Nom de l'alumne: Joan Ignasi. Wiki: http://aserra.wikispaces.com


SESSIÓ 1a
barra.png

Quant a aquesta primera sessió, he fet, en primer lloc, la lectura de la conferència "Internet y la sociedad red" que Manuel Castells presentà en la UOC. Així, en la introducció ens recorda la creació i les primeres difusions d’Internet; de fet, ens el descriu com una xarxa de xarxes d’ordinadors que es comuniquen entre ells i que presentava, i presenta, una evolució creixent sense límits fins a establir-se com un eix en la societat d’avui dia, una societat que l’autor anomena “societat xarxa”. A més, ens indica que tractarà de resumir en el seu treball què és Internet i com es configura a través de 10 apartats.
Castells ens hi explica, doncs, una mica de la història d’Internet, el qual nasqué per a satisfer un programa d’investigació militar que mai tingué aplicació, però que serví per a fer estudis alhora que actuava com una via de difusió de la llibertat de pensament.
Posteriorment, ens parla de la geografia d’Internet tot delimitant-la en dues vessants, d’una banda hi ha els usuaris, mentre que de l’altra es troben els proveïdors de la informació i les dades. Explica, així, que en els llocs desenvolupats continua el creixement cap al seu ús, mentre que en els indrets subdesenvolupats el seu ús és encara escàs a causa de la manca d’una societat capaç de suportar aquest avanç tecnològic. Això es relaciona amb el següent punt que tracta de les barreres que Internet crea entre els que hi tenen accés i els que no i les oportunitats de progrés que això implica.
També es tracta Internet des de l’àmbit econòmic i la plataforma que suposa per a la difusió i operació de les empreses a més dels importants avanços en les transaccions financeres que es fan a través de la xarxa. Tot seguit, parla de la funció sociabilitzadora de la xarxa, que aïlla i sociabilitza segons els casos, ja que les comunitats virtuals tenen un pes important en detriment de les tradicionals, sense oblidar-se d’apuntar que Internet ha esdevingut una eina tant de mobilització social com de difusió política. En última instància esmenta el control tan difícil de la privacitat, les persecucions i l’encriptació com una possible mesura de prevenció.
Conclou afirmant que, tot això esmentat, és el que configura, l’anomenada per Manuel Castells, “societat xarxa”.

El segon aspecte que tractem en aquesta sessió és la interpretació de les dades que l’INE (Institut Nacional d’Estadística) ha emés sobre la introducció de les TIC a les llars espanyoles. Així s’extrau que hi ha un augment en la introducció d’aquesta tecnologia en les cases. Concretament, més de la meitat de les llars espanyoles tenen connexió a Internet d’alta velocitat i cada vegada més s’inclou l’ordinador en els equipaments domèstics, darrerament amb preferència dels portàtils. A més, segons la informació que ens transmet un gràfic, només l’obsolet reproductor de vídeo decau i el telèfon fix, mentre que el creixement més notable l’acapara el decodificador de TDT. La resta de l’equipament (DVD, ordinador, TV, mòbil) alguns creixen una mica o alguns decauen quasi insignificantment en el darrer any. També ens informen sobre el gran percentatge de menors que fan servir l’Internet, al qual se sumen altres dades sobre l’ús que se’n fa segons el sexe i la nacionalitat (dividida entre espanyols i estrangers). També se’ns presenten dades quant a les comunitats autònomes i la situació de l’Estat Espanyol en l’àmbit europeu quan a aquest àmbit tecnològic.

D’altra banda, en la sessió se’ns ha remés al lloc web del Baròmetre que estudia les audiències dels mitjans de comunicació i els consums culturals en els territoris catalanoparlants, segons informen, amb un mercat potencial de 13 milions de consumidors. La pàgina ens ofereix informació del Baròmetre, les dades que arreplega, els serveis que presta... També ens fan ben explícits els tres principals mitjans d’estudi: el sector de la premsa, el de la ràdio i el de la televisió. Amb un gran desplegament dins de cadascun i amb un munt de dades i informació que, així mateix, que es pot veure complementada per la que ens ofereix el CIS (Centre d’Investigacions Tecnològiques) al qual també ens remet el professor López-Pampló com un recurs per a trobar informació interessant sobre l’àmbit que ens ocupa.

En darrer lloc, la sessió inclou la presentació que va constituir la 1a sessió de l’assignatura. Com que curse la modalitat no presencial, no puc parlar sobre el que es va tractar a classe, però sí sobre el que proposa. En primer lloc, ens fan reflexionar sobre el mateix concepte de les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) el seu origen, per què són importants i per què es denominen així. Segons hem pogut cercar (http://ca.wikipedia.org/wiki/TIC), són aquells elements i tècniques que s’empren per al tractament i la transmissió de les informacions. A més, l’extens i completíssim article ens parla de la història el concepte i fa un repàs acurat sobre cadascun dels aparells que hem introduït en la nostra societat o, en paraules de Castells, de l’actual “societat xarxa”. Si continuem en l’exposició dels continguts d’aquesta unitat, ens trobem que se’ns explicita una definició d’Internet i entenem que, com ja ens havia avançat Castells, és un sistema global de xarxes d’ordinadors connectats entre ells amb el protocol TCP/IP. Quant al seu naixement, es remeten, de nou, a les paraules de Castells que ja hem esmentat al començament. També se’ns explica que la www respon a una estructura basada en l’http amb què naveguem de manera hipertextual. Posteriorment, la Web 2.0 —denominació que desconeixia— fa referència al fet que l’usuari intervinga en la gestió de la web gràcies a la seua configuració en xarxes socials, en són un exemple els blogs. Així, Internet es presenta com una part de les TIC en el nou paradigma comunicatiu, un panorama que fa que els actuals xiquets siguen uns usuaris habituals d’aquest recurs amb una tendència que apunta cap a la plena incursió en aquest àmbit de comunicació i alfabetització digital.

Comptat i debatut, els continguts exposats en la present unitat no fan sinó oferir-nos una completa panoràmica de la xarxa d’Internet tot partit del seu origen i la seua evolució, alhora que resulta complementada per diversos recursos i dades que ens ajuden a extraure les tendències que s’esperen segons l’actual situació de la societat dominada per les TIC. Trobe que ha estat una bona sessió introductòria en la matèria, no només per a conéixer, de bestreta, els límits i l’extensió del nou paradigma tecnològic en la comunicació i l’ensenyament i poder orientar els recursos en el camí correcte, sinó també perquè m’ha permés copsar d’una manera més aprofundida i directa la riquesa real que amaguen les noves tecnologies en els àmbits ans esmentats.



SESSIÓ 2a
barra.png
En la segona sessió entrem de ple en els wikis, tal com ja ens avança el seu títol. D’entrada se’ns explica, breument, que un wiki és un web en què els usuaris hi poden col·laborar lliurement en la seua construcció i actualització. Un dels exemples més coneguts és la Viquipèdia, de la qual ens n’exposen informació interessant. Així, sabem que es tracta d’una amplíssima enciclopèdia que segueix el mecanisme de construcció ans esmentat. Això, per tant, té tant avantatges com desavantatges. Entre els principals problemes que s’hi troben és que, com que la pot editar tothom, la fiabilitat és, moltes voltes, dubtosa. Amb tot, el seu creixement i la diversitat d’àmbits i matèries que omplin els seus articles esdevenen un dels seus punts més forts. Val a dir, a més, que tot i que la versió original, en anglés, fou el primer dels 250 idiomes actuals amb què es fundà, el 2n idioma que en creà versió fou el català i a hores d’ara ocupa el 15é lloc en nombre d’articles (251.914) a juliol de 2010 i està en permanent augment.

A banda d’això, direm que la Viquipèdia no només es redueix a una enciclopèdia, sinó que proposa altres projectes com puguen ser la Viquitrobada (difusió de la Viquipèdia i la cultura i la llengua catalanes), el Viccionari (diccionari multilingüe lliure), Viquitexts(biblioteca lliure de documents públics exempts de drets o amb la llicència de GNU, programari lliure), Viquillibres(bilbioteca de llibres de text i manuals lliures) o els Viquidites(recull de frases fetes i dites). Com veiem, el projecte cada volta s’amplia més amb noves i interessants propostes.

Per a continuar, veiem com s’expliciten punt per punt els diferents valors pedagògics dels wikis segons Renée Fountain. Destaquem la constant actualització, l’accés lliure de tothom —siga especialitzat o no— a la col·laboració, l’ús de l’escriptura (i tot el que hi implica), promouen la interacció, la negociació... tot això en la creació d’un patrimoni cultural col·lectiu i a l’abast de tots. En altres paraules, i com a conclusió de les valoracions del wiki, els professors López-Pampló i de la Torre ho sintetitzen afirmant que esdevenen un treball col·laboratiu com el millor model de Tecnologies per a l’Aprenentatge i el Coneixement.

Una vegada exposat el contingut teòric, ens trobem amb uns vídeos que resumeixen de forma gràfica i aclaridora el que hem vist anteriorment. El primer és un vídeo ràpid que, amb un exemple ben visual (una acampada d’un grup d’amics), exemplifica perfectament el procés de creació d’un wiki, la seua finalitat i els avantatges que comporta.

Després ens trobem amb una presentació del professor Antoni de la Torre sobre els wikis. Se’ns fa un resum del que ja hem vist de la sessió a més de suggerir la comunitat Wikispaces per ser la més fàcil, estable i segura, i, tot i que ens apunta que encara no es troba en català, he comprovat que si el navegador —en el meu cas el Firefox— està en català sí que t’ofereix directament la plataforma wiki en aquest idioma i s’hi pot treballar perfectament amb gairebé totes les funcions traduïdes.

A banda de parlar-nos de l’existència d’un programari de wikis, el MediaWiki, ens explica la infinitat de possibilitats que ofereix un wiki i totes les coses que podem fer-hi, amb tot cal conéixer la categoria de membres i disposar de permisos o invitacions per a poder-se afiliar. També ens presenten les principals diferències entre un bloc i un wiki com a comunitats d’aprenentatge, com ara que el bloc és individual, mentre que un wiki és col·lectiu. Principalment, ens donen idees per a fer wikis tant des del punt de vista del professorat com de l’alumnat. El professor, a més, ens posa exemples de wikis que ha fet per a dur a terme l’aprenentatge, el darrer exemple dels quals és el wiki que fem servir nosaltres per a dur avant la present assignatura del màster: l’Intra Tic. Per últim, es deixen entreveure els avantatges que suposa a les empreses emprar wikis en la seua gestió o funcionament.

A continuació, trobem una altra presentació, aquesta de Lourdes Doménech que se centra a establir les diferències entre un bloc i un wiki, com ja ens havia apuntat Antoni de la Torre en l’anterior presentació. Així, ens mostra els elements de la pàgina principal de cadascuna de les dues eines. Després ens explica més detalladament que el contingut del bloc és estàtic, ja que les entrades, tot i que són editables, es van substituint les unes a les altres. El contingut d’un wiki, per contra, és dinàmic, això vol dir que els continguts estan en constant revisió i que s’enriqueixen de la col·laboració comuna. A més, els blocs ordenen les entrades per ordre cronològic i s’estableix una relació externa amb els usuaris o visitants, mentre que el wiki no estableix cap ordre d’entrada, sinó que les entrades actualitzen continguts o els augmenten, i pel que fa a la interacció amb els usuaris pot ser interna, per tant, hi poden col·laborar en la seua creació o modificació.

Tot seguit, hi ha més informació sobre el wiki, en aquesta ocasió, aplicada específicament a l’ensenyament universitari. Es tracta d’un estudi es dugué a terme en les 1es Jornades d’Innovació de la UOC sota el projecte EDIP i que proposta la creació d’una enciclopèdia de dret internacional a partir d’un wiki. Amb això es pretén assolir els objectius que d’un aprenentatge que complisca la majoria de les habilitats que proposa l’EEES. Concretament, despleguen les competències instrumentals, personals i sistèmiques i veiem que se’n desenvolupen un bon nombre de cadascuna. Se’ns mostren unes captures de la wiki creada, per a continuar amb una taula que resumeix l’execució que han seguit per a elaborar-la i uns resultats positius i negatius que s’extrauen, a més d’uns suggeriments finals per a la seua millora.

Per acabar i concloure la sessió, se’ns remeten a altres presentacions sobre Web 2.0 i manuals i enllaços per a la iniciació del wiki, a més d’una mostra de wikis per a la formació del professorat, també en concret per al de llengua i una bona bateria d’experiències amb wikis aplicades a l’aula. Com a colofó, m’ha cridat l’atenció el nom del blog de Felipe Zayas que hi ha justament al final i que trobe que sintetitza molt bé les possibilitats del wiki i tota la segona sessió: “Els wikis, eixes webs sempre en marxa”.


SESSIÓ 3a
barra.png

En aquesta sessió aprofundim en la delimitació i explicació dels elements clau del nou paradigma comunicatiu que ens ofereix la xarxa. Aquest llenguatge digital es caracteritza per 4 elements fonamentals que despleguen ací individualment. El primer és la ruptura del temps i de l’espai que possibilita una publicació instantània amb què es trenca la periodicitat, donat que en qualsevol moment es pot editar i publicar allò que interesse sense parar atenció al moment en què es fa. El segon aspecte que defineix el llenguatge digital és la condició d’hipertextual, cosa que afavoreix l’organització de la informació. Com hem pogut comprovar amb una activitat pràctica, si cerquem Alacant a la Viquipèdia en diferents idiomes no hi apareix sempre la mateixa informació, en aquest cas, l’article més complet el trobem amb la versió catalana de l’enciclopèdia lliure que és pràcticament igual a la versió en castellà, en anglés i en francés (de fet, i segons el que tinc entés, una pràctica molt habitual i que trobe molt productiva és la traducció d’articles de la versió d’un idioma a un altre), per contra, la versió en portugués és molt més concisa, cosa que mostra que no sempre es fa servir el mètode que acabem d’explicar. Quant a l’entrada del topònim en l’Enciclopèdia el que fan és incloure diferents entrades segons l’aspecte que tracten d’Alacant. A més, si cerquem Alacant a Google la primera entrada (després de google.maps i d’imatges) és la de la Viquipèdia (entrada en català), mentre que en Yahoo ens remet a un portal d’anuncis publicitaris d’Alacant, al web de l’ajuntament i, molt més avall, a l’entrada de la Wikipedia en castellà. Després ens remeten a tres blocs diferents. Amb això exemplifiquen el funcionament d’un hipertext com un document digital organitzat en xarxa a través de les relacions entre els “nodes” que són les unitats d’informació en què s’estructura l’hipertext i els “enllaços” que connecten els nodes i que se situen en uns punts concrets: els “ancoratges”.
Una altra de les característiques de l’hipertext és la transtextualitat i les inferències que, com molt bé ens fan veure, això està basat en la nostra manera de pensar i raonar (raonem per impulsos i això provoca desordre, fem i desfem com el matalafer), és per això que no ens ha d’estranyar que aquesta eina funcione d’una manera semblant.
El altre aspecte que determina l’hipertextualitat és la multimedialitat. Com que la informàtica i les noves tecnologies proporcionen una font enorme d’aplicacions i possibilitats no ens ha d’estranyar que, plegats, encara fan més palés l’avanç tecnològic que vivim. La materialització d’això es troba en plataformes com ara Youtube, Flickr o Odeo. Finalment, si hi afegim la interactivitat, és a dir, la capacitat d’intervenció dels usuaris, no només com a receptors, sinó com a emissors també s’obri un sense fi de possibilitats comunicatives i de producció de textos pràcticament sense fronteres.

A més de la diapositiva amb el contingut de la sessió, ens remeten a diferents estudis que ens aporten informació complementària i aplicada. N’esmentem alguns. El primer cas és el de Daniel Cassany que teoritza sobre la manca de comprensió lectora en l’actualitat per una incompetència tècnica davant els escrits als quals ens enfrontem (fa menció especial al boom que ofereix la xarxa i la seua fiabilitat). També destaquem el treball de Francisco Yus sobre la Ciberpragmàtica en què s’hi aporten reflexions sobre l’ús del llenguatge en la comunicació electrònica que es caracteritza per textos marcats per una voluntat oral i, per tant, conformen un híbrid entre eixa espontaneïtat oral i l’estabilitat de la forma escrita sota la qual es ‘publiquen’. Per últim, hem visitat el web d’Hermeneia, un grup d’estudis literaris i tecnologies digitals, que encara les seues investigacions en el camp de l’imperant literatura digital i de les possibilitats que ofereix en la divulgació de l’estudi, la cultura i el pensament en l’actual era de la “societat xarxa” de què ens parlava Castells.



SESSIÓ 4a
barra.png

Quant a la 1a part d’aquesta sessió, l’he dut a terme en la realització d’un wiki personal per a posar a prova el plafó d’administració del wiki i comprovar com funcionen l’ampli conjunt d’aplicacions que incorpora. Així, he aprés a enllaçar pàgines (internes al wiki i externes), a descarregar documents, inserir-hi imatges i una bona mostra de widgets, però, sobretot, a crear un wiki, personalitzar-lo i adaptar-lo a les meues necessitats.

El wiki http://aserra.wikispaces.com en qüestió, i al qual us convide, tracta sobre una ONG en la qual participe des de fa molts anys i que he triat com a tema per jugar amb la creació del wiki. En ella hi podreu veure com l’he personalitzat amb un banner i la navegació de l’esquerra en què hi he posat algunes imatges, un enllaç a les pàgines per a navegar-hi còmodament, un calendari/rellotge (que, en aquest cas, no és el del google perquè sinó, m’ho desgovernava tot, sinó que és un gadget, la pena és que està en anglés), també he posat una cançó per a escoltar mentre es navega i, finalment, informació de contacte. En les diverses pàgines, he emprat imatges, he creat una taula de continguts, he enllaçat pàgines internes i externes, he penjat un vídeo de YouTube i una presentació de powerpoint que vaig pujar al meu compte de Slideshare.
Quan el vaig acabar vaig voler provar l’exportació en pdf, però no em va convéncer gens, ja que ho presenta tot desordenat i desgovernat, l’exportació en html potser s’hi ajusta més tot i que tampoc del tot.
En conclusió, he trobat en el wiki un bon recurs per a crear llocs web amb una fàcil actualització i, tot i ser pàgines prefabricades, et permeten personalitzar-les quasi al teu gust.

En la segona part d’aquesta sessió. M’he passejat per diversos recursos multimèdia, d’allotjament d’arxius i geolocalització i he comprovat el variadíssim ventall d’ofertes que ens hi proposen. Alguns d’ells els aprofundim en la següent sessió 5a. Quant a les aplicacions, utilitats, eines i recursos proposats pel wiki Aprén-Tic no hi he pogut fer una ullada perquè em denega l’accés, tot i estar-hi registrat i connectat.

Per acabar, se’ns remeten un munt de wikis emprades com a recurs docent per part de professors. D’entre les que més m’han cridat l'atenció, destaque:

  • http://www.softcatala.org/wiki/Portada. M’ha agradat l’organització i la utilitat del wiki de softcatalà, que presenta de manera ordenada les seues tasques i l’accés al programari lliure traduït al català, fòrums de debat, projectes, recursos. Ho té dividit per apartats tant a la pàgina principal, com en una barra superior amb cercador inclòs. La finalitat és la de tenir-nos al dia de les novetats que es puguen succeir quant a programari i recursos ofimàtics en la nostra llengua.

  • Un altre que també m’ha cridat l’atenció és el de llegir poesia http://llegirpoesia.wikispaces.com/ d’Antoni de la Torre en el qual treballa amb els alumnes la recitació i la interpretació d’un recull de poesia que ens presenten en la pàgina principal. Cal destacar que incorpora l’enregistrament sonor de cada alumne en la lectura de la poesia, la lletra i un xicotet comentari valoratiu que fa de la composició poètica. Em resulta interessant i encertat animar els alumnes amb recursos com aquests en el treball de la lírica que, sovint, els professors deixen de banda perquè és més lenta de treballar a classe.

Ací hem assistit a un recorregut per diverses aplicacions pràctiques de wikis ja creades per personal docent o d’empreses i n’hem vist la utilitat i l’aprofitament que es pot arribar a traure. També hem aprés a crear i una wiki pròpia i fer-la nostra. Ara ja ho tenim tot a punt per a fer-ne i posar-les en pràctica en l’ensenyament!



SESSIÓ 5a
barra.png
En la cinquena i última sessió he enllaçat el meu wiki creat en la sessió anterior a la pàgina personal del diari de classe. Així mateix, he comprovat que el wiki ans esmentat continga 2 o més pàgines (concretament en té 5), a més d’una pàgina entrellaçada internament, una taula de continguts (a la pàgina: Com col·laborar-hi?), a més de diversos arxius inserits com ara diverses fotos, baners, una presentació, un vídeo i una cançó.

A continuació, m’he registrat en les pàgines que se’ns recomana (Scribd, Box, Podomàtic, DotSub i Slideshare). Concretament, presentaré, tot seguit, les dues darreres. Així, en DotSub trobem una aplicació web que ens permet crear un compte gratuït on hi podem desar vídeos, transcriure’ls del seu idioma original i traduir-ne els subtítols a un altre idioma. A sota del menú superior trobem 4 icones clau que ens porten al procés que se sol seguir: es puja el vídeo, es transcriu l’àudio o el contingut en subtítols, es tradueix i es comparteix. A més, cal destacar que a banda de la tasca que l’uploader fa: pujar, transcriure (i traduir), altres usuaris poden traduir els subtítols als seus idiomes tot partint de la transcripció feta per l’usuari inicial o de traduccions a altres idiomes. Entre els aspectes que podem trobar en el menú de sota hi ha els meus vídeos, els més vistos, els darrers, el gènere, col·lecció, idiomes i país.

En Slideshare, per la seua banda, trobem la funció principal de pujar arxius de vídeos, documents, powerpoints, imatges i crear presentacions per a compartir-les o visualitzar-les des d’Internet. Una vegada registrats, trobem un menú d’usuari que ens permet pujar les presentacions i etiquetar-les amb tags (paraules clau), inserir-les en categories i afegir-hi el nom i la descripció. Una vegada penjat l’arxiu ens genera un enllaç per a posar-lo en el nostre blog o wiki de manera que puguem mostrar-hi un gadget amb la presentació en Slideshare. És, en definitiva, una web amb una aplicació molt potents que emmagatzema en pocs segons les presentacions per a vore-les des de la xarxa i compartir-les i difondre-les fàcilment. Val a dir que ja m’hi havia registrat en la sessió anterior per a la confecció del meu wiki on vaig pujar una presentació per incloure-la.

Després de crear-me un compte en gmail (encara no en tenia) he pogut accedir a l’afegidor de continguts Google Reader i m’he subscrit a blocs interessants com ara Literatura juvenil. Un món per descobrir o Recursos de català de Toni Teruel. Així, he aprés a visualitzar-les de diferent manera, a marcar-les en tags i a comprovar l’actualització de continguts. No tenia ni idea que existien aquestes aplicacions, ja que acostume a seguir l’actualitat de diversos blocs i llocs web i amb açò he pogut comprovar com s’estalvia temps. D’altra banda, gràcies a haver-me registrat en gmail també he pogut accedir i trastejar altres opcions com google grups, google directori, google calendari, documents... Amb tot, ja coneixia la cerca de google maps, imatges i llibres. En altres paraules, he trobat un sense fi de recursos que, sens dubte, poc a poc aniré descobrint.

Com a mostra, m’he endinsat i ja he començat a fer servir el Google Documents, tal com se’ns recomana. Primerament, m’ha sorprés la gran utilitat que té i la rapidesa amb què es pengen els documents que ens vinguen de gust (fins a 1 GB) amb la possibilitat d’editar-los (inclou una potent eina d’edició ben semblant al Word). Trobe que es una perfecta còpia de seguretat dels nostres documents perquè queden penjats a la xarxa. Per tant, hi podem accedir des de qualsevol ordinador del món amb accés a Internet, modificar-lo, guardar-ne els canvis (arxivar-lo en carpetes) i compartir-lo amb qui vulguem (o restringir-ne l’accés). A més, també he trobat molt útil el fet que incorpore l’opció de traducció en l’editor de text i de corrector. Tota una passada! Com a prova, he penjat el document per a fer les tasques de la sessió 5, és així com he comprovat el que acabe d’esmentar.

Tot seguit, m’he registrat en Diigo i he "tastat" una manera ordenada d’emmagatzemar, catalogar i seguir les meues pàgines preferides. Aquest marcador social de preferits ens permet, entre altres coses, etiquetar les adreces dels llocs web inserits, ens permet consultar-los en qualsevol ordinador a través de la xarxa, també tenim l’opció de seleccionar-hi fragments de text o notícies interessants, desar-les i afegir-hi qualsevol comentari per a llegir-los després. Com a única pega és que només està en anglés i ja podrien acceptar la col·laboració d’usuaris per a oferir-ne versió en diferents idiomes, tal com s’acostuma a fer hui en dia si s’ambiciona un ús massiu i plural.

Finalment, m’he endinsat de ple en les oportunitats que ofereixen els cercadors i metacercadors (cercadors, el motor dels quals són altres cercadors). Després de testejar-los tots, he constatat com Google i Yahoo! són cercadors universals que recuperen informació de tota mena. Google és el que faig servir habitualment i conec la manera com funciona, que és, a més, molt semblant a Yahoo! també famós i molt veterà, però que no faig servir gaire. Amb tot, m’ha semblat interessantíssima l’opció que ofereix aquest darrer en crear un compte i poder desar-hi i catalogar les cerques fetes amb comentaris, com si d’uns ‘preferits’ es tractaren, accessibles, per tant, en tot moment a través de la xarxa i des de qualsevol punt de connexió. A més, cada cercador incorpora altres recursos, si bé, els de Google són de major renom i qualitat.

Després n’hi ha d’especialitzats, com per exemple el 123people que permet cercar persones, ens remet a les màximes dades disponibles que troben sobre la persona en concret. Tot i que no l’he emprat mai, sí que m’ha sortit en alguna cerca de google, imagine que pot ser interessant per a localitzar persones, però ho trobe una mica ‘indecent’, ja que no demanen permís per a incloure les dades personals en el seu motor de cerca. D’altra banda, tampoc remet quasi informació (només noms i cognoms) en la majoria dels casos.

A continuació, i entre el gran nombre de cercadors que ens proposen en la resta de la sessió, ressenye aquells que m’han semblat més interessants en les proves de cerca que he anat fent. Així, el cas d’A9 que permet cercar amb una vista prèvia de manera que no només no perds de vista els resultats de la cerca, sinó que, a més, ens permet fer-hi una ullada com una visualització prèvia sense necessitat d’entrar-hi, amb la conseqüent agilització de l’activitat de cerca. També destaque l’scroogle que, a imitació del capdavanter google, potencia la privacitat de l’usuari, aspecte que no deixa de ser interessant per als maníacs dels ‘bitxets’ internautes.

El Cha Cha se centra a respondre les preguntes dels usuaris en la cerca (aspecte que ja inclouen els cercadors més capdavanters), en aquest cas, però, emfatitza l’esmentada opció, que està molt bé per a trobar respostes ràpides a preguntes, això sí, prototípiques i que ja hagen estat demanades (i només en anglés), tal com he pogut comprovar.

Moot potser una opció interessant per aquells que han d’obtenir resultats estadístics de les cerques, de manera que automatitza aquesta darrera opció, ja que la de cerca normal, no deixa de ser un cercador universal.

Yahooligans per a xiquets, això sí, angloparlants, que els prioritza les categories segons els temes infantils o juvenils més destacats.
La resta de metacercadors ofereixen opcions semblants als ja esmentats i altres que prioritzen sobre un tema (música, vídeos...) o cerques temàtiques.

Comptat i debatut, hem assistit en aquesta darrera sessió de l’assignatura a un recorregut pels marcadors socials, els agregadors, els recursos de google i tota mena de cercadors i metacercadors i hem comprovat les opcions i els serveis que ens presten en la nostra navegació en la xarxa.



TREBALL
barra.png


Sin_título-1.png

1.- Introducció


El present projecte va destinat a la presentació de propostes didàctiques per a acostar els alumnes a l’època moderna de la literatura i la cultura catalanes (segles XVI-XVIII). Per això, oferirem, a través de les activitats que proposem, un recorregut que implique un repàs per tots els àmbits i aspectes de la societat i la cultura dels tres segles principals que comprenen l’època moderna, per tal que servisca de base a un major aprofitament de l’estudi literari de les nostres lletres.
Així doncs, i per assolir l’esmentat projecte, ens servirem de les noves tecnologies i dels nombrosos recursos que ofereix la xarxa (biblioteques digitals, fons documentals... organitzat i disposat en la nostra pàgina de la wiki), així com l’assistència a algun arxiu i la visita a indrets representatius. Així és, tractarem, en tot moment, de posar els alumnes en situació, ja que aquesta serà la millor manera que copsen i integren els coneixements.
D’altra banda, mirarem de potenciar un estudi que tinga en compte (recorde i aplique) altres coneixements més enllà de la nostra assignatura, amb la intenció que l’alumnat veja que els moviments culturals influeixen en molts àmbits i que no hi ha compartiments estancs ni en les àrees d’aprenentatge ni, per descomptat, en l’estudi del saber. En aquest sentit, tirarem mà de coneixements d’història del món contemporani, de filosofia...
Quant al públic receptor de la present proposta de projecte, com ja hem avançat, està destinat a alumnes d’un centre educatiu de secundària. Concretament, es podrien situar en el curs de 1r de Batxillerat d’un institut de Crevillent (Baix Vinalopó). D’altra banda, justifiquem aquest projecte com una necessitat educativa que millore, tot deixant de banda un ensenyament estrictament teòric, l’aprenentatge en relacionar l’obra literària amb els altres àmbits de la societat (història, cultura, política, art...) que, sens dubte, la van influir. Val a dir, però, que aquesta proposta encara no ha estat aplicada, sinó que és un projecte susceptible d’aplicació empírica tan aviat com siga possible.

2.- Propostes i activitats. Planificació didàctica.


A continuació, exposarem el procés d’aplicació de la present unitat didàctica amb les activitats concretes i el seu desenvolupament a partir dels materials que ens puga oferir la xarxa i les noves tecnologies. Convé recalcar que, per qüestions curriculars i de calendari acadèmic, els temes convé que es duguen a terme en un termini màxim d’unes 8 sessions (de 50 minuts en el centre que coneixem i on s’aplicaria). Així doncs, el que ací plantegem pretén acostar l’estètica del període XVI-XVIII, coneguda com època moderna, a la societat actual, concretament al col·lectiu juvenil de secundària del curs que ja hem detallat.



external image Journaling_icon.gif

1a sessió

barra_2.png

En aquesta primera sessió del tema que desenvolupem, tractarem d’apropar l’alumnat al marc històric de l’edat moderna, requisit bàsic perquè pugen entendre i relacionar els posteriors esdeveniments lingüístics, literaris i culturals que tindran lloc en els segles XVI-XVIII.

Així, en primer lloc, els enumerarem, ni que siga de passada, els fets que iniciaren l’època moderna a Europa: el descobriment d’Amèrica, la consolidació de les monarquies autoritàries, l’augment de la població i l’ascens d’una burgesia mercantil o la Contrareforma catòlica. Amb tot, aquests aspectes els tocarem de passada, donat que ja els coneixen d’assignatures com història del món contemporani. Així, centrarem la classe en un altre dels fets europeus que foren cabdals en la difusió de la cultura: la invenció de la impremta, un aspecte que acostuma a passar desapercebut en els llibres de text i que no es tracta amb la importància que mereix. Per això, proposem la visualització d’un documental a classe sobre la impremta pertanyent a la sèrie de documentals que féu la TV3 amb el nom d’Històries de Catalunya i que tracta d’una manera molt visual i planera aquest fet. Concretament, posarem una de les tres històries que integren el capítol número 4 de la sèrie, l’anomenada “Dues impremtes” que desenvolupa l’auge d’aquest sector arran de la creació de la impremta i l’ús que se’n féu en alguns casos com el de la publicació i impressió del Decret de Nova Planta (de manera que ja avancem el contingut de la següent sessió).


Documental Històries de Catalunya, fragment "Les dues impremtes" (en dues parts)










external image Journaling_icon.gif

2a sessió

barra_2.png

Si en la 1a sessió vam veure alguns dels fets més rellevants de començaments de l’època moderna. En aquesta segona classe ens aproparem a casa nostra i veurem els esdeveniments que afectaren la Corona d’Aragó durant els esmentats segles. Així, farem un recorregut ràpid per l’expulsió dels jueus, els problemes amb el comerç marítim, la revolta de les Germanies a València i l’expulsió dels moriscos, fins arribar a la Guerra de Successió en què guanyà Felip V a la batalla d’Almansa i en sorgien els Decrets de Nova Planta (aspecte que ja ens avançava el documental vist en la sessió anterior).

Com a tasca, en la 7a sessió d’aquesta unitat farem una excursió a València per a visitar l’Arxiu del Regne de València on disposen d’una còpia dels Decrets que aboliren els Furs del Regne. A partir del text, provarem de respondre algunes preguntes com són quins canvis incorporen en les institucions polítiques i administratives o què se’n diu de la llengua i l’oficialitat. A més, aprofitarem la visita a l’arxiu perquè ens expliquen com emmagatzemem els documents antics, tècniques de conservació, l’accés al document a partir d’un microfilm i les diverses prestatgeries movibles i sales d’investigació, on farem la feina. En altres paraules, tractarem de mostrar al nostre alumnat com s’estructura i funciona un arxiu tan important com el que visitem i com fer-hi a través d’una
Accés als Decrets de Nova Planta
Accés als Decrets de Nova Planta
xicoteta activitat de consulta del document ans esmentat.


D'altra banda, com això formarà part de la 7a sessió en què tenim programada l’excursió, en aquesta 2a sessió farem una ullada als Decrets que aboliren les lleis de Catalunya i que tenim accessible en manuscrit escanejat i en transcripció en la següent imatge-enllaç:



Per a finalitzar la classe, escoltarem la cançó d’Al Tall titulada “Processó” del seu àlbum Quan el mal ve d’Almasa... (1979) acompanyada de la lletra que els lliurarem. Després la comentarem i la relacionarem amb la lliçó.(Vegeu aquesta altra pàgina del treball on hi ha la lletra i la cançó per escotar-la!).




external image Journaling_icon.gif

3a sessió

barra_2.png

En la tercera sessió del tema, aprofundirem en els moviments culturals que travessaren l’Europa dels segles XVI, XVII i XVIII. Primerament, ens trobem amb un renaixement, el motor del qual és Itàlia que irradia a tot Europa i que es fonamenta en l’humanisme que pretenia la creació d’una nova societat centrada en l’ésser humà. Per tal d’acompanyar i d’il·lustrar l’explicació, oferirem breus mostres del camp de l’art renaixentista (on trobem els màxims exponents del moviment) amb imatges que podrem projectar en el canó de classe des de l’ordinador. Així, veurem com l’art evoluciona de l’estètica clàssica, proporcionada i harmònica, a una tendència basada en el dramatisme i el contrast, interessada a representar el sentiment, la sensualitat i el vitalisme. Podrem posar i comentar breument les imatges: l’Home de Vitruvi i la Gioconda de Leronardo da Vinci, el David de Miquel Àngel i la basílica de Sant Pere.

Quant a l’estètica del Barroc, predominant en el segle XVII, es podria considerar fruit de la decepció per la fallida de l’optimisme del Renaixement. A causa de la crisi social, presenta una visió desenganyada del món amb manifestacions artístiques carregades d’ornamentació que evocaven, unes voltes, el dolor i la desesperació de l’ésser humà i, d’altres, el realisme artístic. Com a mostra artística, projectarem un parell de quadres pertanyents a pintors com Rembrandt i Velàzquez (per exemple: La ronda de nit, del primer i Las Meninas de Velàzquez), també mostrarem els Cavalls de Marly de l’escultor Coustou. I finalment, d’estil rococó, visitarem, en l’excursió de la 7a sessió, el Palau del Marqués de Dosaigües i la Catedral de València que també te alguns elements d’estil rococó.

Per concloure el repàs cultural, atendrem al període del segle XVIII que destaca per la influència de la Il·lustració, també conegut com el Segle de les Llums, i que presenta un corrent basat en la confiança en la raó, l’empirisme científic i l’escepticisme crític en matèria religiosa. A més, la cultura difosa per les universitats i pels llibres, arriba a la burgesia i provoca la proliferació d’acadèmies. En el terreny artístic domina el neoclassicisme que propugna el retorn a l’harmonia i l’equilibri dels clàssics, sobretot en l’arquitectura i l’escultura. Ho exemplificarem amb la porta de Brandenburg de Berlín i la Marsellesa a l’Arc del Triomf de París. Tot de regust grecollatí amb elements que fan referència a la mitologia i l’al·legoria.

Al capdavall, el que pretenem amb aquesta 3a sessió és dotar els nostres alumnes d’unes nocions bàsiques de l’estètica i la cultura dels corrents predominants de l’època moderna perquè puguen relacionar, en les següents sessions, les obres literàries amb la proposta del moment. Quant a les imatges, no caldrà anar molt lluny, amb un ordinador amb accés a la xarxa trobarem el que necessitarem o bé al Google Imatges o a galeries virtuals. De totes maneres, nosaltres proposem la següent presentació que hem fet:


Per a vore-la còmodament, lleveu la publicitat ^_^'



external image Journaling_icon.gif

4a sessió

barra_2.png

Després d’haver fet en la sessió anterior un repàs cultural i artístic de l’època que estudiem, arriba el torn d’aprofundir en l’àmbit de la literatura i, en concret, de les nostres lletres. D’aquesta manera, el que primer explicarem és que el període literari català que abraça aquests tres segles es caracteritza per una decadència quant al conreu de la literatura culta i dels usos formals de la llengua, tot i que continuaren produint-se manifestacions de literatura popular i la llengua no deixà d’usar-se en àmbits informals. Tot seguit, enumerarem els factors que provocaren dita situació: l’arribada dels Trastàmara a la Corona d’Aragó, les derrotes en la revolta de les Germanies i la dels Segadors, la repressió de la virreina Germana de Foix, la castellanització de la noblesa valenciana, el prestigi de la literatura castellana (segle d’Or) i el debilitament de la consciència lingüística unitària.
Una vegada feta aquesta introducció, passarem a veure què hi trobem en la literatura renaixentista en català. Així, en la poesia, que es debat entre la pervivència dels models medievals i la incorporació de les innovacions del Renaixement, destaquen Pere Serafí i Joan Pujol, mentre que en la lírica popular hi ha Joan Timoneda, que recopilà un cançoner bilingüe de versions populars. Si parlem de teatre, trobem Lluís del Milà i Ferrandis d’Herèdia, autors de peces teatrals bilingues de caire renaixentista. Com a autor de prosa historiogràfica, cal destacar la figura de Cristòfor Despuig amb Los Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa. Com a complement a aquestes explicacions, acostarem al nostre alumnat, textos que trobem on-line en la xarxa: per exemple, recitarem les peces “Cobles. En segurança de amor” (3 pàgs.) i “Cançó de amors” (4 pàgs.) que tenim en facsímil escanejat (probablement de 1905) a la biblioteca virtual Joan Lluís Vives, també llegirem algunes peces com “Los ulls són per a mirar” del cançoner Flor d’enamorats de Timoneda. Com a colofó, recitarem la poesia “Bella de vós, só enamorós” de Timoneda que acompanyarem de l’audició de la versió adaptada que en féu Raimon. (Vegeu-la en aquesta altra pàgina del nostre treball).

Amb tot això, el que pretenem és acostar-los una xicoteta mostra de textos que il·lustre les nostres explicacions. D’altra banda, ens servirà per anar presentant-los diversos recursos i biblioteques digitals, tot exposant-ne el seu funcionament amb els exemples ans citats i fent-los veure quina mena de textos s’hi poden trobar. Al mateix temps destacarem que recursos com aquest esdevenen una font valuosíssima per als investigadors de les nostres lletres i d’altres camps.



external image Journaling_icon.gif

5a sessió

barra_2.png

Si continuem el recorregut literari, ens topem amb la literatura barroca, màxima protagonista del segle xvii. Quant a les lletres catalanes, citarem els poetes barrocs Francesc Fontanella que imita els models castellans (recreació de mitologia i excés de figures retòriques) i Francesc Vicent Garcia, també conegut com el Rector de Vallfogona; mentre que en la vessant satírica destaca el valencià Francesc Mulet. Pel que fa al teatre, encara que és d’origen medieval, els textos més antics del Misteri d’Elx
external image bc0251_0001_s.jpg
que es conserven són també d’aquesta època. Finalment, un dels gèneres més destacatsdel barroc és el dels dietaris personals conreat per escriptors com Jeroni Pujades La crònicauniversal del principat de Catalunya o Pere Joan Porcar amb Coses evengudes en la ciutat i regne de València. Per il·lustrar la sessió, llegirem peces de Fontanella disponibles en la xarxa, com ara "Desengany del món" i de Francesc Vicent Garcia “Faula de Júpiter i Dànae”: "Faula de Júpiter i Dànae". També llegirem un fragment del jocós "Tractat del pet" del Pare Mulet. Per últim, farem una ullada a algunes pàgines del facsímil de la Crònica Cniversal de Pujades, accediu-hi a partir de la següent imatge-enllaç:

Com a complement, si fem coincidir el desenvolupament de la present unitat entre octubre i novembre, i donada la proximitat, podrem fer una escapada a Elx per a veure una representació extraordinària del Misteri l’1 de novembre, a més, amb entrada lliure. [descartem la visita a l’agost a causa de la previsible indisponibilitat de l’alumnat].


misteri.jpg
Misteri d'Elx


external image Journaling_icon.gif

6a sessió

barra_2.png

Quant al darrer període de l’època moderna, la Il·lustració i el neoclassicisme, foren assumits per la nostra llengua d’una manera moderada, sense comptar que la producció culta il·lustrada es feia fonamentalment en castellà. Així i tot, podem destacar el valencià Lluís Galiana amb la seua narració costumista Rondalla de rondalles i el català Rafael d’Amat (conegut com el baró de Maldà) amb el dietari Calaix de sastre. Com a recurs, ensenyarem a fer servir als nostres alumnes l’eina Google Llibres que incorpora el conegut cercador. Així, cercarem l’obra de Galiana que hem esmentat i, amb aquest pretext, els ensenyarem com es fa per llegir, descarregar en pdf o convertir les pàgines escanejades en text digital. Vegeu-la, en llegirem uns fragments:






Una vegada hem fet un repàs per l’escassa literatura culta del moment, dedicarem la resta de la present sessió a oferir unes pinzellades sobre la literatura popular que tingué, en aquest període, un bon nombre de gèneres literaris curts, anònims i molt difosos. En la poètica, destaca tant la poesia religiosa (goigs i nadales) com la profana (cançons de ronda, de treball...). Quant a la prosa, la rondalla i els col·loquis foren els gèneres més estesos i, tot i que la majoria eren anònims, sí que trobem els noms d’alguns autors com Pasqual Martínez, autor del Col·loqui de Nelo el Tripero. Amb això arredonim el recorregut per la vessant cultural lingüística de la nostra llengua en l’època moderna.


external image Journaling_icon.gif

7a sessió

barra_2.png

Excursió al Cap i Casal. Visitarem, de matí, l’Arxiu del Regne de
palau.jpg
Façana del Palau de Dosaigües (València)
València (vegeu la 2a sessió on hem descrit detingudament les activitats que hi farem). Per la vesprada farem una visita al Palau del Marqués de Dosaigües (d’entrada és gratuïta) i després ens acostarem a la Catedral de València. Amb això provarem de mostrar-los els elements més característics de l’estil rococó que ens havien quedat pendents de la sessió 3a. Posteriorment, i si ens sobra temps per a agafar el transport de tornada, podem fer un recorregut per les zones més emblemàtiques de la ciutat.


Gràcies a l’excursió a la capital de l’antic Regne de València, tractarem d’acostar el nostre alumnat al context cultural del moment amb la consulta de documents de l’època i la visita a edificis i monuments que inspiren la vida d’aleshores i que ací treballem. També tractarem que el que haurem fet siga una mostra de l’enorme oferta de bagatge cultural i de recursos que ofereix la ciutat
catedral.jpg
Catedral de València



external image Journaling_icon.gif

8a sessió

barra_2.png

En aquesta darrera sessió, atendrem al procés de substitució i de castellanització de la llengua que començà en aquest període. Recordem es produí una decadència de l’ús de la llengua en la cort i en la literatura culta, malgrat ser l’única de la literatura popular. El castellà, doncs, començà a penetrar en la societat de dalt a baix (foren les classes altes les que irradiaren a la resta) i del centre a la perifèria (des les capitals, València, als centres urbans).
Una bona mostra d’això ho trobem en obres del moment, per exemple, ens servirem de La Vesita de Joan Ferrandis d’Herèdia per a il·lustrar-ho. A més, aprofitarem perquè els nostres alumnes treballen la lectura dramatitzada, repartirem els personatges d’un fragment i el llegiran a l’aula.

Farem servir l’edició d’Enric Iborra Teatre del Renaixement i de la Decadència, IVEI. Per a poder seguir-ho tota la classe, prepararem el fragment en una presentació que hem desat al nostre compte de Slideshare i que es pot consultar en qualsevol moment:




A partir de la lectura els demanaren quins usos lingüístics fan els personatges. Quins parlen en valencià i quins ho fan en castellà. Tractarem que reflexionen després de la nostra explicació anterior i que ho relacionen. Després enumerarem els elements teatrals que apareixen en el fragment que hem proposat.

Com a conclusió de la unitat i a manera avaluativa, caldrà que elaboren una taula o línia cronològica dels fets més destacats tant a nivell històric, literari, com sociolingüístic.


3.- Proposta, tractament i difusió del projecte



En el cas que ací presentem, el centre de secundària seria la institució promotora i receptora que hauria anat dissenyant el projecte (encarregat per professors del departament de Valencià) per a posar-lo en pràctica en el mateix context educatiu.

Caldria, a més, que el projecte l’anaren aplicant diversos docents per veure si s’obtenen els resultats desitjats i amb els quals ha estat creat. Així, després d’un parell d’anys d’aplicació i de debat i feina per part del professorat a polir-lo, això és, a modificar-lo, afegir-hi qüestions o llevar-ne d’altres segons l’experiència docent. Amb això elaboraríem una versió final, la voluntat de la qual no és sinó fer-la extensiva a la resta de la comunitat educativa de territori catalanoparlant perquè els servisca de model i en facen les adaptacions pertinents per tal que la puguen aplicar arreu dels diversos indrets que conformen els Països Catalans.

Aquesta difusió es podria fer o bé reproduint la unitat inserida en llibres de text o bé penjant-la a la xarxa com un recurs de consulta on-line i a l’abast de tots. Amb això estaríem contribuint, doncs, a l’enriquiment i l’augment de materials didàctics amb noves propostes posades al dia que fan servir les noves tecnologies com a eina principal d’exposició.


4.- Material complementari. Conclusió.


Com s’ha vist, la xarxa ja ens ofereix un gran ventall de textos veus.jpgliteraris pertanyents a edicions escrites que han estat digitalitzades i, per tant, fiables. Amb tot, i com a complement a les activitats supra indicades, podem emprar el 2n volum de l’antologia Les veus del temps. Antologia dels millors textos de la nostra literatura de l’editorial Bromera que ens reprodueix diversos textos que dibuixen un recorregut per les obres i els autors més representatius. A més, incorpora un completíssim estudi introductori de Carme Gregori que esdevé un suport teòric als moviments i que, a més, combina amb la nostra unitat pel fet de tocar tots els aspectes de la societat i la història que influïren en la configuració d’una producció literària determinada, com és la de l’època moderna.


Comptat i debatut, el que hem presentat en aquest treball no és sinó una proposta d’estudi de les lletres catalanes de l’època moderna i del seu context historicocultural, tractant de posar a l’abast de l’alumnat el màxim material historicoliterari adaptat a les seues necessitats, alhora que tractava de mostrar un panorama el més complet possible dins les exigències curriculars de la docència. I tot això aprofitant al màxim els recursos digitals que ens ofereix la xarxa i que hem disposat en l’actual pàgina de la nostra wiki, no sense desitjar que els alumnes hagen aprés com consultar i treballar amb diversos recursos i potenciar un ensenyament dinàmic i atractiu.


FI!!