NOM I COGNOMS DE L'ALUMNE/A: Maria Quiles Ruiz
CORREU ELECTRÒNIC: quiles.maria@gmail.com
Segona sessió

La classe del dia 7 d’octubre de 2009 va ser la meua primera classe. Els professors ens van explicar més a fons què és un wiki, que s’entén com una eina de construcció de coneixement col·laborativa al web. Així doncs, els usuaris d’un mateix wiki poden crear, modificar, enllaçar, esborrar, etc. el contingut del wiki de manera ràpida i interactiva, tot i que dues persones no poden modificar un document alhora.
En un principi, el concepte no m’havia quedat molt clar, però després de veure el vídeo explicatiu que hi ha incrustrat al nostre wiki, crec que pot ser una eina útil per a organitzar-se. Hi veiem també que el wiki és una eina senzilla, ja que bàsicament s’usen dos botons: editar i guardar. No obstant això, el ventall d’oportunitats que ens dóna el wiki és extens: podem fer enllaços a altres wikis, incloure-hi fotografies, música, vídeos; també podem fer cerques de paraules dins d’un wiki, descarregar-ne el contingut al nostre ordinador, etc.
El professor ens explica que hi poden haver tres tipus de wikis: públic, en el qual tothom pot veure i modificar la informació; privat, en el qual solament poder veure i modificar la informació solament els membres, i semipúblic, en el qual tothom pot veure’n el contingut, però solament aquells que hi hagen estat autoritzats poden modificar-lo.
El wiki públic més conegut de la Xarxa és la Viquipèdia, que no n’és un de sol, sinó molts junts a una pàgina web, els administradors dels quals són diferents a distints països. Tot i haver-hi aquesta figura de l’administrador, com que és un wiki públic, tothom, siga especialista en l’entrada que modifique o no, pot afegir-hi informació, cosa que ens porta a pensar que, encara que la major part de vegades el contingut és fiable, és millor poder consultar una enciclopèdia.
Després de parlar d’aquest wiki, el professor Antoni de la Torre ens va presentar, amb exemples, la seua experiència amb els wikis en l’àmbit de l’educació. Reitera que són una eina útil i afegeix atractiva, ja que per als alumnes és una novetat. Així mateix, per al professor també és d’utilitat perquè el wiki permet que el professor veja quan de temps ha dedicat l’alumne a treballar en una pàgina o els canvis que hi realitza. De la mateixa manera, l’alumne pot veure les correccions que li fa el professor, cosa que resulta molt útil ja que el wiki marca amb color diferent l’original i la correcció i les manté les dues.
A continuació comparàrem les característiques dels wikis i dels blogs. Mentre que els primers són dinàmics i col·laboratius, els darrers són estàtics. Els wikis són intemporals i es presenten com pàgines interactives, mentre que les entrades dels blogs es presenten en ordre cronològic i es lligen com un pergamí.

Finalment els professors ens van proposar els següents temes de debat:
- La distribució de continguts a Internet
- Serveis i servituds de la Web 2.0
- La creativitat digital




Tercera sessió
En aquesta tercera sessió parlàrem de com ens comuniquem a través d’Internet.
Vam parlar del llenguatge digital i dels quatre trets que el caracteritzen: el trencament de l’espai i del temps, la hipertextualitat, la multimedialitat i la interactivitat.
El trencament de l’espai i del temps és probablement el més impactant (o ho va ser en el seu dia) ja que gràcies a Internet ens podem comunicar a l’instant (xat) o en un període curt de temps (correu electrònic) amb algú que viu a l’altra punta del món; no cal que compartim espai, ni el temps (en aquest cas parlem del correu electrònic). Fins i tot, gràcies a les càmeres web, podem veure’ns i fer videoconferències (i també al telèfon mòbil).
Aquest fenomen també ocorre amb les notícies arreu del món, és a dir, la premsa. Avui dia, i des de fa ja anys, sabem, sense cap problema, què passa al món i ho sabem a l’instant. Per exemple, quasi tots vam veure en directe com, l’11 de setembre de 2001, l’avió xocava contra la segona torre a Nova York, quan aquí eren les 16 hores i a Nova York les 9 hores aproximadament.

I a Internet, tenim també pàgines on trobem la primera plana de diferents periòdics nacionals i internacionals, per exemple: kiosko.net

Seguint amb l’exemple de la premsa, tenim edicions digitals de quasi tots els periòdics i, a més a més, la informació s’actualitza d’una manera més constant. Hi ha periòdics que, fins i tot, tenen un servei d’actualització minut a minut. Açò suposa, d’una part, que hi ha d’haver una o diverses persones actualitzant la informació al minut i, d’una altra part, que han de tenir noticies cada minut, cosa que pot portar a que s’escriga una notícia sense que siga notícia de veritat, com si fóra una «notícia comodí».

D’una altra banda, açò també provoca que la informació no estiga a la pàgina principal molt de temps, ja que per posar-ne unes,n’han de traure altres. En resum, la periodicitat deixa d’existir i són l’emissor i el receptor qui la gestionen.
Un altre tret del llenguatge digital és la hipertextualitat. Per comprovar i corroborar que és un tret molt útil, entrem en la pàgina de l’enciclopèdia i de la viquipèdia. Així doncs, vam veure que l’enciclopèdia.cat no té cap enllaç que relacione les paraules a la base de dades, és com una enciclopèdia en paper, solament que està digitalitzada. En canvi, la viquipèdia enllaça unes entrades amb altres a través d’hipervincles. Seria molt útil que, amb la informació tan completa i verídica que té l’enciclopèdia.cat, també tinguera hipervincles en la informació més rellevant de la primera entrada que hem buscat.
El següent tret de què parlàrem és la multimedialitat. Veiérem que avui dia no solament podem presentar la informació per escrit o de manera auditiva, sinó que tenim molts més suports per a presentar-la que fa anys. Així doncs, podem comunicar un mateix missatge amb una fotografia, un vídeo, un text, un àudio, o tot junt. Parlàrem, en aquest punt, de podcasts, que són blogs sonors, i de pàgines per adquirir podcasts . Aquí és on interactua l’usuari, que por triar i gestionar què veu i quan ho veu: podem veure la televisió a la carta (gràcies a Internet, cada vegada s’ofereix més aquest servei) i escoltar un programa de ràdio quan volem, tot i que ja s’haja emès (gràcies als podcasts).
En resum, cada vegada hi ha més gent que selecciona quan informar-se, quan veure un programa de televisió o escoltar un programa de ràdio. Aquestes facilitats fan que l’audiència es fragmente i que l’usuari gestione la informació.



Quarta sessió
Aquesta quarta sessió va tindre com a tema principal l’aprofundiment a els wikis.
Cal dir que aquesta sessió va ser eminentment pràctica i per fi vam poder entendre millor el funcionament del wiki.
Hem repassat les principals aplicacions i eines de què disposem per a un wiki. En primer lloc vam veure la pàgina d’administració del wiki i vam veure quines són les opcions que tenim. Navegàrem per l’apartat de contingut, en el qual trobem les pàgines, l’índex d’arxius, les plantilles, les etiquetes i l’administració del contingut; per l’apartat de persones, a partir del qual podem donar permisos a membres del wiki (ens dóna opció de fer determinats membres administradors o protegir cert contingut), convidar gent, gestionar la privadesa del wiki (si el volem fer públic, semiprivat o privat), etc., i les eines, on podem veure les notificacions, les estadístiques i altres funcions.
A continuació, vam aprendre i practicar com crear una pàgina a partir del wiki que ja havíem encetat amb un nostre número d’alumne, per exemple, el meu és Intratic12 . Vam practicar des de canviar el tipus de lletra, el color, copiar i enganxar (tasques que també es poden fer amb un word); fins a fer un índex, inserir fotos o altres documents, com ara des de Scribd, crear enllaços, tant al mateix wiki, com externs, i també a buscar i inserir widgets, que ja coneixia què eren perquè tinc un blog personal i de tant en tant ho he fet servir.
Per tant, vam dedicar una part de la classe a fer proves i pràctiques amb el exercicis que he comentat adés.
A la darrera part de la sessió vam revisar una llarga llista de wikis proposada pel professor, la major part dels quals estan dedicats a l’ensenyament i en concret a l’ensenyament de la llengua i la literatura. Es va comentar que molts d’aquests wikis s’enceten amb il·lusió i moltes ganes i expectatives del que pot ser una bona eina d’aprenentatge, però que la major part es queden pel camí i sembla que estan inacabades. El professor va recomanar que ens endinsàrem en els wikis, especialment en els de Felipe Zayas, ja que són complets.
Així mateix, també vam veure que hi ha wikis que s’encarreguen d’explicar com es crea un wiki i les opcions i aplicacions que es poden utilitzar, per tal de traure-li més partit.
Un altre dels aspectes relacionats amb les noves tecnologies que es poden utilitzar a l’aula que tocàrem en aquesta classe és l’emmagatzemament d’arxius al web. Per exemple, Google ens dóna l’opció d’emmagatzemar fotos a google photos (gràcies al programa Picassa que ajuda a gestionar i editar les fotos a un ordinador), documents a google docs , i altres. A part de google, tenim per a l’emmagatzematge de documents PDF o Word Scribd , i per a gestionar els marcadors i poder-hi accedir des de qualsevol ordinador Diigo . Així doncs, també ens van mostrar el Daily Motion, que es podria comparar amb el youtube però té videos de més qualitat. Aquesta darrera part serveix com a introducció per a la cinquena i darrera sessió, ja que es va dedicar a repassar aquestes pàgines i les utilitats que podem traure’n.



Cinquena sessió
Aquesta darrera sessió va estar dedicada bàsicament a crear una identitat digital amb la qual registrar-se en diferents pàgines i controlar-ne el contingut que nosaltres posem.
Un altre dels objectius va ser conèixer la gran varietat d’opcions que tenim a la Xarxa per a emmagatzemar documents o descarregar-ne.
Algunes de les pàgines ja les coneixíem d’altres sessions i són les següents:
Slideshare , des de la qual pots carregar i descarregar presentacions de Power Point.
Scribd és semblant a l’anterior, però aquesta recull documents word i pdf que es presenten en forma de pergamí, de llibre o com una presentació de diapositives. En aquesta em vaig registrar i vaig pujar un document, per provar, però com amb tot, considere que cal «perdre» una vesprada investigant aquestes pàgines per a saber dominar-les bé i no tenir cap sorpresa, en el sentit que un es faça públic un document que en un principi no ho ha de ser; és a dir, pense que s’ha de dedicar una estona a aprendre la privadesa de les pàgines i les opcions que hi dóna.
Una altra pàgina que ens van presentar va ser DotSub , a la qual es poden carregar vídeos i subtitular-los o, fins i tot, subtitular alguns que ja hi eren prèviament, pujats per un altre usuari.
La següent pàgina que vam visitar va ser Box , que vol dir «calaix». En aquesta pàgina es poden guardar tot tipus de documents. Els documents es queden a la xarxa i els podem consultar des de qualsevol lloc amb ordinador i connexió a la xarxa. Aquesta pàgina és semblant a la de Google (GoogleDocs), que jo ja coneixia abans, ja que ja havia «investigat» i treballat amb les opcions que ofereix google.
Açò mateix és el que férem a continuació: entrar a iGoogle , que podem dir que és la pàgina personal de Google. Aquí podem personalitzar la pàgina d’inici i crear pestanyes amb els enllaços i l’accés a les pàgines que més usem, un rellotge, el titulars de la premsa, les entrades dels blogs que més seguim... Com ja he comentat, Google ofereix GoogleDocs , GoogleReader , GooglePhotos i dedicàrem una part de la classe a investigar aquestes pàgines i la utilitat que tenen. Per a mi, i de moment, la més útil és GoogleDocs, ja que hi pots treballar en xarxa com si fóra un document word, amb l’avantatge que s’autoguarda en Xarxa, i l’inconvenient que no té moltes de les funcions que ofereix Office. De tota manera, per a crear un document senzill, sense massa imatges i guardar-lo, em sembla molt molt útil. A més a més, es pot compartir un document, de manera que un mateix pot donar accés a una altra persona perquè consulte aquest document i el modifique, si cal. Aquest exercici el vam fer a classe i vam comprovar que els canvis apareixen a l’instant. És com treballar en Xarxa. D’ací a uns mesos veurem què passa amb l’arribada de Google Wave , ja que pretén ser una eina per al treball en grup «en la distància».
Per últim, vam entrar a Diigo , que és una pàgina que ens permet classificar i guardar les pàgines que ens semblen més interessants. És com els marcadors del navegadors solament que no es guarden a l’ordinador, sinó a la Xarxa, de manera que simplement amb connexió a Internet i un altre ordinador podem consultar els nostres marcadors. Així mateix, podem posar paraules clau per a identificar-les més ràpidament i la gent pot puntuar les pàgines.
He de dir que aquesta em va semblar la classe més interessant i útil, d’acord amb el meu treball, ja que les classes dedicades a la creació i ús dels wikis estaven molt enfocades a l’ensenyament i jo no sóc professora, encara que és cert que sempre és útil quines eines ens ofereix Internet i com les podem usar.
En aquest punt acaben les classes teòriques.