aquesta plataforma, tot i que afirmen que a poc a poc són conscients que aniran millorant. Alguns han tingut problemes per a penjar alguns arxius o trobar informació de qualitat. En definitiva, si comparem els avantatges amb els desavantatges podem observar clarament que als alumnes els ha agradat emprar el wiki. Els ha paregut una forma de treballar divertida i connectada amb la seua realitat. Els retrets que fan es deuen a la novetat del mitjà i a la inexperiència lògica que els dificulta un poc la tasca.

Una vegada analitzades les valoracions dels alumnes, analitzaré tot el treball realitzat des del meu punt de vista. Pense que tant els alumnes com jo hem fet un gran esforç per treballar d’aquesta manera. Tots partíem de la desconeixença d’aquest instrument didàctic i hem hagut d’esmerçar molt de temps i moltes ganes perquè el projecte funcionara. De tota manera, crec que és un fet prou normal i que si seguim treballant amb la plataforma (cosa que els alumnes m’han demanat) tot anirà molt més ràpid i el treball d’ambdues parts serà més àgil.

Crec que ha sigut un treball que puc qualificar de gratificant, perquè tots hem aprés de tots. Jo els vaig presentar la plataforma que havia dissenyat i els vaig explicar quin era el funcionament, però recorde que vaig tindre un lapsus en una de les sessions i no recordava com s’inserien les imatges. Una alumna va ser l’encarregada d’explicar-ho, perquè pel que es veu al Tuenti s’insereixen de la mateixa manera. També hem fomentat un clima cooperatiu de treball, perquè els alumnes s’ha ajudat entre ells més del que podia imaginar-me. Les relacions personals en el grup no són del tot bones, hi ha molts grups d’amistat aïllats els uns dels altres i, fins i tot, s’han ajudat alumnes que pertanyen a grups diferents i que no tenen cap tipus de relació personal entre ells. A més a més, a la classe es percep un clima de satisfacció envers el treball realitzat. La majoria d’alumnes estan orgullosos del seu treball i han comprovat que la xarxa els ofereix més recursos a banda dels xats i les xarxes socials.

Com he dit abans, els alumnes m’han demanat que el pròxim treball d'un llibre de lectura siga també a partir del wiki. El proper llibre que treballarem a l'aula és 66 poemes imprescindibles. Poesia per a joves.

8481315087.jpg
Pensem que aquesta demanda dels alumnes és la prova definitiva per a concloure que ha estat una experiència satisfactòria, dura, però que a la fi ha compensat. Caldrà doncs seguir treballant, millorant i cercant les millors maneres perquè els alumnes aprenguen d’una manera el més significativa possible i, si podem fer-ho, que siga també el més amena possible.