NOM I COGNOMS DE L'ALUMNE/A: Xavi Sarrià
CORREU ELECTRÒNIC: xavi@cercavila.com

Sessió 1

En la primera sessió de l'assignatura vam introduir-nos al concepte de les TIC i la importància que han pres en el món actual. Per començar, vam debatre sobre la diferencia entre aquestes tecnologies de la comunicació i les que havien existit fins ara. Es va parlar del trencament que ha suposat el fet que la informació puga circular de manera immediata arreu del món així com la revolució que ha generat la interactivitat generalitzada entre usuaris.

Després vam definir Internet com un sistema global de xarxes d'ordinadors connectats entre ells i vam repassar la seua història fixant-nos en els seus orígens militats, per comprovar la magnitud de les transformacions socials que ha comportat el seu ús massiu i quotidià.

Tot seguit vam analitzar el nou paradigma comunicatiu que ha generat l'anomenada 'societat de la informació' on allò més important ja no és poder rebre aquesta informació, sinó descodificar-la entre la quantitat ingent a la qual estem exposats.

Per acabar, vam reflexionar al voltant de l'ús d'Internet al nostra país, de les primeres fornades de 'ndius digitals' així com del concepte 'competència digital' en la nostra societat

Sessió 2

En la segona sessió de classe ens hem introduït al món de la wiki. Com a exemple, Gonçal López-Pampló ha exposat el cas de Viquipèdia , l'enciclopèdia lliure que es construeix dia a dia amb les aportacions de milions de persones arreu del món. Amb les seues explicacions, hem comprovat com és capaç de multiplicar-se aquesta xarxa de coneixement i com en poc menys d'una dècada ha esdevingut un lloc de referència en detriment de les primeres temptatives d'adaptar l'enciclopèdia tradicional al món digital. Cal destacar en aquest sentit, la rellevància que ha adquirit la Viquipèdia en català, que amb 200.000 articles publicats se situa en el quinzè lloc del rànquing mundial. Al mateix temps, però, ens hem fixat en les mancances d'aquest model de creació cooperativa i com l’organisme que el coordina intenta crear mecanismes de control i finançament per a gestionar el volum ingent de dades que acumula.

Tot seguit, Antoni de La Torre en ha introduït en les avantatges d'aplicar el model wiki a l'ensenyament. Hem après a crear el nostre propi wiki i optimitzar les possibilitats que presenta. Com a wiki entenem un lloc web cooperatiu que pot ser editat per qualsevol del seus usuaris en línia. Aquesta interactivitat ens permet crear una xarxa de complicitats que ens poden ajudar a incentivar l'atenció i participació de l'alumnat. A més, el format permet utilitzar algunes de les avantatges de la web 2.0 com ara inserir aplicacions així com enllaços externs, fotografies i vídeos o d’altres, especialment útils en l’educació, com la correcció de textos en línia. Antoni ens ha mostrat la seua experiència amb d'aquesta nova plataforma, precisament, amb un arxiu multimèdia incrustat al wiki de la classe.

En la segona part de la classe hem encetat un debat sobre les avantatges i inconvenients de la popularització de les xarxes socials. Hem parlat dels problemes de privacitat, de seguretat i de protecció dels menors. S'ha posat de manifest la necessitat de controlar la informació que publiquem sobre nosaltres mateixos i sobre altres persones i s'han indicat algunes mesures preventives en aquest sentit. També hem parlat de noves plataformes que podem ajudar a delimitar l'allau d'informació en comunitats 2.0 com ara Diigo , que ens ajuda a ordenar i classificar la informació que ens interessa o Linkedin , que permet crear comunitats especialitzades en camps concrets. L'ús d'aquestes plataformes restringides poden arribar a ser un complement de les wikis a l'hora de crear espais de relació entre professor i alumnat. En aquesta línia hem comentat, també, els possibles avantatges i deficiències d'incorporar ordinadors portàtils a classe en substitució dels llibres tradicionals. Una debat que, inevitablement, ens ha conduit al tema del llibre electrònic i de com afectarà la indústria editorial i el món educatiu un suposat increment del seu ús.


Sessió 3

En la tercera sessió ens vam introduir en els mecanismes que caracteritzen els textos digitals i que han contribuït a generar un panorama comunicatiu del tot revolucionari. Són els següents:

  1. Trencament del temps i de l'espai.
    A la xarxa la informació és publica immediatament i s'actualitza permanent. No hi ha textos perennes com en els llibres tradicionals sinó un volum d'informació que creix, es corregeix i es transforma incessantment. A més no existeix una periodicitat precisa en la publicació i lectura sinó que aquesta és dona quan l'emissor o el receptor ho creuen més convenient. La universalització de la informació, a més, ajuda a multiplicar l'efecte d'aquests elements.
  2. Hipertextualitat.
    Un dels altres canvis provocats per la irrupció del llenguatge digital és la popularització de l'hipertextualitat. Entenem com a hipertext el text electrònic que s'organitza en xarxa mitjançant unitats fragmentades, anomenades nodes, que inclouen enllaços que remeten a informacions relacionades o complementàries. Així, en la definició de Viquipèdia no només trobem la informació de l'objecte d'estudi sinó tot un seguit d'Informació referenciada amb ancoratges situats en paraules claus que enllacen a altres definicions de la mateixa enciclopèdia. En el mateix sentit, en un article d'opinió podem trobar enllaços que ens ajuden a completar o complementar allò que opina l'autor mitjançat altres webs. Aquest fenomen l'anomenen inferències.
  3. Multimedialitat.
    Un dels factors revolucionaris del textos digitals és la incorporació, cada vegada més senzilla, de suports d'àudio i vídeo en un mateix escrit per tal d'ampliar o embolcallar allò que s'hi explica.



  1. Interactivitat.
    La interactivitat és un dels elements que tradicionalment han acompanyat tota definició d'Internet. Així, per exemple, en un blog podem establir un diàlegs, mitjançant els comentaris, amb l'autor. Però també triar la manera de llegir el text entre la forma seqüencial (clàssica) o no seqüencial (hipertextual).


Sessió 4

La quarta sessió fou pràctica i se centrà en el desenvolupament de la wiki i les seus aplicacions. Es va repassar el potencial d'aquesta ferramenta mitjançant diferents utilitats com ara la creació enllaços, l'emmagatzemament de documents de text i imatge o la incrustació de widgets relacionats amb la web 2.0.

Tot seguit vam analitzar altres wikis amb finalitats didàctiques i vam comprovat que aquesta eina pot ser eficaç en tots els contextos educatius causa de de les característiques dinàmiques i interactives que la caracteritzen.

En aquesta línia, Antoni de la Torre ens va mostrar l'exemple de la unitat didàctica que ell mateix va crear en motiu del llibre Històries de Keuner de Bertold Brecht. És tracta d'un espai que necessita de la participació de l'alumnat per tal d'analitzar diferents punts e vista del llibre. D'aquesta manera, és el treball col·lectiu dels estudiants el que omple de contingut la wiki preparada i estructurada pel professor.

També vam repassar la wiki 'Curs Superior de valencià', un espai cooperatiu que no només és útil per als alumnes de llengua sinó , també, per al professorat. Inclou material didàctic de tot tipus com presentacions de diapositives, models d'exàmens, exercicis en format word etc. Per acabar vam veure wikis dedicades a l'ensenyament de les TIC com ara 'Curs de Wikispaces' de Vicenç Martínez o 'Creació i gestió d'un wiki' de Lourdes Barroso.


Sessió 5

La darrera sessió la vam dedicar a treballar diferents webs que poden facilitar el nostre treball a la xarxa. Per a conèixer-les vam crear un nom d'usuari únic, una identitat digital, per tal de recordar fàcilment les nostres claus a l'hora d'usar diferents plataformes simultàniament.

Un d'aquestes és Slidshare, que s'utilitza per compartir presentacions de diapositives de tot tipus. Una altres és Scribd que emmagatzema documents en format pdf o word. Tot seguit vam comprovar la utilitat de webs com DotSub que permet compartir vídeos subtitulats en diferents idiomes així com crear els nostres propis subtítols, o Podomatic, on podem compartir arxius de música i vídeo. Per acabar, vam descobrir la web Box, un espai ben útil on podem emmagatzemar tota classe de documents per a recuperar-lo després en qualsevol ordinador.

Tot seguit vam entrar a iGoogle i vam aprendre a classificar i ordenar la informació que ens interessa perquè aparega a la nostra portada. Després vam fixar-nos en la as avantatges de diferents recursos d'aquesta companyia com ara Google Reader, del Gmail , Google Grups, Google Translate, Google Calendar o Google Maps.

Ja per concloure la sessió i el curs vam fixar-nos en les utilitats de Diigo, una eina que ja havíem citat a classe i que es basa en la classificació dels nostres enllaços favorits amb la finalitat d'organitzar-los i compartir-los.





TREBALL:


external image twitter_logo.gif

Twitter

La consolidació d’un nou llenguatge digital



1. Introducció

2. El llenguatge digital de Twitter

2.1 La instantaneïtat com a signe d’identitat

2.2 L’ús limitat però efectiu de la hipertextualitat

2.3 Les limitacions multimèdia i el sistema d’enllaços

2.4 Les formes d’interactivitat

3.Els nous valors que aporta el microbloging a les TIC

3.1 Potenciació de l’intercanvi de coneixement

3.2 Xarxes socials àmplies, obertes, heterogènies i meritocràtiques

3.3 Alta connexió entre interessos professionals i personals

3.4 El paradigma Always On



1.Introducció


Des de fa cinc cinc anys, una nova nova eina ha sacsejat el món de les xarxes socials. És Twitter, un servei de microbloging que centra el seu potencial entorn una regla principal: l’usuari només pot escriure missatges de 140 caràcters. Cal assenyalar que aquesta regla fou motivada perquè aquesta eina fou dissenyada originàriament perquè els usuaris compartiren els missatges, o ‘twits’, via SMS. Poc després, aquesta primera utilitat va evolucionar amb la generalització de l’ús de Twitter a la xarxa així com en programes que funcionen com clients d’escriptori. Tot i així, però la limitació dels 140 caràcters va persistir com a característica bàsica i identificadora d'una l’eina que se sustenta en la filosofia que el seu director creatiu de Twitter va argumentar en una sola frase: ‘la restricció genera creativitat’.

D’aquesta manera, Twitter va posar sobre la taula una nova manera d’utilitzar el llenguatge digital en una eina que combina elements de xarxes socials i els blogs i que ens obliga a exprimir al màxim la nostra capacitat de síntesi en benefici de la immediatesa, la brevetat i l’agilitat de la informació que posa en circulació en un ‘timeline’ que ordena els missatges de manera cronològica i en un sistema basat en el seguiment, o ‘following’, mutu de diferents usuaris.

Aquesta nova manera d’entendre el llenguatge digital ha fet de Twitter una eina que s’ha demostrant molt útil en determinats contextos. I si bé en un principi no va ser entesa, els nous usos i potencials que ha desenvolupat amb el temps el microbloging l’ha convertit en una eina de gran importància en el context comunicatiu i social actual.

Recentment, un grup d’investigadors coreans han assenyalat la importància d’entendre Twitter ‘no com un Facebook limitat sinó com un com un mitjà molt àgil i ràpid de comunicació on les notícies no han de tenir més de 140 caràcters'. I que ‘tot i que hi ha altres xarxes molt més poblades, Twitter representa avui el màxim exponent dels valors essencials que han propiciat el desenvolupament del web social: innovació, creativitat, llibertat i la meritocràcia’.

Aquesta utilitat creixent, ha fet que avui dia, segons l’auditora Nielsen, Twitter se situe en tercera posició en el rànquing de xarxes socials amb la particularitat que, juntament amb Facebook, és la única que ha crescut el darrer any.


external image us-social-march2010.png


2. El llenguatge digital de Twitter


Com s’ha explicat a la introducció d’aquest treball, un dels principals exponents de l’èxit creixent d’aquesta eina és la potenciació d’el llenguatge digital al servei de l’agilitat i el dinamisme. En aquest segon apartat, analitzarem aquest ús del llenguatge en relació als conceptes que el caracteritzen i que hem treballat a classe.

2.2 La brevetat i instantaneïtat com a signe d’identitat


Twitter és una eina extremadament instantània i basa el seu potencial en aquest valor. Els missatges són limitats a 140 caràcter i per tant, l'usuari es veu obligat sintetitzar i processar la informació que vol difondre. Aquesta limitació provoca textos breus, ‘twits’, que son penjats i instantàniament reenviats, ‘retwitejats’, per altres usuaris que els escampen arreeu de la xarxa. Aquesta brevetat, a més, facilita la multiplicació de missatges més ràpidament que no pas en altres xarxes socials. De la mateixa manera, el missatges no es poden editar però sí esborrar i es poden corregir amb altres missatges breus ràpidament.

El trencament de la periodicitat és, per tant, una de les característiques bàsiques de Twitter. De fet, és important ressaltar el paper clau que està jugant Twitter avui dia en seguiment d'actes, crisis socials, desastres naturals, esdeveniments esportius etc. com a eina imprescindible per realitzar un seguiment 'minut a minut' d’aquesta mena esdeveniment.

En l’estudi What is Twitter, a Social Network or a News Media? basat en l’anàlisi del comportament de 41,7 milions d’usuaris de Twitter, els investigadors coreans Haewoon Kwak, Changhyun Lee i Hosung Park han arribar a la conclusió que Twitter s’assembla més a un mitjà de comunicació que a una xarxa social. De fet, l’estudi ha trobat que el 85 % dels missatges estan relacionats d’alguna manera amb notícies. Aquest és un aspecte que no ha estat ignorat pels responsables del servei de microbloging, que fa uns mesos van canviar la pregunta “What are you doing?" per "What’s happening?”.
Cal assenyal ací, que aquesta producció d'informació ingent i instantània, s'organitza mitjançant canals que els propis usuaris creen al seu gust. Tan senzill com escriure una # al principi d'una paraula clau i ja haurem creat un etiqueta que funciona com a ancoratge que ens remet a un canal, o ‘hastag’. En aquest sentit, i en el context valencià, podríem destacar el ‘hastag’ #cabanyal que serví per a seguir minut a minut els enderrocs i les mobilitzacions ocorregudes en quest barri de la ciutat de València fa pocs mesos.

2.2 L’ús limitat però efectiu de la hipertextualitat


La hipertextualitat a Twitter està limitada per la exigència de brevetat i concisió que el defineixen. Una de les seus manifestacions més clares és quan se cites a altres usuaris. Per exemple, si algú vol parlar sobre mi pot referir-se amb el meu nom d’usuari @xavisarria. Aquesta referència amb el símbol @ crea un ancoratge instantani que enllaçarà a la meua pàgina personal quan el missatge siga publicat.

D’altra banda, cal tornar a citar el cas dels ‘hastags’ com a text hipertextual, ja que quan els incorporem el símbol # convertim el text en qüestió en un enllaç que ens remet a un canal on podem completar la informació mitjançant tots els missatges referits a aquest tema que han escrit la resta d'usuaris.
Veiem, doncs, com Twitter també s’aprofita de les avantatges de la hipertextualitat pròpia del llenguatge digital. I ho afegint informació mitjançant inferències que, a més, ens permeten completar el significat del nostre missatge així com interactuar amb la resta d’usuaris.

2.3 Les limitacions multimèdia i el sistema d’enllaços


Tal i com hem reiterat en aquest treball, el microbloging es basa en l'eficiència comunicativa, és a dir, en la màxima concentració d'informació en poc espai. Aquesta característic fa de Twitter una eina més accessible, ràpida i instantània. Per tal d’aconseguir aquest objectiu, Twitter no permet adjuntar arxius multimèdia no textuals als seus missatges directament. Sí que ho permet, però, indirectament mitjançant, enllaços que remeten a pàgines externes. D'aquesta manera, optimitza els poc espai que ofereix i permet en benefici comunicació de la rapidesa i l’agilitat. Tot i així, un dels problemes que va presentar aquest mètode, fou que els enllaços sovint són eren llargs com per a adjuntar-los en un espai tan reduït. Per a solucionar-ho, de seguida van sorgir webs que oferien la conversió instantània de tota classes d'enllaços per altres més reduïts. Avui, aquest mètode s’ha estès a tota la xarxa. En són exemple les webs com bit.ly o la catalana ves.cat.

Tot i així, avui en dia es poden adjuntar imatges gràcies aplicacions que, de manera automàtica, emmagatzemen les fotografies de l’usuari en servidors externs i generen enllaços instantanis que s’adjunten als missatges.

2.4 Les formes d’interactivitat


La interactivitat a Twitter funciona d'una manera diferent de la què estem acostumats. En primer lloc, cal dir que Twitter es basa en un sistema de ‘seguiment’. És a dir nosaltres ‘seguim’ a altres persones i altres persones ens ‘segueix’ a nosaltres. Un usuari et pot seguir però tu no l'has de seguir a ell necessàriament (com passa a Facebook). A més, els ‘twits’ són públics, és a dir, oberts a tota la xarxa (tot i que també es poden ocultar).

La interacció, doncs, es basa en aquest concepte de seguiment i, per tant, té les seues pròpies regles. Per començar no es poden deixar comentaris directes als missatges, com en els blogs convencionals, ni molts menys afegir un ‘m’agrada’ a l'estil Facebook, sinó que la interactivitat és manifesta, només, gràcies a un sistema de repliques basat en els propis missatges. Així, podem contestar un missatge que ens haja interessat escrivint el seu nom d’usuari precedit de la @, al nostre text. D’aquesta manera el nostre missatges apareixerà automàticament al ‘timeline’ d’aquest usuari. Com que els textos són breus i la instantaneïtat es una de les marques de la casa de Twitter, aquesta mètode funciona més del que a primera vista pot semblar.
D'altra banda, també existeix la fórmula dels missatges privats, tipus correu personal, que podem enviar als nostre receptor. Això sí, acceptant les mateixes limitacions dels 140 caràcters.

Una altra manera d'interactuar a Twitter, i potser la més popular, és utilitzant les eines que ens proporciona el ‘retwit’, és a dir, el reenviament d’un missatge que hem trobat interessant d’altres usuaris al mur de tots els nostres seguidors. Lògicament, quan ‘retwitegem’ un missatge la repercussió d'aquest és multiplica, com es multiplica, també, la presència dels seu autor als ‘timelines’ d'altres persones. Així, quan més ‘retwitejat’ siga un missatge, més interacció generarà el seu autor.

És interessant destacar el fet que existisquen dues maners de ‘retwitejar’. D'una banda, hi ha la manera tradicional que consisteix en afegir les lletres RT al principi del missatge just al costat del nom d'usuari dels missatge original. Aquesta opció et permet escriure alguna cosa, com ara comentar el twit de l'altra persona, en el missatge retwitejat. D'altra banda, existeix la segona manera que incorporà Twitter per facilitar aquesta acció. Es tracta d'un senzill botó que reenvia instantàniament, i sense possibilitat d'afegir informació pròpia, el missatge en qüestió.

Si bé a primera vista sembla que aquesta és una forma d’interacció limitada en comparació a altre xarxes socials, trebals com Beyond Microblogging: Conversation and Collaboration via Twitter demostren que avui dia les converses entre usuaris via Twitter són ja una de les característiques essencials de Twitter. I que aquest servei de servei de microbloging comença a ser utilitzat per equips de treball que requereixen col·laboració i interacció. En aquesta línia, el 'Primer estudio del impacto de Twitter en la generación i difusión de la innovación' confeccionat per Madrid Network, ratifica que un 90% dels seus usuaris considera que aquesta eina és excel·lent, molt bona o bona per a intercanviar idees amb altres usuaris i per enviar o comentar el què fan o diuen les persones a les que es segueix.

external image 4325684536_f7b2543993_o.png

3. Els valors comunicatius que potencia el microbloging


En el darrer dos apartats hem vist com funciona el concepte de microbloging dins les característiques pròpies del llenguatge digital. Veiem ara els nou valors que ha aportat a les tecnologies de la informació i comunicació així com les conseqüències que ha generat la seua popularització. 


3.1 Intercanvi de coneixement


Segons l’estudi ja citat Primer estudi de l'impacte de Twitter en la generació i difusió de la innovació el llenguatge digital propi del microbloging ha convertit Twitter en un espai ideal per a la difusió i intercanvi de coneixement. Tot i així, l’estudi assenyala que el 46% dels seus usuaris també utilitza aquest nou llenguatge per generar idees o reflexions personals. En molts casos, buscant rebre feedback dels seguidors. La circulació de les idees, a més, es veu afavorida per la pràctica del ‘retwit’ (El 86% ‘retwiteja’ les actualitzacions dels seus contactes sovint o de tant en tant)


3.2 Xarxes socials àmplies, obertes, heterogènies i meritocràtiques


Aquest sistema permet la creació de xarxes socials amb característiques pròpies. La primera és que són xarxes socials àmplies, els usuaris segueixen una mitjana d’altres 226 usuaris; obertes, el 82% és seguidor d’altres usuaris amb els quals no té contacte directe; heterogènies, en el ‘timeline’ conviuen usuaris amb els quals es té una relació personal amb d’altres completament desconeguts; meritocràtiques, el principal motiu per a decidir seguir o no a un nou contacte és l'interès que susciten els seus missatges.


3.3 Connexió entre interessos professionals i personals


Una altra característica d’aquest nou llenguatge és que provoca, a diferència d’altres xarxes socials, que els interessos professionals dels seus usuaris estiguen connectats amb els personals. Un 57% utilitza Twitter tant per motius professionals com personals, i gairebé la meitat, 49%, comparteix sovint o de tant en tant els seus estats d'ànim.
 Aquest fet, però, està relacionat amb una altra dada: 8 de cada 10 usuaris utilitza Twitter professionalment. El 68% dels que el fan servir exclusivament per motius professionals, a més, assenyala que l'ús d'aquesta plataforma els ha beneficiat en la seva carrera.


3.4 El paradigma Always On


Per acabar, l’estudi assenyala que aquest nou llenguatge digital que aporta Twitter representa el paradigma de l'Always on. I ho demostra amb dades: el 81% accedeix a Twitter diverses vegades al dia i el 71% hi està connectat força temps, encara que no l'utilitzi contínuament. De mitjana, els usuaris hi dediquen més d'una hora diària (69 minuts); Un 57% hi accedeix des del mòbil. El 64% dels que tenen feina, l'utilitzen des del lloc de treball. I, un de cada quatre twiteja des del carrer gràcies al seu telèfon mòbil.


Bibliografia


CAMPÀS, Joan (2005). L’hipertext. Barcelona: UOC
BOYD, danah; GOLDER, Scott i LOTAN, Gilad. (2010). Tweet Tweet Retweet: Conversational Aspects of Retweeting on Twitter. Proceedings of HICSS-43. Kauai, Estats Units d’Amèrica: IEEE [en línia: http://www.danah.org/papers/TweetTweetRetweet.pdf]
HOENYCUTT, Courtney i Herring, Susan C. (2009) Beyond Microblogging: Conversation and Collaboration via Twitter Proceedings of the Forty-Second Hawaii International Conference on System Sciences. Los Alamitos, Estats Units d’Amèrica: IEEE Press. [en línia: http://ella.slis.indiana.edu/%7Eherring/honeycutt.herring.2009.pdf]
KWAK, Haewoon; LEE, Changhyun; PARK, Hosung i MOON, Sue (2010). What is Twitter, a Social Network or a News Media? Daejeon, Korea. [en línia: http://an.kaist.ac.kr/~haewoon/papers/2010-www-twitter.pdf]
LÓPEZ García, Guillermo (2005). Modelos de comunicación en internet. València: Tirant Lo Blanch
(2010) “Primer estudio del impacto de Twitter en la generación y difusión de la innovación" Madrid Network. Instituto Madrileño del Desarrollo. En línia. [en línia: http://bit.ly/a7iLjm]