Nom: Maria Jesús Francés. http://mjfm.wikispaces.com

pencil_color.gifSESSIÓ 1

Dins de les recomanacions fetes en aquesta primera sessió s’ha vist, en primer lloc, la conferència inaugural de Manuel Castells titulada “Internet i la sociedad de red”, que ens ofereix una definició de què és Internet a través de deu punts. En la introducció avança que Internet és una “xarxa de xarxes d’ordinadors capaços de comunicar-se entre ells” i que no és només una tecnologia sinó un mitjà de comunicació, interacció i organització social. Així, dóna primer deu lliçons sobre la història d’Internet que inclou els seus orígens militars a pesar de no tindre aplicació en aquest àmbit i el seu desenvolupament a partir de la retroacció que hi ha entre productors i usuaris, i a partir de xarxes socials de científics i tècnics, a més de xarxes llibertàries que permeten la seua internacionalització. Per tant, el mite que Internet és incontrolable i llibertari és perquè es va crear amb aquesta intenció, és a dir, amb la intenció de ser un instrument de comunicació lliure.Després passa a parlar de la geografia d’Internet, on diferencia la dels usuaris, que es concentra en els països desenvolupats, i la dels proveïdors de continguts, també concentrada en les àrees metropolitanes dels principals països del món. En definitiva, pel que fa a la geografia, Internet permet la connexió intermetropolitana i intrametropolitana, per tant, permet treballar des de qualsevol punt. A continuació, Castells parla de la divisió social que provoca Internet entre aquells que tenen accés a ell i els que no, on, lògicament, els que no en tenen són menys competitius econòmicament a nivell internacional però açò cada vegada va a menys, en canvi, sí que és un factor de divisió social la capacitat de saber canalitzar i aplicar la informació que s’adquireix a través d’Internet. Tot seguit, apunta el naixement d’una nova economia a través d’Internet, ja que, per una banda, hi ha l’anomenat comerç electrònic que tracta les transaccions que es fan d’empresa a empresa (de proveïdors a clients) però a través de la xarxa i, per altra banda, Internet modifica el capital perquè ha aconseguit crear mercats financers que existeixen només electrònicament i canviar els mètodes de valoració econòmica.Després Castells entra en el debat de si Internet aïlla o allibera i arriba a la conclusió que Internet no canvia sinó que desenvolupa els comportaments de la gent ja que aquesta els adapta a Internet. També parla de les diferències existents entre les comunitats virtuals i físiques i de com hui en dia s’està desenvolupant l’anomenada privatització de la societat que consisteix en triar llaços afectius, cosa que permeten les comunitats virtuals a través d’Internet. En el següent punt explica que la majoria dels moviments socials utilitzen Internet com un instrument per a actuar i organitzar-se, idea que enllaça amb la següent, ja que Castells parla de la relació directa d’Internet amb l’activitat política, però critica aquesta relació perquè Internet és emprat com un simple tauler d’anuncis i no hi ha una interacció quotidiana entre l’àmbit polític i la ciutadania que es retroalimente. Pel que fa a la privacitat en Internet, es confirmen dos elements: per una banda, la incapacitat dels governs de controlar Internet i, per altra banda, la pèrdua de privacitat que comporta aquest. Per últim, Castells apunta que Internet també està canviant els mitjans de comunicació, sobretot els escrits, permetent la participació dels usuaris però alhora plantejant el problema de la credibilitat. En conclusió, Internet és la infraestructura tecnològica organitzativa de les noves formes de relació social: la societat xarxa, que és la societat en la qual vivim.
El segon apartat en aquesta secció de recomanacions és el d’estadística. Així, en primer lloc trobem la pàgina de l’INE on s’ha fet una enquesta sobre Equipament i Ús de Tecnologies de la Informació i la Comunicació en les llars espanyoles en l’any 2009. És mitjançant aquesta enquesta on es veu el progressiu augment de les tecnologies en la vida quotidiana de la gent, de manera que més del 50% de la població té ordinador, DVD, vídeo (tot i que en recessió), telèfon fix, receptor TDT i les quotes més altes les abracen el telèfon mòbil i la televisió amb quasi un 100%. Pel que fa a l’accés a Internet, el 54% dels espanyols en té accés, però el més sorprenent és que entre els menors, un 94’5% de la població infantil utilitza ordinador i un 85’5% empra Internet. En l’ús de les TIC a nivell de comunitat autònoma cal apuntar que el País Valencià supera la mitjana nacional en l’ús de l’ordinador i d’Internet en els últims tres mesos. Després, trobem el Baròmetre de la comunicació i la cultura que proporciona al sector de la comunicació i la cultura dels territoris de parla catalana anàlisis sobre les audiències dels mitjans de comunicació i consums culturals i en funció d’açò actuen. Per últim, es dóna l’opció de consultar el CIS (Centre d’Investigació Sociològica), des d’on es pot accedir a una gran quantitat d’enquestes, com la referida a les TIC i el grau d’ús d’aquestes en les cases.
La sessió 1 pròpiament dita d’aquesta assignatura tracta sobre “Internet: concepte, història i perspectives”, on es parla de l’origen d’Internet, del seu present i de com s’augura el seu futur. Així, es fan necessàries una sèrie de definicions, com ara què són les TIC, què és Internet o què és la Web. La pregunta de les TIC es pot resoldre amb la definició oferida pel TERMCAT sobre que són les tecnologies de la informació i la comunicació utilitzades per a processar i transmetre informació en format digital i supose que la diferència qualitativa que les fa rellevants seria, per exemple, la interconnexió, la instantaneïtat o l’emmagatzematge veloç i en poc espai que ofereixen. Després es resol la pregunta de què és Internet amb la idea d’un sistema global de xarxes d’ordinadors interconnectats, una xarxa que s’obté a través de mòbils, ordinadors, etc., i que està formada per serveis com les webs, el correu electrònic, entre altres. L’origen d’Internet el trobem en la unió de diverses fonts, que com apunta Castells, són la ciència, els programes d’investigació militar d’EUA, la innovació contracultural i la cultura empresarial. Pel que fa a la qüestió sobre la Web, és curiós saber què signifiquen les tres “w” que apareixen en totes les direccions a les que accedim, així com saber que les lletres “http” es refereixen al sistema en el qual es basa i com a través de la web naveguem per Internet més fàcilment i hipertextualment. En relació a aquest darrere concepte general, apareix altre concepte, Web 2.0, on prima l’actuació dels usuaris que són qui confeccionen i organitzen els continguts segons les seues necessitats. Aquesta tendència es pot veure, entre altres, en bolgs, wikis... En definitiva, s’arriba a la conclusió que estem davant de l’existència d’un paradigma comunicatiu nou on Internet és el gran representant però no l’únic. Aquesta idea lliga amb la preocupació per com afecta açò sobretot als més joves que naixen dins d’aquest paradigma, on les xifres demostren que són els grans usuaris de les TIC. Es preveu que augmentaran els percentatges pel que fa a l'ús d'Internet a nivell de comunitats autònomes, on els valencians som els més inferiors respecte dels nostres veïns mallorquins i catalans i també a nivell europeu. Així, naix la necessitat de tindre una competència digital i una alfabetització en informació per tal de poder emprar i manipular les TIC, que governen la nostra societat actual. Per tant, algunes de les tendències que se’n deriven són l’ús de les TIC en tots els àmbits socials, l’augment de l’ús d’aquestes, l’accés a Internet des de diferents dispositius o la voluntat de controlar Internet políticament i econòmicament.


pencil_color.gifSESSIÓ 2
Aquesta segona sessió es titula “Els wikis: la construcció del coneixement”, per tant, lògicament, se centra en els wikis, que són definits com a llocs web col·laboratius ja que els mateixos usuaris són els que manipulen els continguts que hi pengen. El wiki per antonomàsia és la Viquipèdia (Wikipedia), que respon a les característiques esmentades. Però, concretament, què és la Viquipèdia? Doncs és la gran obra d’Internet, ja que esdevé una enciclopèdia lliure on es poden accedir a coneixements de milers de temes possibles que han anat confeccionant usuaris de tot el món en les diferents llengües. No obstant això, presenta diverses crítiques com la fiabilitat de les notícies penjades o el vandalisme -un concepte que aplicat a aquest àmbit esdevenia nou per a mi- i que com s’explica en la mateixa viquipèdia, es refereix al fet de modificar pàgines web sense autorització. Per contra, la viquipèdia també ha estat lloada per la immensa informació que ofereix de manera instantània i cal dir que la viquipèdia en català va ser la segona creació després de la d’anglés, tot i que en l’actualitat ja hi participen més de 250 llengües, per tant, és un fenomen mundial. De fet la Viquipèdia en català ocupa el lloc 15 en l’escala d’edicions d’articles, xifra que sorprén gratament per a ser una llengua que malauradament no viu una situació normal. I és que si fem una ullada a les xifres que apareixen en les estadístiques de la Viquipèdia en català, el fenomen és una autèntica bogeria i resulta increïble que tot puga estar enregistrat. A més, la Viquipèdia esdevé una plataforma que impulsa diversos projectes de difusió i participació social de coneixements, com és el cas de la Viquitrobada, Viccionari, Viquitexts, Viquillibres o Viquidites. De fet, els avantatges dels wikis es demostren en els valors pedagògics que segons Renée Fountain comporten, com ara que són democràtics, promouen la col·laboració, la negociació o el voluntariat.En la presentació sobre la "Introducció al Wiki" que fa el professor Antoni de la Torre a banda de definir el concepte de Wiki, es parla del servidor Wikispaces com el més destacat per a publicar wikis, es menciona el MediaWiki com a programari de wikis, s'esmenten les funcions dels wikis (conéixer l'historial dels canvis, emprar imatges o recursos multimèdia...), així com es diu com poden actuar els components d'un wiki i les llicències amb què compta. Després es mostra quina és la diferència entre blocs i wikis, on la diferència més reeixida és que els primers són individuals i estàtics, i els segons són, per contra, col·lectius i dinàmics (totalment modificables en qualsevol moment). A continuació, Antoni de la Torre també presenta els wikis des de la perspectiva d’allò que poden fer amb ells tant els professors com els alumnes i dóna una visió de com empra el món empresarial aquests wikis. Per últim, relata amb quines activitats i competències (oral, lectora, escrita o competència digital) ha emprat els wikis en les seues classes.A continuació, Lourdes Domenech fa una presentació que parla de manera més detallada de les característiques que diferencien els blocs dels wikis. En primer lloc, ens presenta quines són les seues diferències pel que fa a l’estructura dels elements de la pàgina. Després ja passa als trets distintius d’uns i altres: els primers, com ja s'ha dit adés, a banda de ser individuals, són estàtics (sí que són modificables però com a textos autònoms i cada entrada substitueix l’anterior), són cronològics (les entrades són ordenades cronològicament) i possibiliten una interacció externa amb els visitants a través dels comentaris. Per contra, els wikis són col·laboratius, són dinàmics, ja que la modificació és contínua per part dels col·laboradors o editors de les pàgines, són intemporals perquè les modificacions es relacionen amb els continguts no amb la data en què es realitzen aquestes modificacions i, a més, no són substitutives sinó acumulatives en un historial de les pàgines. Evidentment, la naturalesa col·laborativa fa que hi haja una interacció interna entre els editors de les pàgines.En l’enllaç següent es mostra una presentació feta a les 1es Jornades d’Innovació UOC sobre la “Utilització de wikis a l’ensenyament universitari: Projecte Edip” per a tractar les capacitats exigides als alumnes segons l’EEES. Així, es marquen quines són les competències a tenir en compte classificades en instrumentals, personals i sistèmiques. L’activitat que es planteja és l’elaboració de l’Enciclopèdia de dret internacional públic i comunitari amb un wiki. Així, es mostren quines han sigut les entrades creades i com cada entrada ha estat desenvolupada. Després s’explica esquemàticament quins han sigut els elements del pla d’execució (índex d’entrades, selecció d’entrades, comentaris...). Finalment, es detallen quins han estat els resultats: tant els positius com els negatius i unes suggerències per a eliminar aquests darrers aspectes negatius. En la darrera presentació, es mostra de nou una introducció a què és el wiki, una mínima evolució per a arribar a aquest (document>e-mail>wiki), quins són els seus avantatges (sobretot el factor col·laboratiu) i com es pot usar a nivell d'empreses.Finalment, es donen una sèrie d'enllaços interessants sobre com iniciar-se en la creació de wikis, sobre com els professors poden crear els wikis per a aplicar-los a l'aula com a recurs d'aprenentatge, sobre quins wikis col·laboratius de professorat hi ha (com el creat Para investigar proposat per a compartir idees per a les assignatures optatives de Secundària, com per exemple, Treball monogràfic, que al meu parer és una molt bona idea ja que molts professors estan bastant perduts en aquest terreny) i, per últim, es mostra una sèrie àmplia d'experiències a l'aula amb l'ús dels wikis sobre diferents aspectes, com ara la gramàtica, la literatura, les lectures, etc.


pencil_color.gifSESSIÓ 3
En aquesta tercera sessió s’analitzen quins trets caracteritzen la comunicació digital o en xarxa, de manera que es parla, en primer lloc, del trencament de l’espai i el temps i és que l’emissor pot publicar en la xarxa qualsevol cosa a l’instant, afegir documents en el moment que vulga, de manera que el receptor també pot rebre tota aquesta informació a l’instant, consultar-la quan vulga, etc. Després es para atenció a l’hipertext, que és una eina que permet organitzar la informació (una informació evidentment àmplia) i que presenta diferències (per exemple, en la Viquipèdia trobem sobre “Alacant” diferents informacions en diferents idiomes, informacions connectades per hipertextos i, en canvi, en l’Enciclopèdia catalana, el que fan els hipertextos és ampliar la informació presentada en la pàgina principal). L’hipertext és definit en profunditat ja que és un document digital que funciona mitjançant les relacions que s’estableixen entre els nodes (unitats bàsiques), enllaços (relacions entre els nodes) i ancoratges (llocs on han d’anar els enllaços). El que sorprén és que el que fa l’hipertext és el que fem les persones en tot moment i és activar un sistema d’inferències quan trobem alguna cosa, de relacions amb el que ja sabem, hem vist, hem llegit...Després es defineix una altra de les característiques de la comunicació digital, la multimedialitat, de la qual s’han aprofitat plataformes com Youtube per ser conjunt de suports congregats en una mateixa plataforma digital. Pel que fa a la interactivitat d’aquesta mena de comunicació en xarxa es remarca com el receptor no només pot decidir sobre com assolir la informació (llegir-la de manera lineal, hipertextual o fragmentada) sinó com es pot relacionar amb l’emissor d’aquesta informació i altres receptors.La complexitat de la comunicació digital explica en part que Daniel Cassany en el seu llibre Rere les línies. Sobre la lectura contemporània plasme la seua preocupació sobre aquesta dificultat, cada vegada més accenctuada, de llegir (diferents formats, diferents tipologies, els tres nivells de lectura -significat literal, implícit o ideològic). La lectura com a fenomen social que és evoluciona i evoluciona en els i cap als camins que obri Internet, a pesar de la seua poca credibilitat ja que front a la saturació d'informació no s'ofereixen criteris per a triar la informació vàlida. Al costat d'aquesta font té en compte textos ja més tradicionals però vigents i més credïbles com la carta al director. De totes maneres, una de les motivacions d'aquest llibre és que inclou un misteri només resolt en una pàgina web que no s'anomena, de manera que veiem com, a pesar de tot, les possibilitats de la literatura electrònica són molt versàtils.Dins d'aquest tema David Crystal en el seu llibre Language and the Internet també té la paraula, mai millor dit, per a descriure de forma positiva i en contra dels escèptics la relació del llenguatge amb Internet (com, per exemple, quan explica que no creu que fer errades ortogràfiques en els correus siga dolent perquè el contingut s'entén i, a més, el receptor participa de les condicions de pressió sota les quals l'emissor ha escrit el missatge). Considera el llenguatge que es fa mitjançant els ordinadors una quarta dimensió al costat de la llengua oral, llengua escrita i llenguatge gestual perquè combina oralitat i escriptura, a més de ser una font de creació lèxica sobretot per part de la gent jove. Francisco Yus en Ciberpragmàtica: el uso del lenguaje en Internet també tracta el tema de la comunicació per Internet que defineix á cavall entre l'escriptura i l'oralitat però més centrada en la interacció que es dóna en xats, correu electrònic, etc. (d'ací que tracte la identitat de l'uasuari, estratègies compensatòries com els emoticonos, etc).Però la tecnologia digital no només afecta al llenguatge sinó també als models de comunicació que ja existien com a mitjans de comunicació massiva (televisió, premsa, ràdio, cine...), ja que amb aquesta tecnologia digital aquests models de comunicació abarquen tota la comunicació i estableixen una relació més íntima amb el receptor, qui no només té més oferta per a triar sinó que pot convertir-se en emissor mitjançant blogs, xats...Finalment, per a concloure aquesta sessió hem pogut visitar Hermeneia com a grup d'investigació internacional que s'encarrega de fer avançar i divulgar l'anomenada "Literatura 2.0." a partir de diferents perspectives acadèmiques sobre aquest fenomen revolucionari que demana un diàkeg i un debat. Com bé s'explica en la pàgina web, la recerca d'aquest grup se centra en sentit general en la fusió de les tecnologies digitals amb la literatura i en un sentit més concret en tres línies d'investigació: Hipertext i estudis literaris, Teoria de la literatura i Literatura comparada a la xarxa, Les noves formes de producció i recepcició a la xarxa. La e-literatura. A banda de les nombroses publicacions que aquest grup ha dut a terme i de les activitats que du a terme com podem veure mitjançant el tauler d'anuncis, el que més sorprén és l'antologia de mostres de literatura digital que abraça tots els gèneres literaris: poesia dinàmica (com per exemple 10 poemes en 4 dimensions), narració hipertextual, narrativa multimèdia o totes dues juntes (com ara WordToys on els diferents apartats o capítols introduïts amb imatges porten a textos breus que de vegades continuen gràcies a enllaços.


pencil_color.gifSESSIÓ 4
Aquesta quarta sessió comença amb una investigació per l'administració del wiki, que és un panell on trobem totes les opcions possibles per a gestionar el wiki. He de dir que per ser alumna de la modalitat virtual en aquesta assignatura no sabia com iniciar-me en un wiki sense una instrucció personalitzada. Així, en un inici vaig consultar la plataforma 1entretants, on vaig trobar la mateixa informació que es dóna en aquesta 4a sessió, sobre què podia fer amb el wiki, de manera que com un professor guia vaig aprendre a saber canviar l'aspecte del meu wiki, inserir imatges i fotografies, fer una taula de continguts en la banda esquerra de navegació, o saber com editar i com canviar el tipus de lletra i, en general, a saber un poc com podia moure'm pel meu wiki. He de confessar que a pesar de la meua falta de destresa amb les noves tecnologies un nou descobriment, una nova possibilitat fa que l'escepticisme inicial que tenia es convertesca en ganes de saber-ne més. Per altra banda, la meua sorpresa també ha estat en comprovar que dins de l'apartat dels 30 recursos multimèdia i utilitats bàsiques ja coneixia Picassa 3 perquè el vaig usar per a fer un àlbum de fotos acompanyat de música de fons que vaig convertir en un vídeo. No sabia que hi havia tants recursos per a penjar fotos (com ara amb Flickr), vídeos (com per exemple els que es poden penjar en dotSub, on m'he registrat), descarregar música o escoltar música en el moment amb bona qualitat (com en Goear), penjar escrits en forma de llibres (com ocorre amb Calameo), tindre en un mateix lloc els teus marcadors socials favorits (com ocorre amb el compte que m'he fet en Diigo) i, fins i tot, per a crear mapes mentals o el teu propi avatar!!Després de veure algunes de les plataformes multimèdia, com ara Youtube, però també webs molt interessants com la de Blocs i Wikis per a l'aulaamb una finalitat didàctica, evidentment, ens endinsem en un gran ventall de propostes d'aplicacions didàctiques dels wikis. De les que he trobat més interessants han estat Contes del món del professor Antoni de la Torre i dirigit als alumnes de 3r d'ESO per a la 3a avaluació on cada alumne havia de triar dos contes de la tradició popular o literairs de tot el món (però que no foren ni dels germans Grimm, ni de Andersen, ni de Perrault) que serien transcrits al valencià amb la supervisió dels professors i també gravats pels mateixos alumnes. Els professors oferien pàgines web i blocs on els alumnes pogueren consultar contes, però també sel's recomanava la consulta de llibres que tingueren a casa i que entraren dins de l'imaginari col·lectiu dels valencians. És un wiki que està en funcionament des del 2007 i em sembla una molt bona manera d'engrescar els alumnes en la lectura, animar-los i fer que creen un gust per la lectura amb l'ajuda de les noves tecnologies que tant els atrau, a més de conéixer més literatura (que no sempre rep el tractament que mereix). L'índex que presenta és molt extens i podríem parlar de dues parts dins d'aquest: una primera mé general on trobem la portada, la presentació sobre en què consisteix el projecte, els contes contats en els anys 2007 i 2008, així com els contes publicats i els video contes; i una segona part on apareixen enllaçats els textos de cada conte.
Altre wiki que també m'ha agradat és el de Wiki d'aula sobre Vicent Andrés Estellés del professor Vicenç Martínez i que presenta ordenat a l'índex la vida, el context, l'obra i, evidentment, els poemes d'aquest autor sobre els quals es fan comentaris que preparen els alumnes exclusivament però el professor mitjançant l'eina de la discussió els fa recomanacions, els corregeix, etc. A més, es mostren una sèrie d'enllaços i d'audiovisuals per a ampliar la informació sobre el poeta. La finalitat didàctica d'aquest wiki és conéixer i entendre de manera més profunda l'obra de Vicent Andrés Estéllés però contextualitzada, alhora que els alumnes descobreixen la infinitat d'uitlitats de les noves tecnologies, en concret dels wikis (es poden penjar presentacions, vídeos, gravacions, fotografies, imatges...). M'ha sorprés el fet que es treballe tant la literatura (poesia, narració, contes) amb eines digitals com els wikis a pesar de ser un aspecte de l'assignatura Valencià: llengua i literatura a la qual no sempre se li dóna la importància necessària. Per tant, em sembla un molt bon foment d'aquesta i, a més, de forma interessant, interactiva, dinàmica i també lúdica, sobretot si pensem que les noves proves del selectiu inclouen examinar-se de la literatura. Com que era tot literatura m'he interessat pel wiki que hi ha sobre llengua del professor Felipe Zayas, Gramática castellana, però en compte de ser una eina interactiva entre professor i alumnes només és una pàgina on exposar la teoria amb exemples. No compta amb un índex sinó que en la pàgina principal es mostren els ítems que es tractaran, això sí, ordenats segons vagen amb l'oració, oració complexa, oració composta i vocabulari, i que estan enllaçats amb textos on es mostra la teoria amb exemples, com ja s'ha dit anteriorment. És dels wikis més pobres quant a explotació de les possibilitats que aquests demostren tenir-hi.Per últim, trobem, com en la primera sessió, manuals d'ajuda per a inciar-se en la formació de wikis sobretot de cara als professors perquè puguen utilitzar-los com una eina més a l'aula, com demostra Aulawiki21 dut a terme per Francisco Muñoz de la Peña Castrillo amb la finalitat d'aportar recursos i ferramentes per a saber explotar les possibilitats dels wikis (per exemple per a posar música en el nostre wiki).


pencil_color.gifSESSIÓ 5
En aquesta darrera sessió, la més interactiva al meu parer, he completat el que li faltava al meu wiki. Ja havia creat un enllaç en aquesta pàgina al meu wiki, així com havia canviat el color, el logo, havia fet una taula de continguts en la banda esquerra de Navegació, continguts enllaçats amb les pàgines que havia creat en el wiki i havia posat una foto a l'inici d'aquest. Ara bé, he introduït una taula de continguts dins de la pàgina principal (anomenada en compte de Home, El meu WIKI) on es tracten els ítems "Literatura 2. 0.", "Wikis sobre literatura per a treballar a l'aula" (en concret dos dels que ja havia vist en la sessió anterior i enllaçats amb els wikis als que fan referència), "Presentacions" (en concret dos: la primera sobre les TIC i la segona sobre El Wiki com a eina de treball de la llengua i la literatura) i finalement "Vídeos" (un sobre el poema Coral Romput de Vicent Andrés Estellés). Amb la incorporació de tots aquests elements d'una manera fàcil i eficaç es comprova com un wiki es pot ampliar tant com es vulga.Després he estat investigant per DotSub, Scribd (guarda documents i permet compartir-los), Slideshare, Box (guarda documents, els quals es poden enllaçar i així compartir-los) i Podomatic (dóna accés als podscats que són sobretot arxius de música que poden ser carregats en qualsevol audio portàtil). He de dir que de tots aquests programes en els que més m'he entés i he tret profit han sigut dotSub i Slideshare. El primer és per penjar vídeos o veure quins hi ha penjats classificats, a més, per gèneres (documentals, instruccionals, videopostcats, trailers...) i que poden ser traduïts a diferents llengües. Sí que he pogut veure un vídeo animat amb subtítols en català (després de demanar translate>catalan), encara que hi ha molts altres que no oferien aquesta opció. L'altre programa em permet veure sobretot presentacions i d'una temàtica molt variada, però com que en aquesta assignatura tractem els wikis, una de les presentacions consultades ha sigut Web 2.0.: Blogs, Wikis i Podscasts.A contniuació, m'he endinsat en el món de Google Reader que dóna moltes possibilitats: des de subscriure's en tants feeds com es vulga, veure'ls de manera ampliada o en llista, destacar els que més interessen, es fan recomanacions dels feeds que poden agradar, etc., però, a més, permet compartir-ho amb la gent que també està subscrita a Google Reader. Jo m'he subscrit a diversos blocs que m'han semblat interessants: entrellum, historias con historias, e-Literatura i Blocs de Lletres. Tot seguit, el tema dels marcadors socials l'hem tractat mitjançant Diigo, com ja s'ha dit en la sessió anterior, que serveix per a registrar els nostres favorits i poder compartir-los, on he penjat dins de l'apartat de "literatura" l'article Literatura 2.0 així com la pàgina www.joescric.com, pionera dins de la literatura electrònica sobre publicació d'obres de qualsevol gènere i lectures digitals també d'aquests. Després he creat un altre apartat en la llista, "Wikis", on he penjat el wiki Històries sobre el senyor Keuner i Wiki d'aula sobre Vicent Andrés Estellés.Després ens hem endinsat en el món dels recursos infintis de Goolge i, una vegada que he configurat el meu compte Google i he modificat una mica la meua pàgina principal (tema de fons, distribució dels continguts, supressió d'altres...), he estat investigant pel Google Imatges i Google Maps, que ja els coneixia però els que no havia vist són el Google Grups (tot i que no he pogut entrar en els grups que hi havia formats perquè no sóc membre) ni el Google Llibres, el Goolge Blocs, el Google traductor (he fet una prova de traducció del català al castellà i algunes formes verbals no les tradueix bé), el Google directori i el Google Calendar. Pel que fa a aquest darrer recurs, com que quan vaig estar mirant el Google Reader vaig entrar en Google Calendar, em vaig fer un calendari i aquest l'he incrustat en el meu wiki personal. Pel que fa al programa Picassa, com ja he dit anteriorment, ja l'havia provat per a fer un àlbum de fotos com si fóra una pel·lícula però el que no havia vist era el mètode per a editar-lo com un àlbum web. Per altra banda, amb Google Documents he vist una altra manera de fer treballs en col·laboració, com si fóra una mena de wiki però amb la diferència que els diferents usuaris poden treballar simultàniament amb el mateix document, que a més de crear documents aquests poden ser carregats, també es poden editar documents ja fets, presentacions, gràfics, formularis, etc, així com ordenar-los en carpetes i fitxers. De manera que és una eina fàcil d'emprar amb la possibilitat de tractar documents de manera col·laborativa, com per exemple el que s'ha fet amb el document de "Tasques de la sessió d'aquesta assignatura". A continuació, amb una exploració de Google llocs webs amb recursos com el ja vist Google Reader però d'altres tan efectius en el món acadèmic com Google Acadèmic (recerca d'articles acadèmics en qualsevol llengua), un se n'adona de la infinitat d'informació que es pot obtenir i emmatgatzemar de manera fàcil gràcies a aquests recursos.L'últim pas ha sigut l'exploració dels diferents i múltiples cercadors, dels quals només coneixia el de google. Eren cercadors o bé generals, com l'esmentat google o Yahoo, o bé tan concrets com 123PEOPLE.ES, que cerca persones en la web. Hi ha de tot tipus, uns que mostren els resultats de manera diferent per categories i amb gràfics, com ara Moot, altres dissenyats per a xiquets, com Yahooligans, altres que ofereixen assessors de cerques, com ara CHACHA.COM. Una altra "supraespècie" seria la dels metacercadors que esdevenen cercadors de cercadors en tant que la informació que es desitja és cercada i localitzada de diversos cercadors, de manera que els resultats són molt majors. Evidentment, aquests metacercadors també tenen desavantatges, com la lentitud, la manca d'interpretació de la sintaxi per a coses molt concretes o la falta d'uns criteris definits per a la selecció de la informació. Alguns dels que hem consultat han sigut: Ixquick, un refinat i potent metacercador on es poden cercar webs, telèfons, vídeos i imatges o Turbo10 que permet a l'usuari agafar 10 cercadors que desitge entre més de 3.000 cercadors.



TREBALL DE L'ASSIGNATURA

copista_medieval.jpg
Copista medieval

ciber_espacio.jpg
Ciberespai


fletxes.jpg




La revolució de la literatura electrònica



ÍNDEX:
  • Introducció
  • Cos del treball
    • Perspectives de futur
    • Aprofundiment en els blocs
  • Conclusions
  • Bibliografia




INTRODUCCIÓ:«És innegable que les noves tecnologies alteren i comprometen la manera d’entendre la literatura com s’havia fet fins ara». Amb aquesta cita tan reveladora s’inicia l’article col·laboratiu de "Una aproximació a la relació entre weblogs i escriptors" que ens ajuda a entendre l’objecte d’estudi que ens plantegem en el present treball. I és que el nostre objectiu concret és veure com s’ha modificat el concepte de literatura amb l’aparició de les noves tecnologies i com afecta això a les figures de l’autor i el lector, especialment, però també de l’editor i de l’objecte del llibre. En relació a aquest objectiu, podríem dir que com a objectiu secundari i intercalat amb el primer seria veure aquests canvis en una de les formes de treball més vigents: els blocs. Així, a continuació farem una panoràmica d'aquesta revolució de la literatura electrònica amb unes perspectives de futur finals encara inimaginables per a després aprofundir en el que suposen hui en dia els blocs com a mitjans d'expressió de tota mena d'informacions, ja siguen purament literàries o no.

És cert que la paraula al llarg de la història ha fet un llarg recorregut. En un primer lloc, hi havia la paraula oral però confiar en la memòria com a font única de saviesa i la manca de possibilitat d’acumular sabers infinits va fer imprescindible la paraula escrita, és a dir, la paraula plasmada en un suport material i, per tant, perdurable. Saber dominar aquesta suposava tindre un poder immens sobre el receptor, per això primerament només la dominaven les altes cúpules de la societat, com l’església. Ara bé, amb l’arribada de Gutenberg i la seua impremta l’any 1450 la situació canviava i la democratització de la paraula escrita es feia possible, ja que aquesta no només arribava a tot el món -els lectors- sinó que feia possible el naixement de la figura de l’autor.Aquesta democratització de la paraula escrita és duta a l’extrem amb l’aparició en l’actualitat del suport digital per a aquesta. El món del ciberespai vingut a través d’Internet suposa un nou concepte de comunicació i un nou concepte de fer literatura. Al costat de l’autor tradicional apareix el ciberescriptor, que en compte d’estar tancat en la seua torre d’ivori per a elaborar una obra està connectat a la xarxa i, per tant, crea una nova escriptura i amb ella una nova relació amb el lector, amb qui manté un contacte multidireccional. D’aquesta manera naix la Literatura 2.0 que es defineix com una literatura digital, és a dir, aquella literatura creada mitjançant l’ús de l’ordinador i les possibilitats que ofereix la xarxa. Aquest dispositiu informàtic és el que està sempre present entre autor> obra literària> lector i és aquest mateix dispositiu el que fa que el contingut puga variar, ja que l’escriptor es troba multitud de possibilitats expressives: «treball amb hipervincles, les imatges o el grafisme permet exercicis inabastables per a la literatura, si més no per a la literatura entesa tradicionalment» (2005: 6). Per aquest motiu també, el centre ja no és l’autor sinó els lectors, que mitjançant les xarxes esdevenen font d’informació amb les seues aportacions, comentaris, suggeriments, etc., que fan a l’autor. Com a propietats d’aquesta Literatura 2.0. predominen la immediatesa, la ubiqüitat, la democratització i l’intercanvi de coneixements, però el que representa sobretot una revolució en aquesta literatura digital és que un llibre sempre està obert a la modificació gràcies al que els lectors aconsellen a l’autor o al que el mateix autor rectifica després de fer relectures.
El context que possibilita l’aparició d’aquesta mena de literatura digital es caracteritza per una baixada dels preus dels ordinadors, una relació d’interdependència entre els creadors de programaris i els usuaris, les aportacions dels usuaris, les publicacions obertes, etc. I en aquest context naix l’Escriptor 2. 0, que es caracteritzarà per una autonomia pel que fa a l’edició, l’editor, els drets d’autor i el finançament extern. Ara bé, també es caracteritzarà per una gran inversió de temps en la seua faena perquè el que importa és la comunicació, així com es caracteritzarà per la necessitat de ser interactiu i multimediàtic.
En relació al que acabem de dir, si pensem en l’etiqueta poc definidora de les “persones que fan/escriuen blocs” podem considerar el fet que hui en dia qualsevol persona pot crear un bloc personal i escriure sobre qualsevol tema que li interesse o li preocupe (art, música, literatura, política, guerra, naturalesa, gastronomia...), de manera que el que fan aquestes persones és crear literatura, és a dir, expressar-se i, de retruc, mostrar-se públicament amb el benentés que aquesta exhibició pot ser llegida per qualsevol persona, una doble cara lògica si pensem que el que fan els creadors d’aquests blocs és intentar comunicar-se, això sí a escala mundial, i això obliga a un intercanvi d’informacions entre un emissor i un receptor.
És cert que hi ha blocs creats per “escriptors” entesos a la manera tradicional com «aquells que publiquen llibres i que desenvolupen una certa activitat intel·lectual pública» (2005: 5) però també d’altres autors que no són o no han sigut prèviament escriptors en aquest darrer sentit sense que això supose una diferència a l’hora de fer el lector la lectura pertinent. A banda, hi ha un altre punt important entorn l’autoria en aquesta mena de blocs i és que l’ús de l’anonimat o del canvi d’identitat «convida a reflexionar en relació amb els gèneres literaris en què aquestes qüestions reclamen més atenció, com ara l’assaig o, més concretament, el dietari» (2005: 6). Per últim, altre aspecte en relació a l’escriptor però també al lector d’aquestes noves formes de lectura com els blocs és que no és possible la professionalització de l’escriptor en el sentit de viure gràcies a la creació i escriptura de blocs perquè ni l’escriptor cobra ni el lector paga, fet diferencial amb la lletra impresa on l’autor publica llibres i els lectors paguen per obtindre aquests sense que açò signifique que en tots els casos l’escriptor puga permetre’s viure del que escriu.
Correlativament trobem el Lector 2.0 i és que la lectura té un futur lligat a Internet i aquesta relació ja en el present ha fet canviar la manera de llegir perquè amb una societat com l’actual amb una globalització en tots els sentits es fan necessaris textos no condicionats per l’espai o el temps. Per tant, ja no només en el cas de l’escriptor hi ha una llibertat en tant a la possibilitat d’autopublicar-se gràcies a la xarxa sinó que el lector pot llegir amb total llibertat, fet que «és una de les diferències principals entre Internet i la lletra impresa» (2005: 5). A més, en aquesta literatura digital el lector és el centre i com que llig per motivacions diferents, el text ha de respondre al que vol i en relació a açò s’entén que aquest lector també puga influir en la modificació de l’obra.
Altra figura modificada en aquesta nova literatura 2.0 és la de l’Editor 2. 0 que, com tots els implicats en el món de l’edició, cerca el nou mercat del llibre electrònic, com fa el projecte ReadonTime basat en la demanda de llibres electrònics que són enviats a les llibreries impresos en un termini breu, o, per exemple, les editorials que deixen que els autors editen i venguen els seus propis llibres amb majors beneficis (Lulu.com: http://www.lulu.com ) o altres que permeten l’autoedició. Així mateix, dins d’aquest món també ha canviat el màrqueting perquè la xarxa ofereix diverses maneres per a promocionar els llibres (samplers, booktrailers, webs de videonovel·la, blocs o iniciatives com penjar capítols cada setmana, etc).
Per últim, dins d'aquest engrantge està el Llibre 2. 0 i és que en la indústria literària la tecnologia està a l’ordre del dia ja que intervé des de l’inici, quan l’autor fa el seu llibre en suport electrònic, fins a totes les maquinàries que intervenen en l’elaboració d’aquest. Però no només intervenen en la producció de llibres sinó que també creen noves formes de lectura (lectors e-books, audiollibres, híbrid de mòbil i lector e-book, enviament de llibres en missatges de mòbil...). L’altra cara de les noves formes de lectura són les noves maneres d’escriure mitjançant Blocs (com per exemple www.blocsdelltres.com ), Wikis (des dels que hi ha per a poder desenvolupar una classe de lectura, com ara Històries sobre el senyor Keuner, fins a wikis per a saber com escriure blocs Escribir en los blogs) Podcast, Twitter, e-books, etc. Però sobretot ara destaquen les obres d’autoria compartida mitjançant aportacions d’internautes que poden ser moderades o no per un autor (http://tranformacions.blogstop.com ). De manera que estem davant d’una literatura de masses.
L’ús proliferat dels blocs ha dut a plantejar-se com a debat si estem davant de la creació d’un nou gènere però el que està clar és que aquests són uns espais que sí que s’ajusten a les exigències actuals però que «no deixa de recordar-nos i evocar-nos gèneres amb una tradició plenament consolidada, com ara l’article d’opinió o, sobretot, el dietari literari» (2005: 5), això sí, amb l’aprofitament dels recursos que ofereixen les noves tecnologies. Així, dins dels blogs predominen les posts (columnes d’opinió o crítiques) al costat dels ciberdietaris, els quaderns d’apunts i els microrelats. Però a més, alguns trets indispensables dels blocs, com és oferir accés a altres possibilitats de la xarxa (enllaços) de manera que es tinga una polifonia d’informacions, així com que oferesquen el diàleg amb els lectors. Un bon exemple d’obra literària on s’aprofita de manera extrema els enllaços com a mostra de les possibilitats que ofereix la xarxa en la creació literària la trobem en Intermínims de navegació poètica (http://www.hermeneia.net/interminims/bibliog.htm). Aquesta és una obra, que com bé s'explica a la seua pàgina, ha esdevingut un hipertext integral en quatre llengües (català, castellà, francés i anglés) on els versos es caracteritzen per oferir enllaços actius que porten a altres versos o pomes. De manera que l’obra ofereix una immensa gamma de lectures possibles que poden dur el lector a una altra dimensió dins de la literatura.
Aquests blocs possibiliten l’aparició d’escriptors autònoms en l’edició de la seua obra i fins i tot arriben a ser guardonats amb premis, que els du, encara que puga semblar contradictori o, si més no, paradoxal, a ser publicats impresos en el que s’anomenen blooks.

PERSPECTIVES DE FUTUR:
Quines són les perspectives de futur respecte a la relació entre literatura i noves tecnologies? Doncs que encara queda molt de camí per recórrer i descobrir, malgrat l’avançament que ja s’ha fet. Així, el llibre imprés encara conviurà molts anys amb els llibres digitals. Però el que està clar és que el fet literari ha canviat amb les tecnologies digitals: s’ofereixen noves possibilitats d’aprofundiment (hipertextos, enllaços...), obertura a nous procediments (obres en col·laboració...), autoedició, etc. Sí que és cert que ara tot açò pot ser, encara que cada vegada menys, una novetat per als autors i per als lectors però amb el pas del temps passarà a ser normal perquè les noves generacions creixen ja dins d’aquest context. Podem dir que amb aquesta relació apuntada inicialment es pot aconseguir una escriptura totalment lliure, sense que siga del tot cert, ja que realment no és possible aquesta “absoluta llibertat” perquè Internet també és controlat per empreses privades però és el que més se li aproxima. És evident que una negació a totes aquestes eines que possibiliten aquesta escriptura lliure suposaria negar un futur que ja estem vivint però que encara s’ha de mostrar en tota la seua esplendor.

APROFUNDIMENT EN ELS BLOCS:
Si ara parem una mica més d’atenció de l’oferida als weblogs podrem veure el que suposen aquestes noves plataformes d’expressió. Per a aquest afer l’article d’Enric Gil i Garci, «El weblog com a nou mitjà de comunicació online» és molt aclaridor ja que a banda de definir amb minuciositat què és un weblog (el seu concepte com a espai web format per entrades de text de diversa índole, l’ordenació de continguts seqüencials, el temps en relació al fragmentarisme del text o les possibilitats d’edició que ofereix) i de parlar dels sistemes de publicació amb què compta, el que ens interessa sobretot per al present treball és la classificació tipològica dels weblogs que apunta en base a dos paràmetres.
I és que hi ha diversos intents de classificació dels weblogs segons la tipologia però per a l’autor del present article la de Branum (2001) és la més clara en tant que parla de dos tipus fonamentals: l’estil de filtre i l’estil lliure. El primer fa referència a llistes d’enllaços a llocs externes de la web i se situen als inicis d’Internet. El segon estil i més important, que ha dut aquest fenomen online a la fama

«no menysté les llistes d’enllaços, tot i que reflecteix sobretot el món interior de l’autor, amb modalitats que inclouen el diari tradicional (dietaris interactius personals o quaderns de bitàcola) i els quaderns de notes, amb valoracions personals, menys intimistes, del que succeeix en el món.» (2004: 4)

De manera que amb els weblogs actualment està creant-se una nova forma d’expressió, però una forma d’expressió íntima i subjectiva, a pesar d’haver-hi graus diferencials. És una nova forma de fer literatura tot i que no necessàriament siga creació literària sinó

«des de bitàcoles que s’ajusten perfectament a la forma del diari íntim, amb la paradoxa de la inclusió de comentaris, fins a exemplars d’anàlisi política, creació literària o innovació tecnològica (quasi sempre en l’àmbit de les TIC). No oblidem tampoc els fotoblocs, constituïts tan sols per imatges, o els diaris de guerra (warblogs), popularitzats arran de la invasió de l’Iraq.» (2004: 4-5).

El pas d’un estil a un altre va ser propiciat per l’aparició d’una plataforma com Blogger de fàcil ús amb què tothom amb uns mínims coneixements sobre navegació podia publicar les seues inquietuds sobre el món en el qual vivim. Crida l’atenció el fet que el que més es destaque dels weblogs no és que siguen un mitjà per a escriure sobre els interessos personals de cadascú o de determinats grups de persones sinó més bé com «un nou espai de publicació en línia» (2004: 5). De fet, l’autor del present article encara fila més prim i cita a Rebecca Blood per a utilitzar una afirmació que fa respecte del tema: «de la mateixa manera que el correu electrònic ens ha fet escriptors, els blocs ens han fet editors» (Blood, a DDAA, 2002: X), ja que la senzillesa és el que prima i el que, en conseqüència, més atrau.
Per tant, estem davant d’un nou espai de publicació en línia però també d’expressió sobre les inquietuds personals i col·lectives, i, en general, de la realitat que ens envolta cada dia. En els weblogs el que compta és el blogger que expressa, escriu, edita i publica allò que li interessa sense necessitat d’acudir a intermediaris i establint una única comunicació entre ell mateix i els possibles lectors que visiten el seu bloc. Queda clar, per tant, que el bloc és més que una ferramenta que s’incorpora al nou mercat literari via online. Biel Mesquida el defineix com un espai on es pot escriure sobre infinitat de temes des de perspectives molt diverses perquè segons diu:

«el blog com a lloc privilegiat per fer una escriptura experimentadora, una escriptura plena de potencialitats, troballes, exploracions, pèrdues, interaccions, mescles, territoris nous de trinca, debats, carícies, desesperacions, mescladisses de textos, construccions de quadres polimediàtics, lligams i lligues, cambres d’ecos, etc.» (2008a: 9)

De fet, al·ludeix a les característiques que el defineixen: la llibertat amb què es pot escriure, el caràcter provisional i, per tant, modificable del text escrit, així com el seu estat intermedi entre l’oralitat i el text escrit. Realment aquesta llibertat no només d’escriptura, cosa que ja és un gran avanç, sinó de lectura (un bloc, com ja hem dit anteriorment, pot ser llegit per qui vulga i des d’on vulga, amb la possibilitat fins i tot de fer comentaris constructius o destructius sobre el que hi ha escrit) és la part que més enganxa als bloggers ja siguen catalans o de l’altra punta del món. Biel Mesquida ho explica així:

«descobria també que allò era un reservori d’escriptures provisionals —i no em sap greu ni em fa vergonya confessar-ho— que em feien escriure: que em feien escriguera. Allò era un prodigi. Un full on podia pintar cuadres de paraules amarades de fragilitats, de provisionalitats, que, per les meravelles de la tecnologia (del sabers contemporanis), podien ser llegides tot seguit per tot el món i per tot el planeta. I per afegitó els lectors eren lliures per escriure comentaris, dir la seva, criticar-me, insultarme, estimular-me, deprimir-me, tocar-me amb els seus mots, menjarme, perbocar-me, etc. És bell i dur. Escriptura provisional en llibertat i que produeix llibertats de lectura i de resposta. Sempre havia sabut que l’escriptor ver és un creador de llibertats. En el blog ho és doblement: per l’escriptura en llibertat que practica i per la llibertat que dóna als lectors per dir la seva.» (2008a: 9-10)

Per a concloure aquest treball, hem volgut mostrar un vídeo molt il·lustratiu de quina és la relació actual entre Internet i la Literatura, on es parla d'aquesta nova relació com una font de possibilitats immenses on s'hi troben des de podscats fins a blocs però que, a més, suposa una nova forma d'expressió amb la possibilitat de ser llegida per tota mena de lectors (tot i que sempre hi ha cercles habituals de lectors de determinats blocs). Aquests blocs, i com ja s'ha dit a l'inici, arriben a assolir una importància tal que són traduïts en una versió impresa que és l'altra cara de la moneda, ja més antiquada però encara vigent, d'aquesta literatura:






CONCLUSIONS:Una vegada vista l'evolució que s'ha produït des de la paraula oral fins a la paraula digital, podem dir que, com ja s'apuntava a l'inici, les noves tecnologies han resultat ser un revolució en tots els sentits (manera de comunicar-se, relacionar-se, consumir, etc) però el sentit que ens interessa en el present treball és la manera de fer literatura. Aquesta nova manera de fer literatura (Literatura 2.0) no només afecta al text escrit que té nombroses possibilitats d'ampliar-se i resulta ser molt més versàtil, sinó que també afecta a la figura de l'escriptor (Escriptor 2.0), a la figura del lector (Lector 2.0), a la figura de l'editor (Editor 2.0) i, fins i tot, al format del llibre (Llibre 2.0). Estem davant d'una literatura multimediàtica, amb més llibertat de creació i d'edició, a més de ser una literatura amb més llibertat a l'hora de ser llegida i interpretada (on les interpretacions dels usuaris lectors han pres una gran importància a l'hora de crear l'obra).
Està clar que estem en els inicis d'aquesta revolució però s'augura que serà duradera o més bé el futur clar que ens espera. Les noves generacions ja naixen en aquest context digital que als presents ens pot resultar encara massa novedosa però que no podem negar que obri infinitat de portes en les quals hem d'estar dispostos a entrar si volem avançar al ritme que avança la societat sencera.



BIBLIOGRAFIAAutors diversos (2008a). La catosfera literària 08. Valls: Cossetània.
Bataller, Xavier; Escobedo, Eloi; López-Pampló, Gonçal (2005). “Una aproximació a la relació entre weblogs i escriptors”, Caràcters 31 (Fitxa d'aquest article en Traces).
Gil i Garcia, Enric (2004). “El weblog com a nou sistema de comunicació online.”, Campsentelles 7; http://www.santfost.com/weblog_online.pdf
Ibañez, Toni (2008b):"Literatura 2.0", bloc Entrellu: Literatura 2.0 ( http://www.freewebs.com/tonibanez/LITERATURA%202.0.pdf )
Molist, Mercè (2006). “La blocosfera catalana”, Coneixement i societat 10. Barcelona: Dursi. http://www10.gencat.net/dursi/generados/catala/departament/recurs/doc/cis10_molist.pdf