Nom: Àngel Velasco
Correu: anvecres@alumni.uv.es
PRIMERA SESSIÓ

Especialment, després de la lectura atenta de la lliçó inaugural en la UOC de M. Castells que apareix al wiki, “Internet i la societat red”, i de conèixer els continguts i les dades que aporten alguns documents inclosos en aquesta primera sessió o primer tema, m’agradaria sintetitzar-ho amb algunes idees o conceptes (alguns d’ells manllevats del sociòleg citat) molt concretes, que, d’alta banda, alguns d’ells voldria també introduir-los com arguments o motius de debat.
Abans de continuar, però, dir que seguisc els treballs del sociòleg i estudiós dels efectes de les noves tecnologies en la societat Manuel Castells, al que considere un dels estudiosos que més i millor està analitzant els canvis econòmics, socials i culturals que estan transformant ràpidament el món actual. Fet i fet, el llibre en qüestió que ix citat als apunts de la sessió és una referència en aquests estudis. M’agradaria però destacar també el volum segon d’aquesta trilogia, el que porta per títol El poder de la identidad, on s’explica la relació entre el jo i el món, és a dir, entre la globalització i la identitat. Aspecte que, d’altra banda, miraré d’introduir en algun dels debats.
En primer lloc, pel que fa a INTERNET, sóc del pensar que, malgrat que suposa un augment del control del sistema polític i del poder per part dels ciutadans, en definitiva, augmenta la llibertat, no s’ha d’exagerar, quan no està excessivament mitificat. Per exemple, seguint a Castells, aquest sociòleg afirmava en una entrevista recent, arran del nou llibre que ha publicat, Comunicación y poder, que al remat de tot són les grans empreses les quals “comercialitzen la llibertat”. És molt significatiu en aquest sentit les observacions de Castells quan afirma que “el poder està en les ments”, i que “s’exerceix a través de la comunicació”, i afegiria jo ara el paper que en aquesta tenen les actuals tecnologies de la informació i la comunicació (les TIC).
En segon lloc, l’altre aspecte a destacar és allò referent al WEB 2.0, que l’entenc com una nova manera, o maneres, de socialització i de cultura. En altres paraules, per exemple, constitueix allò que els experts anomenen la ciberciutadania, o noves maneres de relacionar-se la ciutadania a través de les TIC; també, la digitalització d’arxius històrics; l’intercanvi d’informació bibliogràfica i comercial, l’(auto)edició virtual, etc. Potser per això, podríem dir també que el Web 2.0 es més una actitud y no tant una tecnología.
En definitiva, com assenyala també Castells, i d’altres sociòlegs, com Salvador Cardús, entenc que internet, o les noves TIC, poden comportar actituds i comportaments, crítiques o opinions, que van des d’una individualització extrema, o la crítica social confusa, irregular, l’excés d’informació arxivada o innecessària, a les noves formes de participació i organització social i política on la xarxa té molt a dir, tant pel que fa a les relacions personal com col·lectives.

SEGONA SESSIÓ

La segon sessió està centrada en el(s) WIKI(S) que, després de llegir els documents, escrits o d’audio, destacaria a grans trets que és un lloc web col·laboratiu, i que pot ser editat des del navegador pels usuaris o membres.
Afegiria també que les característiques dels wikis, anotades al llarg d’aquest temari o sessió, els converteixen en una eina dinàmica (a diferència més bé dels blocs) efectiva per a l’escriptura col·laborativa; cosa que permet, en primer lloc, que puguen ser més usades, com s’explica en algun exemple, en empreses i comunitats com a webs i intranets econòmiques i eficaces per a la gestió del coneixement (que les fa molt adients per al món educatiu, com queda clar en els distints i moltíssims exemples de tipus i ús dels wikis que apareixen). A més a més, en segon lloc, aquestes eines permeten que molts projectes són oberts al públic en general, accessibles, per tant, a qualsevol que disposi de connexió a internet, i permeten fer edicions sense cap mena de filtre previ.
Els wikis són, en definitiva, un autèntic mitjà d’hipertext, amb estructures de navegació no lineal. Cada pàgina conté un gran nombre de vincles a altres pàgines i, a més, permet les comunitats de wikis.
Projectes i exemples d’aquesta eina serien alguns dels citats en la sessió: Viccionari, Viquitexts, Viquillibres o Viquidites.
Per afegir ara alguns punts crítics o de discussió (per exemple, a un dels projectes més arrelats i coneguts, com la Vikipèdia), que són també els més referits dins la comunitat vikipedista, no exempts de contracrítiques, serien els de si els continguts acaben per ser fiables o amb la credibilitat que se’ls s’ha d’exigir, atès que, en prou ocasions, en algunes entrades poden aparèixer o persistir errors o aspectes erronis difícils de detectar. Per no citar ara tot allò que es coneix com a “vandalisme”, és a dir, modificacions inapropiades, incorrectes o ofensives dels articles de la enciclopèdia, que poden arribar, fins i tot, a paralitzar projectes com aquest. O aquell altre que té a veure amb la tendència a contenir més articles relacionats amb perfils relacionats amb els col·laboradors.
Finalment, pel que fa a l’aspecte tractat en la sessió: “Pedagogia dels wikis”, i seguint al citat Renée Fountain, de tots els valors pedagògics que tenen els wikis, destacaria ara els següents que és el que, des del meu punt de vista, el fan, com a eina de comunicació, més atractius:
  • Ús democràtic del web i que promouen la escriptura i la redacció de contingut per usuaris no tècnics o experts.
  • Els fòrums o espais de discussió que tenen associats molts wikis, i que eduquen en el debat obert i l’espai de diàleg, facilitant, doncs, l’edició col·laborativa i oberta en molts nivells.
  • El fet que els wikis generen “patrimoni cultural col·lectiu durable”, aspecte que es pot comprovar, sobretot, en les tasques del professorat i alumnat dins els centres escolars. Per exemple, quan un treball escolar té una dimensió pública àmplia i té una vocació de permanència, adquireix una altra dimensió per als alumnes o professors (autoexigència, automotivació, autoaprenentatge, etc.), cosa que acaba amb la millora de les competències comunicatives.

TERCERA SESSIÓ

En general, avui en dia, amb l’aparició i extensió dins la societat de les noves TIC i els processos de digitalització, parlem ja d’un nou sistema comunicatiu i de relacions, tant personals, laborals, comercials o empresarials, o de qualsevol altres tipus. Les característiques que definirien aquest nou sistema comunicatiu són: el trencament del temps i de l’espai, la hipertextualitat, la multimedialitat i la interactivitat.
Destacaria ara la hipertextualitat i la interactivitat com a trets definitoris d’aquest nou o més recent escenari comunicacional. La digitalització dels textos, per exemple, iniciada ja en la dècada dels setanta, ha originat sistemes i productes diversos que poden ser molt útils en la investigació filològica o literària. Un dels més coneguts seria l’HIPERTEXT, un bon exemple de les possibilitats de la lectura no seqüencial que caracteritza les obres de referència o determinades recerques en l’àmbit de la filologia, com ara l’edició de textos, per parlar d’un àmbit concret.
L’hipertext és, segons el DIEC, un “sistema d’organització i de consulta de la informació per ordinador que es basa en la combinació de fragments textuals o gràfics de manera associativa i per nivells”. Ara bé, és una definició poc pròpia, i no esmenta, a més, la característica que ha esdevingut fonamental: la referència encreuada a partir d’enllaços que permeten saltar a qualsevol part d’un mateix document o a qualsevol altre document, situat arreu del món.

Són interessants també algunes observacions o ressenyes fetes arran del text de Cassany, sobre les maneres de llegir avui en dia i de relacionar-se davant els textos i la producció de textos per altres, i incidint en aspectes com la ideologia que s’amaga darrere dels textos i del llenguatge. Al cap i a la fi, la tria de la informació, la capacitat de relació amb els textos i el contrast amb d’altres, són elements claus en el procés de comunicació. En definitiva, s
aber usar la informació per poder per poder tenir el coneixement que se necessita per al que un vol.

Finalment, el llibre de Guillermo López Garcia i d’altres, El ecosistema digital, aporta la teoria i els elements pràctics i reals que caracteritzen avui en dia el món de la comunicació interpersonal i de la mateixa comunicació en massa; que poden augmentar la participació ciutadana i, per tant, la millora de la democràcia en un nou ecosistema, digitalitzat, que aprofite les noves tecnologies.

QUARTA SESSIÓ

Aquesta sessió explica, a grans trets, la gestió d’un wiki. O, si es vol, té com a part central i temàtica el wiki, i les eines i entorn les principals aplicacions (generalment dìdàctiques) que es poden utilitzar-hi: com ara, l’enllaç de pàgines, la descàrrega i allotjament de documents o la inserció de fotos, arxius d’audio i de widgets. També, es poden consultar un bon grapat de wikis.

També és destacable l’apartat a informar i explicar tot allò referent a la iniciació al wiki i molt especialment a aquells relacionats amb el m´`on educatiu, com els wikieducatius. En aquest sentit, m’agradaria ressaltar el curs de wikispaces de Vicenç Martínez, o, pel que fa al segon aspecte, l’explicat per Laura Domènech.

Finalment, dins de les utilitats d’internet o recursos bàsics per al treball i la gestió dins un wiki, m’agradaria destacar Mindomo, una utilidad on line que ens permet crear allò que anomenem “mapes mentals”, d’altra banda una novetat temàtica suggeridora per a mi i que desconeixia en bona part, almenys pel que fa a la inserció d’elements multimèdia o de publicació en la web. Crec, però, que el més ressaltable del recurs és que permet el treball corporatiu, aspecte clau en les possibilitats que aporten les TIC.

Per acabar, m’agradaria destacar aquell apartat referit a guardar i allotjar documents, que trobe molt interessant, per defugir del fet de pensar en el nostre ordinador com a única possibilitat de contenidor i propietari, o de l’individualisme del nostre treball, per pensar en tot allò que tant es ressalta en aquestes sessions que és el fet de les immenses possibilitat que s’obren amb les TIC per al treball corporatiu o col·lectiu. Destacaria ací les eines Scribd i Box.net.

QUINTA SESSIÓ

Aquesta sessió s’enceta amb un apartat i incideix amb la subscripció, agregació o sindicació/redifusió de continguts web, per continuar amb la descripció, funcions, aplicacions i ús de un bon grapat de materials i recursos multimèdia bàsics, i de distinta índole. Com els anomenats marcadors socials, tipus Diigo, eina molt interessant i útil i que permetria poder accedir a la nostra llista de favorits des de qualsevol ordinador connectat a Internet. També, destacaríem aquells llocs que permeten guardar i gestionar documents, especialment textos tipus word o pdf. des de qualsevol ordinador, com Scribd o Box.net. De l’Scribd, a més de pujar o descarregar documents, igualment, l’usuari podrà subscriure’s a les persones que tinguen un perfil professional que a un li pot interessar.

Destacaria també llocs o espais com el DotSub, des d’on pots accedir a moltíssims vídeos escampats pel món, i a més, subtitulats en molts idiomes. A més a més, almenys com a punt destacable i que permet la nostra acció o intervenció, existeix l’opció de pujar-hi vídeos i de subtitular els vídeos propis o altres que ja hi són. Semblant a aquesta pàgina, citaria també la pàgina o espai anomenat Podomatic, un lloc per poder pujar també arxius de vídeo, i de música, per fer-los accessibles a tothom.

Finalment, la sessió té un extens apartat sobre Google i moltíssimes de les aplicacions a les quals es pot accedir si cap es subscriu. Des de cercador d’imatges, mapes, llibres, blocs, traductor, agenda i calendari, gestió de correu electrònic, fins a un cercador de grups per al debat o l’especialització del debat.

Per acabar, la sessió se complementa amb el llistat d’un bon grapat de cercadors, coneguts i no tan coneguts, de diversa índole, més generals, o més específics, amb la descripció bàsica dels mateixos. Ens recorda també aquells altres que anomenem “metacercadors” (cite jo ara, per exemple, Copernic,que és el que sol usar jo).




EL PSIQUIWIKI
caminante.gif
Una aproximació a un projecte de wiki de les jornades de Psicologia i Identitat Nacional

http://intratic19.wikispaces.com/


1. INTRODUCCIÓ: presentació i justificació del wiki

El present treball parteix d’una realitat com són les jornades de Psicologia i Identitat Nacional, i que venen fent-se ja des de fa més de 10 anys i arreu dels territoris de parla catalana. Aquests jornades foren plantejades des d’un primer moment com a fòrums i espais de debat on es parlés directament dels problemes identitaris de les col·lectivitats socials i nacionals i del tipus de globalització de les societats actuals (sobretot, des del punt de vista de la nostra o de les que més s’assemblen a la nostra), de drets individuals i col·lectius. I tot això, sobretot, en un món, cada vegada més globalitzat, sí; però, com molts estudiosos constaten (Castells: 1997, 2004; Torralba: 2004) excessivament mono-punt-de-vista. Pensem també, però, que la psicologia social, junt a d’altres disciplines, la sociologia i sociolingüística, l’antropologia i la filosofia, la història social, etcètera, tenen molt que dir i un repte al davant que afrontar. Per això, aquells que formen part de l’organització de les jornades, com aquells altres que han participat, pertanyen a diferents camp de la gestió del coneixement.

Arran d’aquestes jornades, un altre aspecte a destacar, més enllà de la paraliteratura assagística o periodística creada (nombrosos articles, discursos de presentacions de les jornades o publicacions posteriors, un bon grapat de ressenyes periodístiques o d’especialització, etcètera), o de l’aparell gràfic i audiovisual que ha acompanyat a les distintes edicions de les jornades (fotos, cartells, díptics, arxius sonors d’intervencions dels ponents, etc.), són les diferents edicions i publicacions que s’han fet, en tots els casos, a través d’alguna editorial o institució de l’àmbit catalanoparlant (La Busca, Afers, o l’Institut d’Estudis del Baix Cinca). Açò, però, comporta en general, una forma de treballar i organitzar-se, si voleu, tradicional, que no té en compte, o mira o explota poc els avenços o les noves tecnologies de la informació i comunicació, que amb unes altres perspectives com les que comentarem més avall, permetrien una nova manera de treballar i noves maneres de gestionar el mateix treball cooperatiu i dels membres que interactuen. En definitiva, una nova gestió del coneixement pel que fa a aquests camps de treball i d’estudi. Només cal donar una ullada a alguns estudis sobre usos i consums culturals del mercat, per exemple, el de parla catalana al País Valencià fet per la Fundació Audiències de la Comunicació i la Cultura (http://www.fundacc.org/www/fundacc/ca/dades/informe-public-i-gratuit.html), per adonar-se de la importància d’aquests factors i mitjans tecnològics més actuals per accedir i compartir avui en dia la informació, o per crear nous discursos i debats.

En altres paraules, internet i els profunds canvis tecnològics que estan revolucionant la manera d’entendre i percebre el món i la cultura indiquen que els processos de gestió del treball i del temps o del coneixement han de córrer o avençar paral·lelament. Sóc del pensar, però, com molt bé apuntava M. Castells (2004), que “el problema en el nostre tipus de societat no és tant tenir o no tenir internet, com tenir la capacitat cultural i educativa de viure la societat de la informació” (entrevista feta per Mercè Miralles per al diari Presencia, 20/26-II-2004).

En el cas que ens ocupa ara, ni la mateixa gestió o organització d’uns esdeveniments com puguen ser unes jornades d’aquestes característiques, ni la posterior divulgació de les mateixes, poden desaprofitar les noves eines que les noves TIC ens aporten avui en dia. Per exemple, el món de la comunicació i informació o divulgació de la mateixa i de l’organització, no pot entendre’s, o ben prompte no s’entendrà en la seua globalitat, sinó es tenen en compte el paper, literari o no, més didàctic o no tant, més empresarial —comercial— o no, de les noves plataformes com els wikis. I per això volem estendre aquesta possibilitat a la nostra experiència. O el que tenen els blogs per poder divulgar les idees o també com a factor d’augment de coneixement, a més de la simplicitat, caràcter dialogant i característiques d’immediatesa i personalització que aporta aquesta eina (Mercè Molist: 2006). Vegeu també per exemple el blog creat per aquest treball i relacionat amb la temàtica del wiki: http://removent.wordpress.com/.

A més a més, les noves perspectives que obren el mercat del llibre electrònic i el de les noves maneres d’autoedició o, fins i tot, d’edició per encàrrec, suposen que per divulgar determinats missatges o noves fonts de reflexió o coneixement cal treballar per altres vies o camins. Sóc del pensar que els llibreters —o grups de treball com aquest que organitzen aquestes jornades amb les mirades ficades en publicacions futures de llibres—, que vulguen continuar en el negoci van a tenir que fer alguna cosa més que col·locar llibres en les prestatgeries o qualsevol espai web i esperar a vendre’ls.


I en vull aturar en aquest aspecte del llibre electrònic. Per exemple, el El Ministeri de Cultura ha publicat recentment (8/IV/2010) un informe sobre el Llibre Electrònic. El document, que ha estat elaborat pel Grup de Treball sobre el Llibre Electrònic de l’Observatori de la Lectura i el Llibre, analitza l’impacte del llibre electrònic en el sector del llibre i en els hàbits lectors. Podem accedir-hi a través de: http://beatcat.blogspot.com/2010/04/el-ministeri-de-cultura-publica-un.html. A grans trets, segons l’informe, “la transformació digital està en marxa i tot sembla indicar que és imparable. Les últimes dades, de 2009, apunten a un creixement de l’edició electrònica a Espanya que supera el 48% enfront a les dades de l’any anterior. No obstant això, tant autors com lectors, llibreters, distribuïdors i, especialment, editors, estan afrontant aquest procés de canvi amb certa cautela deguda a dos factors: d’una banda, la necessitat de readaptar l’actual marc legal als nous requeriments de l’entorn digital; de l’altra, l’absència d’un model de negoci definit.”

“El 2011 un gran nombre d’editorials tindran més de la meitat del seu catàleg digitalitzat, les novetats aniran ocupant cada vegada més espai en l’oferta digital, igual que els títols destinats a la lectura en dispositiu lector; es reforçarà la tendència a utilitzar simultàniament diversos canals de comercialització, encara que amb major pes de la venda a través del web de l’editorial, seguida per plataformes genèriques i llibreries.” (Font: Nota de premsa del Govern de l’Estat espanyol (8/4/2010).

Creiem al mateix temps que la gestió en grup entorn aquestes jornades afavorit per internet i l’ús de les TIC dóna una nova perspectiva organitzativa i de gestió i permetria algunes transformacions en els processos d’aprenentatge i captació de nous misatges i discursos, la divulgació de la informació i de la coneixença, ja que afavoreixen la democratització i l’apropament de la ciutadania en un nou “ecosistema digitalitzat” que aprofite aquestes tecnologies (Guillermo López: 2005).


2. OBJECTIUS

Especialment destacable o leit motiv d’aquest projecte de wiki seria el fet de promoure un espai de comunicació obert i de debat entre professionals i públic en general o interessats en temes sectorials concrets, com aquest d’àmbit, si més no, psicosociològic, o psicolingüístic, d’especial interès al nostre entendre, a partir de la creació de grup(s) treball i que augmente la interactivitat entre els col·laboradors i usuaris.

En altres paraules, la intenció seria mostrar, malgrat el caràcter provisional del wiki, i de la seua posada en pràctica en un futur, com és d’eficaç una plataforma o eina de treball en grup d’aquestes característiques que tindria com a objectiu final facilitar el treball en grup, per així crear i gestionar coneixement, fer contactes per col·laborar i comunicar-se en xarxa.


3. CONTINGUTS I ESTRUCTURA DEL PSIQUIWIKI

La plataforma disposa d’una sèrie d’eines de participació en línia per trobar i aportar informació en una comunitat virtual de professionals o d’un col·lectiu amb interessos comuns.
L’estructuració dels continguts (actualitzats immediatament si s’escau) s’ha fet a través de cinc pàgines o apartats:
1a. A manera de presentació, amb el títol del wiki s’ha inclòs una il·lustració (en aquest cas, un cartell que es va utilitzar en una de les jornades) i un text introductori-explicatiu del que són allò que venim anomenat psicojornades culturals.

2a. Inclou la documentació bàsica de les jornades: programacions, alguns dels textos de les jornades per presentar-les, textos de les ponències i resums, fotos, cartells i díptics i arxius sonors, entre d’altres documents.

3ª. Va referida i inclou les diverses publicacions fetes arran de les mateixes ponències de les jornades i informació dels llibres i de les editorials on s’ha publicat: portades i formació bàsica dels llibres, ressenyes periodístiques o d’un altre nivell, escrits o informació referent a les presentacions, articles d’altres autors relacionats amb la temàtica tractada. El mateix espai podria incloure diferents arxius en pdf. o qualsevol altre format de digitalització dels mateixos llibres.

4a. Un quart nivell seria per a incloure alguns enllaços a espais virtuals o webs (biblioteques, institucions o altres organismes, etc..) o blogs que ajuden i complementen l’accès a més informació o per augmentar el coneixement respecte temes relacionats i treballs de persones relacionades que treballen aquests camps. A més a més, aquest apartat disposaria d’una sèrie de recursos d’accès a altres espais i registre en eines específiques per aconseguir fotos, arxius sonors, baixada i pujada de vídeos, etc., cercadors, o per guardar documents en espais externs, i que que puguen facilitar el treball intern dels membres administradors o usuaris subscrits. És el cas, com hem fet en algun cas nosaltres, de DotSub, Youtube (vídeos), Scribd (documents visuals), Slideshare (presentacions) Box (documents), Podomatic (àudio, música), etc.

5a. Finalment, un aspecte important a destacar, perquè al cap i a la fi és el que dóna sentit a aquest projecte de wiki, és la comunicació interna i externa que permet una plataforma com aquesta. Comptat i debatut, ha d’haver un grup d’administradors i usuaris per a la creació i la gestió, o de comunicació privada entre els membres (amb un administrador com a mínim) i amb la possibilitat d’haver-hi més d’un únic grup de treball. Les comissions per a la gestió o resolució de problemes es tractarien també com un grup de treball. I, d’altre costat, també ha d’haver-hi un fòrum de discussió públic i obert, un espai de debat i de comunicació externa (amb les eines necessàries: telefonia per internet, missatgeria instantània, espai per al xat, fòrum, videoconferències, etc.).

Pel que fa a cada grup de treball tindria un o més membres autoritzats a gestionar quins usuaris poden accedir a la intranet del grup i amb quin permís hi accedeixen (lectura o escriptura). Igualment, quant a la gestió dels membres d’un grup de treball, els usuaris autoritzats a gestionar els membres d’un o més grups de treball podran afegir o esborrar usuaris dels grups des de la plana “Grups de treball”, previ acord amb el(s) administrador(s). A més a més, es gestionaria també una llista de distribució del grup amb la qual es podran enviar un butlletí de les novetats a qui hi estiga interessat o subscrit.


4. VALORACIÓ FINAL: COMPARATIVA AMB ALTRES WIKIS I CONCLUSIONS

Les noves tecnologies afavoreixen el treball en grup. Si bé les plataformes de comunicació d’aquest tipus, com ho són els wikis, estan arrelades, sobretot, en els camps de les enciclopèdies coorporatives (tipus wikipedia), projectes de codi obert (tipus Apache Software Foundation o Ubuntu) o en el món de l’educació (podem revisar qualsevol dels que apareixen en aquest mateix wiki del mòdul), no són els únics camps del coneixement on es poden aplicar amb èxit. Fet i fet, podem constatar l’èxit d’altres plataformes ja creades i en funcionament, dins del món del servei públic, com els grups de treball o comunitats de cuidadors, gestors de residències, etc., per exemple, les creades pel Centre de Documentació de Serveis Socials de Catalunya (http://dixit.gencat.cat/portal/xarxa/grups.html), o en els afers de la gestió del coneixement en la contractació pública, com el Wikicontratación (http://contratacionpublica.wikispaces.com). Al remat són experiències exitoses dins l’àmbit públic que mostren l’eficàcia d’aquestes plataformes pel fet de crear i promoure un espai de comunicació i debat entre professionals sobre temes sectorials d’especial interès.

En un altre pla, a nivell de la comunicació més privada, trobem experiències interessants com el wiki del Partit Pirata (http://www.partidopirata.es/wiki/), que comporta una idea molt original i poc convencional pel que fa al funcionament dels partits polítics; en definitiva, una manera de guanyar el discurs polític del futur i una altra manera de viure les idees polítiques. L’assemblearisme que el caracteritza fa el seu wiki especialment adient per als objectius marcats: participació ciutadana i eficàcia.
També, i per destacar dos wikis semblants, o amb continguts semblants, i que explicarem més avall, són per exemple, el wiki Podcast (http://www.podcast-es.org/index.php/Jornadas_de_Podcasting_Barcelona_2006 ), o, dincs del projecte Wikivia, l’organització d’una jornada sobre seguretat vial (http://www.wikivia.org/wikivia/index.php/Jornada_%22La_seguridad_vial_en_la_empresa._Buenas_pr%C3%A1cticas%22).

Finalment, un altre exemple en un altre camp molt pràctic, com és l’estricta organització de grups de treball per poder organitzar-se i planificar i treballar els seus projectes és el wiki de Groups.Drupal (http://groups.drupal.org/groups), excel·lent plataforma de treball de grups per a projectes i empreses diferents dins d’un mateix espai.

A grans trets, si ens fixem en els wikis citats, incloent-hi el que hem projectat nosaltres, especialment el del Partit Pirata, el wiki de la contractació pública i el de Groups.Drupal, malgrat les temàtiques i orientacions diferents, tenen característiques formals i d’interacció comuns com són l’estructura, el soport o el concepte; o la voluntat de romandre en el temps —si voleu, en alguns casos, la voluntat manifesta de ser útils més enllà de la web col·laborativa.

En concret, a diferència del Psiquiwiki, el wiki del Partit Pirata, per exemple, no s’hi mostra en l’estructura general i ràpidament accessible d’una secció explícita de documents, que una organització d’aquestes hauria de tenir. A més, trobem a faltar la mancança de recursos (allotjament de documents i d’altres tipus d’arxius, etc.) tant per a ús de comunicació externa o interna i que ajudaria a una millor interacció entre els membres i el per compartir documents i informació. I destaquem aquest aspecte en un wiki, per cert, orientat totalment —i amb els recursos inclosos— a la participació ciutadana o dels membres de l’organització (fòrum, blog, xat, llistes de correus, etcètera). A destacar també en aquest wiki la bona organització dels continguts.

En segon lloc, a diferència de la resta, repetisc, inclòs el projectat per mi, el de Groups.Drupal és el més destacable en quant a l’organització de grups de treball o l’actualització de les notícies o esdeveniments i el més útil i pràctic pel que fa a aquests trets, però potser, massa asèptic o neutre i menys present.

En tercer lloc, si ho comparem amb el que hem definit com a wiki públic, el wiki de la de contractació pública, a diferència dels altres, allò més que més destaca d’entrada, és l’explicació dels continguts del wiki en qüestió, més que excel·lent i apropiada als objectius d’aquesta plataforma. Aspecte, d’altra banda, que hauria de ser clau en la major part dels wikis creats. En canvi, a la plataforma li manquen eines o actualitat d’esdeveniments i no explicita com cal ni els recursos o procediments que poden usar-se per millorar la interacció entre els actuals o futurs membres, cosa que permetria millor la fixació i/o filtració de la informació i coneixement.

Finalment, he volgut considerar l’estructura i continguts de dos wikis creats explícitament per donar fe o al voltant d’algunes jornades concretes, aparentment amb finalitats semblants al projectat per mi: un, el wiki del Podcast-es, molt complet, i el de Wikivia centrat, sense més, en una jornada d’aquesta temàtica. Pel que fa al primer cas, la plataforma és completa i útil, tant pel que fa als continguts propis de la temàtica i documents, com de les explicacions per poder col·laborar en el projecte, fins i tot, com treballar adequadament dins la plataforma, o aspectes de la seua promoció. A més a més, manté les seccions d’enllaços i alguns recursos —xat, blog, etcètera—, encara que manca d’altres: reserva exterior de documents, ús d’altes eines i aplicacions del món audiovisual, que podrien ser de molta ajuda per als membres. En canvi, disposa d’un apartat o secció de premsa que no hi organitzat o estructurat com cal en la resta de wikis.

Per acabar, quant al wiki sobre la seguretat vial en les empreses, considerem que és una plataforma més informativa que interactiva, amb mancança de continguts i, per tant, manifesta una simplicitat en l’organització o utilització de recursos, per exemple, però també de magatzem i reservori de documents, o enllaços, com si que podem apreciar, per exemple, en el nostre wiki projectat.

Conclusions

En conclusió, la gestió del coneixement i dels grups de treball o el treball coorporatiu tal com s’ha plantejat en aquestes pàgines, o a través dels wikis exposats i del projectat per mi, és un concepte aplicat en les organitzacions, siguen del tipus que siguen, que busca transferir el coneixement i l’experiència existent entre els seus membres, de manera que pugui ser utilitzat com un recurs disponible per a uns altres en la organització.

Comptat i debatut, el procés de creació i pràctica implica tècniques i eines per capturar, organitzar, emmagatzemar el coneixement dels treballadors, en el cas de les empreses, o membres i usuaris, en els altres casos, per transformar-ho, com sol dir-se, en un actiu intel·lectual que preste beneficis i informació i que gairebé tot es puga compartir, en algun cas, o que ajude a crear nous discursos i nous debats, depenent si parlem d’un wiki o un altre.

En definitiva, les actuals tecnologies i plataformes teconològiques de comunicació i informació permeten comptar amb eines que ajuden i recolzen la gestió del coneixement en les empreses o associacions culturals, partits polítics, o grups de treballs concrets a l’entorn de temàtiques i camps del coneixement concrets, com el projecte de wiki que ara hem presentat. I tot això, recolzat en la recol·lecció, la selecció, la transferència, la seguretat i l’administració sistemàtica de la
informació, juntament amb les eines i els sistemes dissenyats per ajudar a fer el millor ús d’aquest coneixement.



5. BIBLIOGRAFIA

Castells, M. (1997). La era de la información. Economía, sociedad y cultura. Vol. 2, El poder de la identidad. Madrid: Alianza editorial. (www.manuelcastells.info/es/medioscom_index.htm)
Castells, M. i Tubella, I. (2004). La societat xarxa a Catalunya. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya.
López Garcia, G. (ed) & altri (2005). El ecosistema digital. Modelos de comunicación, nuevos medios y público en Internet. Valencia: Servei de Publicacions de la Universitat de València.
— Molist, M. (2006). “La blocosfera catalana”. Coneixement i societat 10. Barcelona: Dursi.
Torralba, F. (2004). Identitats vulnerables. Castelló: Tandem Edicions. (www.francesctorralba.cat).