] “L’hipertext és una tecnologia que organitza una base d’informació en blocs discrets de contingut anomenats nodes. Connectats per mitjà d’un seguit d’enllaços, la selecció dels quals provoca la recuperació immediata de la informació de destinació. La innovació principal de l’hipertext no és el mètode d’organització en si, reflex fidel de l’estructura associativa que utilitza la ment humana per relacionar conceptes, sinó la seva automatització.” “L’hipertext”, de Joan Campàs
[[#_ftnref4|[4]]] El protocol de transferència d’hipertext (HTTP, HyperText Transfer Protocol) és el protocol usat en cada transacció de la Web (WWW). HTTP fou desenvolupat pel consorci W3C i la IETF, col·laboració que culminà en 1999 amb la publicació d’una sèrie de RFC, sent el més important d’ells el RFC 2616, que especifica la versió 1.1. HTTP defineix la sintaxi i la semàntica que utilitzen els elements software de l’arquitectura web (clients, servidors, proxies) per a comunicar-se. És un protocol orientat a transaccions i segueix l’esquema petició-resposta entre un client i un servidor. Al client que efectua la petició (un navegador o un spider) se’l coneix com "user agent" (agent de l’usuari). A la informació transmesa se l’anomena recurs i se la identifica mitjançant un URL. Els recursos poden ser arxius, el resultat de l’execució d’un programa, una consulta a una base de dades, la traducció automàtica d’un document, etc.
HTTP es un protocol sense estat, és a dir, que no guarda cap informació sobre connexions anteriors. El desenvolupament d’aplicacions web necessita freqüentment mantindre estat. Per a això s’usen les cookies, que és informació que un servidor pot emmagatzemar en el sistema client. Açò els permet a les aplicacions web instituir la noció de "sessió", i també permet rastrejar usuaris ja que les cookies poden guardar-se en el client per temps indeterminat.

] El concepte Web 2.0 va ser esmentat per primer cop per O’Reilly Media el 2004, referint-se a la percepció que la segona generació de la Web es basava en comunitats i en serveis de hosting, com ara els espais web de treball en xarxa, les wikis, i Folksonomy folksonomies, que faciliten la col·laboració i en el fet de compartir entre usuaris espais per a fotografies, textos i vincles amb altres Web-sites, els tres exemples més clars són Flickr, del.icio.us i Youtube. O'Reilly Media va titular una sèrie de conferències al voltant d'aquest concepte i des d'aleshores ha estat àmpliament adoptat.
Encara que el terme suggereix una nova versió de la Web, no fa referència a una actualització o evolució d'Internet o de la tecnologia específica de la WWW, però sí que es refereix als canvis que es fan de l'ús de la plataforma. D'acord amb Tim O’Reilly, "Web 2.0 és la revolució del negoci en la indústria dels ordinadors causat per la mobilitat de la plataforma d'Internet, i un intent d'entendre les regles per a l'èxit sobre el que és nou a la plataforma". La web 3.0, suggerida per analogia, seria la web semàntica o intel·ligent, que selecciona els continguts d'acord amb les preferències de l'usuari alhora que en permet la interacció.
Alguns experts en tecnologia, principalment Tim Berners-Lee, han qüestionat el terme considerant que s'ha magnificat, molts dels components tecnològics de "Web 2.0" ja eren presents en la creació de la primera WWW.
D'acord amb Tim O’Reilly, la Web 2.0 es pot comparar amb la Web 1.0 de la següent manera:

Web 1.0
Web 2.0
DoubleClick
Google AdSense
Ofoto
Flickr
Akamai
BitTorrent
mp3.com
PodCasting
Enciclopèdia Britànica
Wikipedia
webs personals
blogging
Evite
upcoming.org i EVDB
especulació de noms de dominis
optimització dels motors de cerca
pàginas vistes
cost per clic